Anex:Àcit carboxílics
| Àtoms de carbono | Nom comú | Nom IUPAC | Fòrmula Química | Ubicació i/o Usos |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Àcit fórmico | Àcit metanoico | HCOOH | Picadures d'insectes |
| 2 | Àcit acètic | Àcit etanoico | CH3COOH | Vinagre |
| 3 | Àcit propiónico | Àcit propanoico | CH3CH2COOH | Conservant per a grans almagasenats |
| 4 | Àcit butírico | Àcit butanoico | CH3(CH2)2COOH | Sagí |
| 5 | Àcit valérico | Àcit pentanoico | CH3(CH2)3COOH | Valeriana |
| 6 | Àcit caproico | Àcit hexanoico | CH3(CH2)4COOH | Greix de cabra |
| 7 | Àcit enántico | Àcit heptanoico | CH3(CH2)5COOH | |
| 8 | Àcit caprílico | Àcit octanoico | CH3(CH2)6COOH | Cocos i llet materna |
| 9 | Àcit pelargónico | Àcit nonanoico | CH3(CH2)7COOH | Pelargonium |
| 10 | Àcit cáprico | Àcit decanoico | CH3(CH2)8COOH | |
| 11 | Àcit undecílico | Àcit undecanoico | CH3(CH2)9COOH | |
| 12 | Àcit láurico | Àcit dodecanoico | CH3(CH2)10COOH | Oli de coco i sabó de mans |
| 13 | Àcit tridecilico | Àcit tridecanoico | CH3(CH2)11COOH | |
| 14 | Àcit mirístico | Àcit tetradecanoico | CH3(CH2)12COOH | Anou moscada |
| 15 | Àcit pentadecílico | Àcit pentadecanoico | CH3(CH2)13COOH | |
| 16 | Àcit palmítico | Àcit hexadecanoico | CH3(CH2)14COOH | sabons |
| 17 | Àcit margárico | Àcit heptadecanoico | CH3(CH2)15COOH | |
| 18 | Àcit esteárico | Àcit octadecanoico | CH3(CH2)16COOH | Chocolate, sabons i olis |
| 19 | Àcit nondecilico | Àcit nonadecanoico | CH3(CH2)17COOH | |
| 20 | Àcit araquídico | Àcit eicosanoico | CH3(CH2)18COOH | Oli de maní |
| 21 | -- | Àcit heneicosanoico | CH3(CH2)19COOH | |
| 22 | Àcit behénico | Àcit docosanoico | CH3(CH2)20COOH | Oli de behen, obtingut de la Moringa. |
| 23 | -- | Àcit tricosanoico | CH3(CH2)21COOH | |
| 24 | Àcit lignocérico | Àcit tetracosanoico | CH3(CH2)22COOH | Fusta i en les grasses naturals |
| 25 | Àcit pentacosílico | Àcit pentacosanoico | CH3(CH2)23COOH | |
| 26 | Àcit cerótico | Àcit hexacosanoico | CH3(CH2)24COOH | Cera |
| 27 | -- | Àcit heptacosanoico | CH3(CH2)25COOH | |
| 28 | Àcit montánico | Àcit octacosanoico | CH3(CH2)26COOH | Cera montana, en certs tipos de lignit |
| 29 | -- | Àcit nonacosanoico | CH3(CH2)27COOH | |
| 30 | Àcit melísico | Àcit triacontanoico | CH3(CH2)28COOH | Cera d'abella melífera |
| 31 | -- | Àcit henatriacontanoico | CH3(CH2)29COOH | |
| 32 | Àcit laceroico | Àcit dotriacontanoico | CH3(CH2)30COOH | |
| 33 | Àcit psílico | Àcit tritriacontanoico | CH3(CH2)31COOH | Aïllat de la zaragatona (Plantago psyllium) |
| 34 | Àcit gédico | Àcit tetratriacontanoico | CH3(CH2)32COOH | |
| 35 | Àcit ceroplástico | Àcit pentatriacontanoico | CH3(CH2)33COOH | |
| 36 | Àcit hexatriacontanoico | CH3(CH2)34COOH |
| Nom trivial | Estructura química | Δx | C:D | n−x |
|---|---|---|---|---|
| Àcit acrílic | CH2=CH-COOH | - | 3:1 | n−1 |
| Àcit crotónico | CH3CH=CH-COOH | trans-Δ2 | 4:1 | n−2 |
| Àcit isocrotónico | CH3CH=CH-COOH | cis-Δ2 | 4:1 | n−2 |
| Àcit sórbico | CH3CH=CH-CH=CH-COOH | trans,trans-Δ2,Δ4 | 6:2 | n−2 |
| Àcit undecilénico | CH2=CH(CH2)8COOH | - | 11:1 | n−1 |
| Àcit palmitoleico | CH3(CH2)5CH=CH(CH2)7COOH | cis-Δ9 | 16:1 | n−7 |
| Àcit sapiénico | CH3(CH2)8CH=CH(CH2)4COOH | cis-Δ6 | 16:1 | n−10 |
| Àcit oleico | CH3(CH2)7CH=CH(CH2)7COOH | cis-Δ9 | 18:1 | n−9 |
| Àcit elaídico | CH3(CH2)7CH=CH(CH2)7COOH | trans-Δ9 | 18:1 | n−9 |
| Àcit vaccénico | CH3(CH2)5CH=CH(CH2)9COOH | trans-Δ11 | 18:1 | n−7 |
| Àcit linoleico | CH3(CH2)4CH=CHCH2CH=CH(CH2)7COOH | cis,cis-Δ9,Δ12 | 18:2 | n−6 |
| Àcit linoeláidico | CH3(CH2)4CH=CHCH2CH=CH(CH2)7COOH | trans,trans-Δ9,Δ12 | 18:2 | n−6 |
| Àcit α-Linolénico | CH3CH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CH(CH2)7COOH | cis,cis,cis-Δ9,Δ12,Δ15 | 18:3 | n−3 |
| Àcit ɣ-Linolénico | CH3(CH2)4CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CH(CH2)4COOH | cis,cis,cis-Δ6,Δ9,Δ12 | 18:3 | n−6 |
