Anex:Científics escèptics sobre les asseveracions del calfament global

Archiu:Holocene Temperature Variations.png

Variacions de temperatura durant el Holoceno (l'era geològica actual).

Archiu:Ratio of publishing climate scientists who believe humans are warming the planet based on Aderegg.jpg

El 97 % dels investigadors del clima que han estudiat sobre el calfament global afirmen que els humans estan causant el calfament global. Un atre estudi va trobar que el 97,4 % dels climatólogos que publiquen, i alguna cosa menys del 90 % dels científics de la Terra, creuen que el calfament global és antropogénico.

Este artícul enumera als científics que fan declaracions en conflicte en les principals conclusions centrals científiques sobre el calfament global antropogénico.

Pràcticament la totalitat (més del 99%) de les publicacions científiques respalen el consens de que s'està produint un canvi climàtic originat per les emissions de gasos d'efecte hivernàcul . Dit consens científic es resumix en el Sext Informe del IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) publicat en 2021 el primer paràgraf del qual del resum per a polítics afirma:

«Les activitats humanes, principalment a través de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, han causat inequívocament el calfament global, en una temperatura superficial global que va alcançar 1,1 °C per damunt de la registrada entre 1850 i 1900 en el periodo 2011-2020. Les emissions mundials de gasos d'efecte hivernàcul han seguit aumentant, en contribucions històriques i actuals desiguals derivades de l'us insostenible de l'energia, l'us de la terra i el canvi d'us de la terra, els estils de vida i els patrons de consum i producció en totes les regions, entre països i dins d'ells, i entre individus (alta confiança)»

Foster et. al.(2024) varen actualisar estes senyes utilisant la mateixa metodologia concloent que:

«Els indicadors mostren que, per al promig de la década 2014-2023, el calfament observat va ser d'1,19 [1,06 a 1,30] °C, dels quals 1,19 [1,0 a 1,4] °C varen ser induïts pel ser humà[...]

El calfament induït pel ser humà ha aumentat a un ritme sense precedents en el registre instrumental, alcançant 0,26 [0,2-0,4] °C per década entre 2014 i 2023. Esta elevada taxa de calfament es deu a una combinació d'emissions netes de gasos d'efecte hivernàcul que s'han mantingut en un nivell elevat de 53±5,4 Gt CO2i anuals durant l'última década, aixina com a la reducció de l'intensitat del refredat per aerosols.»

Els científics llistats ací han fet declaracions des de la publicació del Tercer informe d'evaluació de el IPCC que entren en conflicte en vàries de les seues conclusions.

Posició: la precisió de les proyeccions sobre el clima realisades per el IPCC és qüestionable

Els científics en esta secció han fet comentaris de que no és possible proyectar el clima global en precisió suficient per a justificar els intervals proyectats per a la temperatura i l'aument del nivell de la mar, durant el pròxim sigle. No es pot concloure en concret que la corrent de les proyeccions de el IPCC són massa alts o massa baixos, pero que les proyeccions tendixen a ser inexactos per les deficiències dels models actuals del clima global.

• Garth Paltridge: membre visitant ANU i científic Cap d'Investigacions retirat, CSIRO Divisió d'Estudis Atmosfèrics de CSIRO, i Director retirat de l'Institut Antàrtic Cooperatiu d'Estudis: «Hi ha raons científiques sòlides i directes per a creure que la crema de combustibles fòssils i el consegüent aument de diòxit de carbono en l'atmòsfera donarà lloc a un aument de la temperatura mija del món per damunt de lo que d'un atre modo seria el cas. Si l'aument serà lo suficientment gran com per a ser visible seguix sent una pregunta sense resposta».

Opinions de que no està ocorrent calfament global o ha cessat

Archiu:Satellite Temperatures.png

Temperatures de superfície medides per termómetros i inferència en la baixa atmòsfera de satèlits (roig: UAH; vert: RSS).

