Anfínomo i Anapio
Anfínomo i Anapio (grec antic: Ἀμφίνομος, Amphínomos i Ἀναπίας, Anapías), coneguts com Els germans cataneses o Els germans piadosos (llatí: fratres Catanenses / Pii fratres), varen anar dos germans natius de la ciutat de Catania, (encara que alguns autors els varen fer oriunts de Siracusa en els noms de Emantias i Kriton[1]) protagonistes d'un mit local que celebrava la pietat filial. Apareixen representats sobre monedes de la ciutat de Catane (Catania) i romanes de l'época republicana tardana.[2][3]
Mit
[editar | editar còdic]Anfínomo i Anapías eren dos germans que habitaven en la colónia grega de Catania, en una época indeterminada (Estobeo menciona l'octogèsima primera Olimpiada, és dir 456 a. C.[4]) Durant una erupció d'Etna, la lava va aplegar fins a la ciutat que va començar a incendiar-se. Els habitants, desesperats davant a l'alvanç de les flames, procuraven rescatar les seues riquees i fugir, els germans, no obstant, es varen preocupar davant tot pels seus pares. Un d'ells va carregar a la seua mare sobre les seues esquenes mentres l'atre va fer lo mateix en el seu pare i d'esta manera buscaven escapar en mig del fòc que consumìa les cases del seu carrer. Els deus, Neptú segons algunes monedes, commoguts davant la pietat filial, els varen preservar de les flames deixant-los posar-se fòra de perill.[5][6]
Commemoració
[editar | editar còdic]
Els germans varen ser celebrats per la seua acció i reconeguts en l'epítet de eusebios (εὐσέβιος) és dir piadosos. En un lloc cridat Ευσεβων χωρός (camp dels piadosos) es varen erigir estàtues d'abdós.[3][7][4] Més vesprada varen ser honrats en les monedes de la ciutat, a on eren representats carregant a muscles als seus pares, en mig de les flames.
L'episodi va aplegar a ser tant un motiu d'orgull per a Catania, com un eixemple de pietas i en quant tal varen anticipar la figura d'Eneas rescatant al seu pare Anquises de la conflagraació de Troya, la màxima expressió de la qual lliterària és el llibre II de l'Eneida de Virgilio.[8][9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Solino, Collectanea rerum memorabilium, 5, 15;
- ↑ BEDON,Robert (2004/2005) « Els Collectanea rerum memorabilium de Catane, Amphinomos et Anapias, chez Solin », en Th. GESZTELYI (éd.), Mélanges Lazlone Havas, Acta Classica Universitatis Debreceniensis, XL-XLI, 2004-2005, Debrecen (Hongria), p. 339-354.
- ↑ 3,0 3,1 Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft..
- ↑ 4,0 4,1 Franzoni, C. (1995).Amphinomos i Anapias a Catania. Per la storia vaig donar due statue ellenistiche perdute, en «Kokalos», XLI, pp. 209-227.
- ↑ Villarosa (1841). N. Vanspandoch, (ed.). Dizionario mitologico storico poetico tratto dona vari dizionari illustrato i arricchito vaig donar moltissimi altri vocaboli compilato per cura dell'avvocato F. S. Villarosa: 1 (en italià), Biblioteca Nacional de Nàpols, p. s. v..
- ↑ Noel, François (1823). «s. v. Amphinomous», Li Normant (ed.). Dictionnaire de la fable, Volum 1 (en francés), Universitat de Virginia, p. 95.
- ↑ Claudiano, Carmina Minora, "Sobre les estàtues dels dos germans en Catania"
- ↑ «Denier de Sextus Pompée avec els frères de Catane». Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2019. Consultat el 28 de novembre de 2019.
- ↑ Zanker, Paul (2006) Augusto i il potere delle immagini. Bollati Boringhieri p. 40
- ↑ Perassi, Claudia (1994) I PII FRATRES I IL PIUS AENEAS PROBLEMI CIRCA L'ICONOGRAFIA DI MONETE DELLA SICILIA I DELL'ETÀ REPUBBLICANA ROMANA en Vita i Pensiero (italià) Anno 68, Fasc. 1 (giner-abril 1994), pp. 59-87
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anfínomo y Anapio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.