Annona macroprophyllata

Archiu:Annona diversifolia.jpg

Annona macroprophyllata (Annona macroprophyllata)

Annona macroprophyllata ( sense. Annona diversifolia), cridat comunament ilama o anona en El Salvador, és una espècie frutal pertanyent a la família Annonaceae distribuïda per América Central. El seu frut es considera un dels més rics de la família, ya que el seu sabor és comparable en el del mànec. La ilama és la fruta anonácea més fina que es pot cultivar en les terres baixes dels tròpics. La ilama pot denominar-se la chirimoya de les terres baixes.

El nom espanyol deriva del náhuatl ilamatzapotl, la traducció aproximada del qual seria “zapote de vella”.

Classificació i descripció

Els arbres de ilama es caracterisen per ser de baix porte (4 m en promig) i per tindre ramificacions des de la base, generalment en un eix central dominant. Arbre de porte erecto l'altura del qual pot alcançar els 7,5 metros, a sovint es ramifica des de la base. Es distinguix tant per la seua corfa aromàtica i estriada de color marró grisàceu pàlit com per les lluentes fulls primes, de forma elíptica a abovada o oblongo-lanceolada. Fidel a la seua denominació específica (diversifolia), existix en la ilama una gran diversitat de tamanys i formes dels fulls; fulls grans de 27 per 15 cm i fulls menuts de 10 per 5cm. Són de forma ovalada, planes, en bràctees caduques i en una apariència polvosa en el envés. Les flors de la ilama tenen tres pétals externs, de llongitut i de color variable segons la varietat; són de color groc en rosa, rosa combinat en púrpura, café, café combinat en púrpura, púrpura i color marró. Les flors chicotetes varien de 4 a 12 cm de llongitut. Des de l'arbre i la fruta s'assemblen a la chirimoya. El frut és cònic, en forma de cor, ovoide o globoso. S'assembla a la chirimoya, pot medir fins a 15 cm de llongitut i pesar 900 g . Generalment, està cobert en protuberàncias triángulares més o menys pronunciades, encara que els fruts del mateix arbre poden variar des de rugosos fins a casi plans. La corfa o pell de la ilama, varia d'un color vert pàlit a rosa obscur o púrpureo, està cobert d'una superfície blanca-grisa aterciopelada. La corfa presenta una gruixa aproximada de 6 milímetros, és coriácea, prou suau i granular.

Existixen dos tipos de ilama, la verda i la de color rosa. En el tipo vert, la polpa és blanca i dolça, mentres que en el tipo rosat té un gust agre, i presenta una capa de color rosa baix de la corfa i en la polpa que rodeja les llavors. El centre d'abdós varietats és alguna cosa fibroso encara que suau. La polpa és poc fibrosa, blana i cremosa prop de la corfa, pot variar de seca a ser prou sucosa, i conté de 25 a 80 llavors dures, planes, cilíndriques, de color café, de 2 cm de llongitut i 1 cm de gruixa. Cada llavor està tancada en una estreta membrana que es desprén fàcilment.

Distribució

La ilama és estrictament tropical nativa d'América Central a on creix naturalment en les estribaciones dels tossals, des de la costa suroest de Mèxic, a altituts no superiors a 610 m s. n. m., fins a la costa del Pacífic de Guatemala i El Salvador. Com este arbre creix en terra calenta, a on la chirimoya ya no prospera, i les seues frutes són prou semblades a les d'esta, s'ha sugerit que no estaria mal cridar-la "chirimoya de terra calenta".

Annona macroprophyllata en Mèxic, es distribuïx principalment en els estats de Chiapas i Guerrero. Creix en forma selvada en la costa suroest de Mèxic i la costa del Pacífic de Guatemala i El Salvador. Els primers registres coneguts de la fruta va ser realisada per Francisco Hernández, que va ser enviat pel Rei Felipe II d'Espanya en 1570 per a prendre nota dels productes útils de Mèxic. Durant molts anys, s'ha confòs en la guanabana o la chirimoya. El Departament d'Agricultura dels Estats Units va introduir les llavors del Salvador en 1914, de Guatemala en 1917 i de Mèxic en 1923. També es va introduir com a arbres ornamentals en Miami, Florida, donat els seus primers fruts en 1923, vàries d'estes plantes varen ser enviades a Puerto Rico i a diverses part de l'Amèrica tropical i Àsia (incloent Ceilan), i les Filipines. Segons pareix poques varen sobreviure. En 1957, El Dr. Víctor Manuel Patiño va dur llavors de Mèxic a Colòmbia para la sembra en la Vall del Cauca.