• Timothy F. Ball, professor de Geografia, University of Winnipeg. Ha segut president de l'ara desaparegut Proyecte de Gestió de Recursos Naturals (NRSP), «consultor» de Friends of Science (FoS), finançat per Exxon, membre senior del Frontier Centre for Public Policy (FCPP) Actualment és assessor científic cap de la Coalició Internacional per a la Ciència Climàtica (ICSC) i assessor polític de l'Institut Heartland. Tim Ball és membre de Climate Exit (Clexit), un grup format poc despuix de la decisió del Regne Unit d'abandonar la UE. Segons la declaració fundacional de Clexit , «El món deu abandonar esta creuada suïcida contra el calfament global. L'home no controla ni pot controlar el clima» «[El clima mundial] es va calfar entre 1680 i 1940, pero des de 1940 s'està gelant. L'evidència de “calfament” es deu a registres distorsionats. Els senyes satelitales de temperatura, per eixemple, mostren refredat» (novembre de 2004). «Hi ha hagut calfament, no hi ha problema. Mai vaig debatre això, mai vaig disputar això. La disputa és, quin és la causa del calfament. I per supost l'argument de que el CO₂ antropogénico s'ha afegit a l'atmòsfera és una causa injustificada, perque el CO₂ no calfa...» (18 de maig de 2006; a les 15:30 registre de l'entrevista) «La temperatura no ha aumentat... Lo que ha canviat és l'estat d'ànim del món: s'ha calfat per esta creència en el calfament global» (agost de 2006). «Les temperatures varen declinar de 1940 a 1980 i a principis dels anys setanta, el refredat global seria el consens... Cap als anys noranta, les temperatures apareixen com opostes i el calfament global passaria a consensuar-se. Apareix un atre cicle abans de retirar-se, i el major mecanisme i la temperatura global tendix hui a indicar un refredat» (5 de febrer

de 2007)

• Robert M. Carter, geólogo, investigador del Laboratori Marí de Geofísica en l'Universitat James Cook (Austràlia): «Les estadístiques acceptades de temperatures miges globals usades pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic mostren que no hi ha senyes en base en terra, de calfament des de 1998... hi ha dubte si algun calfament global estiga ocorrent en este moment, i menys encara d'orige humà».

• Vincent R. Gray, químic del carbó, fundador de la Coalició de la Ciència Climàtica de Nova Zelanda: «Les dos principals afirmacions “científiques” del IPCC són: 1) el planeta s'està calfant, i 2) el responsable del calfament és l'increment de les emissions de diòxit de carbono. L'evidència corresponent a abdós afirmacions és fatalmente defectuosa».

Crítiques a les proyeccions climàtiques de el IPCC

Els científics enumerats en esta secció conclouen que no és possible proyectar seguritat en el clima global suficient com per a justificar els rancs proyectats de temperatura i elevació de nivells de la mar per al següent sigle. No conclouen específicament que les proyeccions del IPCC siguen massa altes o massa baixes, pero sostenen que tals proyeccions són inexactas per les inadecuaciones de la modelació del clima global.

• Hendrik Tennekes, neerlandés, director retirat d'investigació en el Real Institut Neerlandés de Meteorologia: «L'adheriment cego a l'idea desbaratada de que tals models climàtics poden generar simulacions “realistes” del clima és la principal raó de per qué soc un escèptic climàtic».

• Antonino Zichichi, professor emèrit italià de Física nuclear en l'Universitat de Bolonya i president de la Federació Mundial de Científics: «Els models usats pel IPCC són incoherents i inválidos des d'un punt de vista científic». També ha dit: «No és possible excloure que els fenomens observats tinguen causes naturals. I podria ser que l'humà poc o res tinga que vore»

Opinions de que el calfament global és causat primàriament per processos naturals

Archiu:Climate Change Attribution.png

Atribucions del canvi climàtic, Meehl et al. (2004), representant la visió consensuada.

Els subjectes en esta secció conclouen que l'observat calfament és més atribuible a causes naturals que a activitats humanes.