| Àcit punícico | CH3(CH2)3CH=CH-CH=CH-CH=CH(CH2)7COOH | cis,trans,cis-Δ9,Δ11,Δ13 | 18:3 | n−5 |
| Àcit araquidónico | CH3(CH2)4CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CH(CH2)3COOH | cis,cis,cis,cis-Δ5Δ8,Δ11,Δ14 | 20:4 | n−6 |
| Àcit eicosapentaenoico | CH3CH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CH(CH2)3COOH | cis,cis,cis,cis,cis-Δ5,Δ8,Δ11,Δ14,Δ17 | 20:5 | n−3 |
| Àcit erúcico | CH3(CH2)7CH=CH(CH2)11COOH | cis-Δ13 | 22:1 | n−9 |
| Àcit docosahexaenoico | CH3CH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CHCH2CH=CH(CH2)2COOH | cis,cis,cis,cis,cis,cis-Δ4,Δ7,Δ10,Δ13,Δ16,Δ19 | 22:6 | n−3 |
NOTA. Els àcit carboxílics en insaturaciones per doble enllaç en carbono no terminals presenten isomeria cis-trans, lo que els conferix propietats diferents a cada isòmer. Açò va donar lloc a que, històricament, reberen nom diferenciats.
| Nom comú | Nom IUPAC | Fòrmula química | Fòrmula estructural | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| Àcit oxálico | àcit etanodioico | HOOC-COOH | Archiu:Oxalsäure2.svg | El seu nom deriva del gènero de plantes Oxalis, |
| Àcit malónico | àcit propanodioico | HOOC-(CH2)-COOH | Archiu:Malonsäure.svg | Del llatí malus, poma. |
| Àcit succínico | àcit butanodioico | HOOC-(CH2)2-COOH | Archiu:Kwas bursztynowy007.svg | Del Latin succinum, àmbar. |
| Àcit glutárico | àcit pentanodioico | HOOC-(CH2)3-COOH | Archiu:Glutaric acid.png | Del Latin gluten (“pegament"; anglés glue). La paraula engrudo, del llatí *inglūtāre, a la seua volta de in- i gluten, "engrudo, pegament". |
| Àcit adípico | Àcit hexanodioico | HOOC-(CH2)4-COOH | Archiu:Adipic acid.svg | Del llatí adeps, adipis ("sagí"). |
| Àcit pimélico | àcit heptanodioico | HOOC-(CH2)5-COOH | Archiu:Heptanedioic acid 200.svg | Del grec πιμελος (pimelos) obés. |
| Àcit subérico | àcit octanodioico | HOOC-(CH2)6-COOH | Archiu:Suberic acid.svg | Del Latin suber, corcho. |
| Àcit azelaico | àcit nonadioico | HOOC-(CH2)7-COOH | Archiu:Azelaic acid.svg | De azo i el grec ἔλαιον (elaion, Olivera) |
| Àcit sebácico | àcit decadioico | HOOC-(CH2)8-COOH | Archiu:Sebacic acid.png | Del llatí sebum. |
| Àcit maleico | Àcit cis-butenodioico | HOOC-CH=CH-COOH | Archiu:Maleic-acid-2D-skeletal-A.svg | Del llatí malus, poma. A la seua volta del grec μᾶλον, poma. |
| Àcit fumárico | Àcit trans-butenodioico | HOOC-CH=CH-COOH | Archiu:Fumaric acid.png | Reportat en plantes del gènero Fumaria. La planta ya va ser cridat fumus terrae (fum de la terra) a principis de el XIII. |
| Àcit ftálico | àcit beceno-1,2-dicarboxílico
o-àcit ftálico |
C6H4(COOH)2 | Archiu:Phthalic-acid-2D-skeletal.png | L'àcit ftálico es va obtindre per primera volta pel químic francés Auguste Laurent en 1836 per mig de l'oxidació de tetracloruro de naftaleno. |
| Àcit isoftálico | àcit beceno-1,3-dicarboxílico
m-àcit ftálico |
C6H4(COOH)2 | Archiu:Isophthalic-acid-2D-skeletal.png | El nom deriva de l'àcit ftálico (en ser isòmer posicional meta d'este últim). |
| Àcit tereftálico | àcit beceno-1,4-dicarboxílico
p-àcit ftálico |
C6H4(COOH)2 | Archiu:Terephthalic-acid-2D-skeletal.png | El nom comú deriva de l'arbre que produïx trementina, Pistacia terebinthus i de l'àcit ftálico (en ser isòmer posicional para d'este últim). |
| Àcit truxílico | àcit 2,4-difenilciclobutan-1,3-dicarboxílico | (C6H5)2C4H4(COOH)2 | Archiu:Truxillic acid.svg | El nom deriva d'un alcaloide cridat truxillina |
| Àcit truxínico | àcit 3,4-difenilciclobutan-1,2-dicarboxílico | (C6H5)2C4H4(COOH)2 | Archiu:Truxinic acid skeletal.svg | És l'isòmer posicional de l'àcit truxílico, que també existix en l'alcaloide truxillina. |
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Ácidos carboxílicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.