Ambient

El cultiu de la anona (rosada o blanca) és considerat rústic; soporta condicions adverses, pròpies de sols arcillosos i pedregosos. La planta requerix d'un clima càlit, en temperatures entre els 24 a 37 °C i en una estació seca i humida. S'adapta be des dels 100 a 800 m s. n. m. en sols franc arenencs i arcillosos, els quals permeten un bon desenroll vegetatiu i productiu del cultiu.

Pot créixer en sols degradats, secs i sense nutrients. Evita l'erosió dels sols i és sumament resistent, pero no tolera les #fredor intenses.

Estat de Conservació

Generalment es troba de forma selvada en el suroest de Mèxic i Centroamérica. En la conca del Basses de Mèxic, àrea en la que és majorment cultivada, es troba un tipo de planta denominada ilama rabosot, que pot ser una variant selvada o el ancestro de les formes domesticades, ya que presenta una gran dehiscencia en els fruts i un sabor poc apreciat. En El Salvador i Guatemala són els països en a on també és cultivada.

Cultive

L'arbre s'adapta a diferents tipos de sols.
En El Salvador es cultiva a una altitut de fins a 1.524 m s. n. m. i fins a 1.800 en Guatemala. Sembla créixer millor quan hi ha una llarga estació seca, seguida d'abundants pluges. En les zones a on la pluja és escassa, els arbres deuen ser regats. La collita s'inicia a finals de juny en Mèxic, durant el periodo normal de fructificació, alguns arbres no produïxen fruts, i uns atres produïxen de 3 a 10.

Propagació

Les llavors permaneixen latents durant vàries semanes o inclús mesos, i posteriorment la taxa de germinació és baixa. Els arbres escomencen a produir entre els 3 i 5 anys d'edat.

Nutrició

Segons anàlisis realisats en El Salvador, el valor nutricional per 100 g d'esta fruta és:

• Humitat: 71,5 g
• Proteïna: 0,447 g
• Grassa: 0,16 g
• fibra: 1,3 g
• Cendres: 1,37 g
• Calcio: 31,6 mg
• Fòsfor: 51,7 mg
• Ferro: 0,7 mg
• Caroteno: 0,011 mg
• Tiamina: 0,235 mg

• Riboflavina: 0,297 mg
• Niacina: 2,177 mg
• Àcit ascórbico: 13,6 mg

Taxonomia

Annona macroprophyllata va ser descrita per John Donnell Smith i publicat en Botanical Gazette 49(6): 453. 1910.

Etimologia

Annona: nom genèric que deriva del Taíno Annon.

macroprophyllata: epítet latino que significa "en grans fulls".

Noms comuns

• Mèxic: ilama, izlama, papausa
• Guatemala: anona blanca, papauce
• El Salvador: anona, anona blanca, anona roja, anona rosada, anono blanc.

Enllaços externs

• http://www.revistafitotecniamexicana.org/documentos/35-3_Especial_5/13a.pdf
• http://www.scielo.org.mx/scielo.php%3Fpid%3DS0187-73802012000500015%26script%3Dsci_arttext [2] archivat en Wayback Machine.
• http://repiica.iica.int/docs/b0214e/b0214e.pdf
• Enciclovida té un artícul sobre [3]Annona diversifolia.
• [4]Naturaliste.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Annona macroprophyllata.
• Wikispecies té un artícul sobre Annona macroprophyllata.
• Ilama - Universitat Purdue
• Davidson, Alan. Oxford Companion to Food (1999). "Ilama", pp. 395-396.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Història de la Botànica
• Característiques de les annonáceas

Bibliografia

1. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
2. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
3. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
4. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Annonaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 270–294.