• Khabibullo Abdusamatov: matemàtic, astrònom, Observatori de Pulkovo, Acadèmia de les ciències de Rússia: «El calfament global no resulta de l'emissió de gasos d'hivernàcul a l'atmòsfera, sino d'una inusualment alt nivell de radiació solar, i una llongitut - casi en tot l'últim sigle - i aumentant en la seua intensitat...Adscrivint a les propietats del efecte hivernàcul de l'atmòsfera terrestre no està científicament provat...en calfar-se els gasos d'hivernàcul, tornant-se més llaugers i a resulta de l'expansió, ascendix solament per a absorbir calor».
• Sallie Baliunas, astrònoma nortamericana, Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics: «Les recents tendències al calfament en la temperatura superficial no ha segut causada per l'increment dels gasos d'hivernàcul antropogénicos en l'aire».
• George V. Chilingar: professor d'Ingenieria Civil i del Petròleu (University of Southern Califòrnia): «Els autors identifiquen i descriuen les següents forces globals de natural conducció del clima terrestre: (1) radiació solar... (2) lliberació de gasos com un important proveïdor de gasos als oceans mundials i a l'atmòsfera, i, possiblement (3) activitats microbianas... Els escritors proveïxen estimacions quantitatives de l'alcanç i la magnitut dels seus efectes corresponents en el clima de la Terra [i] mostren que els canvis climàtics antropogénicos són despreciables».
• Ian Clark: hidrogeólogo canadenc, professor, Departament de Ciències de la Terra, University of Ottawa: «Tal porció de la comunitat científica que atribuïx el calfament global a el CO₂ emés antropogénicamente, en l'hipòtesis de que eixe increment de el CO₂, que de fet és un menor gas d'hivernàcul, desencadena una resposta d'aigua molt major de vapor per a calfar l'atmòsfera. Eixe mecanisme mai ha segut testat científicament, més allà dels models matemàtics que prediuen el calfament extensament, i es confonen per la complexitat de la formació de núvols, que té un efecte de refredat... Sabem que el [sol] va ser responsable de canvis climàtics en el passat, i aixina és clar que va a eixercitar el paper principal en el present i en futurs canvis climàtics. I és interessant... L'activitat solar ha començat recentment un cicle a la baixa».
• David Douglass, físic de l'estat sòlit, professor, Departament de Física i Astronomia, Universitat de Rochester: «El patró observat de calfament, comparant la superfície i les tendències de la temperatura atmosfèrica, no mostra la chafada característica associada en el calfament d'efecte hivernàcul. La conclusió ineludible és que la contribució humana no és significativa i que els observats auments en el CO₂ i atres gasos d'hivernàcul representen només una contribució insignificant al calfament climàtic».

• Freeman Dyson, físic teòric i matemàtic, professor emèrit en l'Institut d'estudis alvançats en Princeton. Admet que el calfament global existix pero discrepa de les proyeccions del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic i opon l'exclusió de científics que no creuen en el canvi climàtic.
• Don Easterbrook, professor emèrit de geologia, Western Washington University: «el calfament global des de l'any 1900 be podria haver ocorregut sense cap efecte de el CO₂. Si els cicles continuaran com en el passat, la corrent càlida del cicle deu terminar pronte i les temperatures globals deuria gelar llaugerament fins a al voltant de 2035».
• William M. Gray, professor emèrit i director del Proyecte de Meteorologia Tropical, Departament de Ciències de l'Atmòsfera, Colorat State University: «Este chicotet calfament és provablement el resultat de les alteracions naturals en les corrents oceàniques globals que són impulsats per les variacions de salinitat dels oceans. Les variacions de la circulació de l'oceà són encara poc compreses. L'espècie humana té poc o res a vore en els canvis de temperatura recents. No som tan influents». «Yo soc de l'opinió de que el calfament global és un dels majors enganys jamai perpetrat contra el poble nortamericà». «Aixina hi ha moltes persones en un interés personal en este assunt del calfament global, i tots estos grans laboratoris i l'investigació i eixes coses. L'idea és esglayar al públic, per a conseguir diners per a estudiar-ho més».
• William Kininmonth, meteoròlec, delegat australià en la Comissió de Climatologia de l'Organisació Meteorològica Mundial: «S'ha produït un canvi climàtic real durant els sigles XIX i XX, que pot atribuir-se als fenomens naturals. La variabilitat natural del sistema climàtic ha segut subestimada pel IPCC i té, fins ara, dominant les influències humanes».
• George Kukla, professor retirat nortamericà de Climatologia en la Columbia University i en l'Observatori Lamont_Doherty, va afirmar en una entrevista: «Lo que pens és açò: l'humà és responsable d'una part del calfament global. La major part és encara natural».

