Anells de Liesegang
Els anells o bandes de Liesegang són un fenomen de formació de círculs concèntrics o bandes que es produïx en numeroses reaccions de precipitació química, baix determinades condicions de concentració i en absència de convecció. En la naturalea es troben eixemples en rocas porosas o permeables, com a estructures diagenéticas, normalment degudes a òxits de ferro, seguint patrons concèntrics més o menys regulars.
Història
[editar | editar còdic]
El fenomen va ser descrit per primera volta en 1855 pel químic alemà Friedrich Ferdinand Runge en un treball profusamente ilustrat editat per ell mateixa,[1] pero que va passar desapercebut. No va ser fins a quaranta anys despuix, en 1896, quan el també químic alemà Raphael E. Liesegang va despertar la curiositat dels químics en la seua publicació sobre el fenomen, al que varen acabar donant el seu nom.[2] Liesegang ho va observar quan va deixar caure un cristal de nitrat d'argent sobre una prima capa de gel que contenia dicromat potásico en la que, als pocs dies, s'havien format nítits anells concèntrics de dicromat d'argent insoluble.[3]
Mecanisme de formació
[editar | editar còdic]El mecanisme precís de la formació dels anells de Liesegang no es coneix per complet i està encara baix investigació.[4] No obstant, hi ha un procés de precipitació que es pensa que és el catalisador per a la formació d'anells de Liesegang, el denominat cicle d'sobresaturación-nucleación-agotament de Ostwald-Liesegang.[5]
Quan es produïxen en un tubo d'ensaig, per difusió d'un component des de la part superior, en lloc d'anells es formen capes o bandes de precipitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Runge, F.F. (1855). Der Bildungstrieb der Stoffe. Oraniemburgo: Friedlieb Ferdinand Runge. 35 págs.
- ↑ Liesegang, R. E. (1896). «Ueber einige Eigenschaften von Gallerten». Naturwissenschaftliche Wochenschrift, 11(30): 353–362
- ↑ García Cruz, C. M. i López Hernández, M. (2011) «Els anells de Liesegang: un eixemple geològic en l'illa de la Gomera (Canàries)». Ensenyança de les Ciències de la Terra, 19(2): 169-174
- ↑ Krug, H.-J,; Brandtstadter, H. i Jacob, K.H. (1996). «Morphological instabilities in pattern formation by precipitation and crystallization processes». Geologische Rundschau, 85: 19-28
- ↑ Decelles, P.G. i Gutschick, R.C. (1983). «Mississippian wood-grained chert and its significance in the western interior United States». Journal of Sedimentary Petrology, 53: 1175-1191
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillos de Liesegang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.