• David Legates, professor de geografia i director del Centre d'Estudis Climàtics (Universitat de Delaware): «Al voltant de la mitat del calfament durant el sigle XX es va produir abans dels anys quaranta, i els valors de la variabilitat natural és para tot o casi tot el calfament global».
• William Happer, físic Princeton University: «Totes les proves que veig és que l'actual calfament del clima són com els calfaments passats. De fet, és provable que tinga poc que vore en el CO₂, de la mateixa manera que els calfaments passats varen tindre poc que vore en el CO₂».
• Tad Murty, indi-canadenca oceanógrafo, expert en tsunamis; professor adjunt, Departaments d'Ingenieria Civil i Ciències de la Terra, Universitat d'Ottawa): «El calfament global és el frau científic més gran que s'ha perpetrat a la humanitat. No hi ha calfament global per les activitats antropogénicas. L'ambient no ha canviat molt en 280 millons d'anys, i no sempre han segut els cicles de calfament i refredat. El periodo Cretácico va ser el més càlit de la Terra. Vosté podria tindre plantes de tomata en el Pol Nort».
• Tim Patterson, paleoclimatólogo canadenca i professor de Geologia en la Carleton University de Canadà: «No existix una correlació significativa entre els nivells de CO₂ i la temperatura de la Terra sobre eixa llínea del temps geològica. De fet, quan els nivells de CO₂ varen estar dèu voltes més alts que hui, fa al voltant de 450 millons d'anys, el planeta estava en el periodo més fret absolut dels últims 5000 millons d'anys. Sobre la base d'esta evidència, ¿cóm podria algú encara creure que l'aument relativament chicotet dels últims nivells de CO₂ seria la causa principal del modest calfament del sigle XX?».
• Ian Plimer, professor emèrit australiano, de Geologia de Mines (Universitat de Adelaida): «Solament tenim que tindre un volcà eructando i hem canviat el clima del planeta sancer... Sembla com si el diòxit de carbono seguira realment al canvi climàtic en lloc de conduir-ho».
• Harrison Schmitt, geólogo, senador i astronauta nortamericà, cadira en el NASA Advisory Council, professor adjunt d'ingenieria física en l'University of Wisconsin–Madison: «No crec que l'efecte humà siga significatiu en comparació a l'efecte natural».

• Tom Segalstad, noruec, director del Museu de Geologia de l'Universitat d'Oslo: «La curva de temperatura del IPCC (curva tipo “pal d'hockey”) està en un error. [...] L'influència humana sobre el “efecte hivernàcul” és mínima (màxim de 4 %). Els montos antropogénicos de CO₂ són causants del 2 al 4 % de el “efecte hivernàcul”. Per lo tant, una influència de menys de 0,1 % de l'efecte total de l'efecte hivernàcul natural de la Terra (0,03 °C del total 33 °C)».
• Nir Shaviv, climatólogo i astrofísic israelita en l'Universitat Hebrea de Jerusalem: «La veritat és, provablement, en alguna part en la mitat [entre el punt de vista creent i el dels escèptics], en “causes naturals”, provablement va ser més important durant el sigle passat, mentres que les causes antropogénicas seran provablement més dominant sobre el pròxim sigle... Més o menys dos terços del calfament durant el sigle XX pot atribuir-se a l'aument l'activitat solar i el restant a causes antropogénicas. La seua opinió es basa en alguns servidors proxy de l'activitat solar durant els últims sigles».
• Fred Singer, físic nortamericà, professor emèrit de Ciències Ambientals en l'Universitat de Virginia: «l'efecte hivernàcul és real. No obstant, el seu efecte és minúscul, insignificant, i molt dificultoso de detectar». «No és automàticament cert que el calfament siga mal, yo crec que el calfament és bo, i lo mateixa fan molts economistes».
• Willie Soon, astrofísic malayo-nortamericà, Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics: «Hi ha proves cada volta més fortes de que les conclusions d'investigacions anteriors, inclosos les de Nacions Unides i del govern d'Estats Units sobre el calfament global del sigle XX poden haver segut influïts per la subestimación de les variacions naturals del clima. La conclusió és que si estes variacions són de fet demostrades certes, llavors, sí, les fluctuacions naturals del clima podrien ser un factor dominant en el calfament recent. En atres paraules, els factors naturals podria ser més important de lo que abans es creïa».

• Roy W. Spencer, expert en medicions de temperatura per satèlit, científic principal, Universitat d'Alabama en Huntsville: «Puc predir que en els pròxims anys hi haurà una creixent consciència entre la comunitat científica del calfament global, que la majoria dels canvis climàtics que hem observat són naturals, i que el paper de la humanitat és relativament menor».
• Philip Stott, britànic, professor emèrit d'Biogeografía (Universitat de Londres): «El mit està començant a implosionar [...] Sérios estudis de la Societat Max Planck indiquen que el factor més significatiu del calfament global és el Sol».
• Henrik Svensmark, danés, Centre Espacial Nacional Danés: «El nostre equip ha descobert que els pocs rajos còsmics que alcancen el nivell de la mar juguen un paper important en el temps de tots els dies. Ells contribuïxen a fer núvols baixos, que en gran mida regulen la temperatura de superfície de la Terra. Durant el sigle XX l'entrada dels rajos còsmics va disminuir, en consegüent reducció de la nuvolositat, lo que va permetre que el món es calent. La major part del calfament durant el sigle XX s'explica per una reducció de la coberta de núvols baixos».
• Jan Veizer, eslovaco-canadenc, geoquímico ambiental, professor emèrit de l'Universitat d'Ottawa: «En esta etapa, semblen factibles dos escenaris possibles de l'impacte humà sobre el clima: 1) el model estàndar del IPCC, que advoca pel rol principal dels gasos hivernàcul ―particularment de el CO₂―, i 2) el model alternatiu que sosté que el principal conductor del clima són els fenomens celests. [...] Els models i les observacions empíriques són dos ferramentes indispensables de la ciència. No obstant, quan sorgixen discrepàncies, les observacions deuen tindre més pes que les teories. Si és aixina, hi ha una multitut d'observacions empíriques que indiquen que els fenomens celests són el pilot més important del clima terrestre en la majoria de les escales del temps. El juge final serà el temps».

Opinions sobre que la causa del calfament global és desconeguda

Els científics en esta secció apleguen a la conclusió de que és massa prematur per a atribuir qualsevol causa principal sobre l'aument de les temperatures observades, siguen antropogénicas o naturals.

• Syun-Ichi Akasofu, climatólogo japonés, professor retirat de geofísica i Director Fundador del Centre Internacional d'Estudis Àrtics (Universitat d'Alaska): «El método d'estudi adoptat pel IPCC és fonamentalment defectuós, i genera conclusions carents de fonament: La majoria de l'aument observat en les temperatures miges mundials des de mediats del sigle XX és molt provable per l'aument observat en les concentracions antropogénicas de gasos d'efecte hivernàcul. Contràriament a esta declaració..., no hi ha fins ara cap evidència definitiva de que "la majoria" del calfament actual es dega a l'efecte hivernàcul... L'IPCC deuria reconéixer que el ranc de canvis naturals observats no deuria ser ignorat, per lo que la seua conclusió deuria ser molt provisional. El terme “majoria” en la seua conclusió no té fonament».

• Claude Allègre, geoquímico francés, Institut de Geofísica de París: «L'increment en el contingut de CO₂ de l'atmòsfera és un fet observat i la humanitat és certament responsable. En el llarc terme, eixe increment serà sense dubtes amolador, pero el seu exacte rol en el clima global és menys clar. Varis paràmetros apareixen més importants que el CO₂. Considerar el cicle de l'aigua i la formació de distints tipos de núvols, i els efectes complexos de la pols industrial o agrícola. O les fluctuacions de l'intensitat de la radiació solar en l'escala anual i de sigle, que semblen estar millor correlacionadas en efectes de calfament que la variació del contingut de CO₂».
• Robert C. Balling, Jr., professor de Geografia (Arizona State University): «És molt provable que la recent tendència alcista [de la temperatura superficial global] és molt real i que la senyal cap a dalt siga major que qualsevol soroll introduït per l'incertitut reinante en el registre. No obstant, l'error general és més provable que siga en la direcció de calfament, en un màxim possible (encara que poc provable) del valor de 0,3 °C... En este moment solament sabem que: 1) les temperatures superficials globals han aumentat en décades recents; 2) les temperatures de mija tropósfera han pujat poc en el mateix periodo; i 3) eixa diferència no és coherent en les prediccions dels models numèrics de clima».
• John Christy, climatólogo, professor de Ciències de l'Atmòsfera, director del Centre de Ciències del Sistema Terra en l'Universitat d'Alabama en Huntsville, colaborador de varis reportes al IPCC: «Estic segur de que la majoria (pero no tots) dels meus colegues de el IPCC s'avergonyixen en lo que dic ací, pero no veig ni la catàstrofe en desenroll ni la pistola humeante que demostre que l'activitat humana és la culpable de la major part del calfament que veem. Més be, veig una dependència dels models climàtics (útils, pero mai una prova) i la coincidència de que els canvis en el diòxit de carbono i les temperatures globals han tingut poca coincidència».

• Petr Chylek, climatólogo, investigador del Space and Remote Sensing Sciences (Els Alamos National Laboratory): «El CO₂ no deuria considerar-se com una força dominant darrere del calfament actual. [...] Quant de l'increment de la temperatura pot adjudicar-se a el CO₂, a canvis en l'activitat solar, o a la variabilitat natural del clima es manté incert».
• William R. Cotton, meteoròlec, professor de Ciències de l'Atmòsfera (Colorat State University): «És una qüestió oberta si els canvis antropogénicos en clima són lo suficientment grans com per a ser detectats pel soroll de la variabilitat natural del sistema climàtic».
• David Deming, professor de geologia en l'Universitat d'Oklahoma: «La cantitat de calfament climàtic que ha tingut lloc en els últims 150 anys és molt llimitada, i es desconeix si la seua causa és humana o natural. No hi ha cap base científica sòlida per a predir el canvi climàtic en el futur en cert grau de certea. Si el clima es calfara, fins a és provable que fora beneficiós per a la humanitat en lloc de perjudicial. En la meua opinió, seria absurt establir la política energètica nacional sobre la base d'informacions errònees, irracionals i histéricas».
• Chris de Freitas, neozelandés, professor associat, Escola de Geografia, Geologia i Ciències Ambientals (Universitat d'Auckland): «Hi ha evidència de calfament global... Pero eixe calfament no confirma que el CO₂ ho cause. El clima és sempre calfament o refredat. Hi ha teories en natural variabilitat sobre el calfament. Per a recolzar l'argument de lo que el CO₂ està causant, la prova tindria que distinguir entre les causades per l'humà i el calfament natural. I això no s'ha fet».
• Ross McKitrick, professor assistent en el Departament d'Economia de l'Universitat de Guelph (Ontario). La seua investigació va trobar una forta correlació entre les senyes de temperatura de la superfície i el PIB (producte intern brut) d'una nació. Un anàlisis de regressió va revelar que l'estat de el PIB explica casi la mitat del calfament observat durant el periodo. Mckitrick va remarcar: «He estat investigant els alegats del calfament global durant més d'una década. En colaboració en una cantitat d'excelents coautores sempre he trobat que quan s'extrauen les capes d'informació, lo que està en el centre és sistemàticament erròneu, enganyós o simplement inexistent. [...] Em exaspera vore que els meus colegues acadèmics, i uns atres que deurien saber més, s'alineen en el supost consens del calfament global, sense molestar-se siquiera en investigar qualsevol de les flagrants discrepàncies científiques i defectes de procediment».

• Richard Lindzen, físic, meteoròlec, professor de la càtedra Alfred P. Sloan de Ciències Atmosfèriques en el Massachusetts Institute of Technology, i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units: «Estem prou segurs, de que 1) la temperatura global mija és de prop de 0,5 °C més alta que fa 100 anys; 2) en els últims dos sigles han pujat els nivells atmosfèrics de CO₂; i 3) el CO₂ és un gas d'hivernàcul l'increment del qual podria calfar al planeta (és un de molts gasos d'hivernàcul, el més important és el vapor d'aigua i les núvols). Pero ―i no puc emfatisar açò lo suficient― no estem en condicions d'atribuir de manera coherent el canvi climàtic passat a el CO₂ o pronosticar lo que el clima farà en el futur». «El CO₂ és un gas absorbent de infrarrojos (és dir, un gas d'efecte hivernàcul, encara que siga menor) i, en teoria, el seu aument deuria contribuir al calfament. De fet, si es manté tot igual, l'aument de les emissions de CO₂ deuria haver dut al calfament pero en un grau molt més intens de lo que s'ha observat».

• Michael Crichton, mege, ensagiste, noveliste, en el seu llibre Estat de por, expressa explícitament la postura exacta de l'autor davant algunes qüestions tractades en la novela:
• Ningú sap en quin medida l'actual tendència al calfament podria ser un fenomen natural.
• Ningú sap en quin medida l'actual tendència al calfament podria deure's a l'activitat humana.

Opinió de que el calfament global no serà significativament negatiu

Els científics en esta secció conclouen que els proyectats ascensos de temperatura tindran poc impacte o encara positius per a la societat i/o l'ambient terrestre. Nota: açò no coincidix en la verborragia del tercer principi: «El balanç dels impactes del calfament global seran significativament negatius, especialment per als majors valors de calfament, lo que no llimita la seua advertència als humans».

• Freeman Dyson: professor emèrit de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals, Institute for Advanced Study; membre de la Royal Society: «El diòxit de carbono en l'atmòsfera està fortament unit a atres reservorios de carbono en la biosfera, la vegetació i la part superior del sol, que són tan o més grans. És un error considerar solament l'atmòsfera i l'oceà, com fan els models climàtics, i passar per alt els atres depòsits. [...] El clima de la Terra és un sistema sumament complicat i ningú s'acosta a la seua comprensió».

• Craig D. Idso, climatólogo, investigador de facultat, Oficina de Climatologia (Arizona State University), fundador del Center for the Study of Carbon Dioxide and Global Change: «L'aument del contingut de CO₂ en l'aire deuria incrementar dràsticament la productivitat global de plantes, permetent que la humanitat incrementara la producció d'aliments, fibra i fusta i per lo tant seguira alimentant, vestint, i proveint covil per a l'increment de població. Esta atmòsfera més rica en CO₂ serà un bendició».

• Sherwood Idso, físic nortamericà, Laboratori de Conservació de l'Aigua USDA, i professor adjunt (Arizona State University): «S'ha demostrat que el calfament ha segut positiu en l'impacte a la salut humana, i l'enriquiment atmosfèric de CO₂ ha mostrat millorar les propietats dels aliments, i estimular la seua producció. No tenim res que témer de les creixents concentracions de CO₂ atmosfèric i del calfament global».

• Patrick Michaels, climatólogo, professor retirat de Ciències Ambientals en l'Universitat de Virginia: «Els científics saben en prou precisió quant el planeta es calfarà en un futur previsible, uns modests tres quartos de grau Celsius. Un calfament modest és un benefici provable. El calfament antropogénico de l'aire serà més fort i més evident en àrees molt fredes i seques, com en Siberia i el noroest d'Amèrica del Nort en ple hivern».

Vore també

• Calfament global
• Teoria conspirativa del calfament global
• Controvèrsia sobre el calfament global
• Escepticisme ecològic
• Llesta d'autors del Reporte IPCC AR4 WGI, en anglés
• Llesta de climatólogos
• Petició de Oregon
• Opinió científica sobre el canvi climàtic antropogénico
• Consens científic