Anar al contingut

Antheraea pernyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Antheraea pernyi.jpg
Antheraea pernyi

Antheraea pernyi, la arna de seda tassar de roure o arna taxar chinenca, és una gran arna en la família Saturniidae. l'espècie va ser descrita per primera volta per Félix Édouard Guérin-Méneville en 1855. Antheraea roylei és un parent extremadament propenc, i l'espècie actual podria haver evolucionat a partir de l'ancestral A. roylei per reordenament cromosòmic.[1][2]

Són originaris del sur de China. Utilisats per a la producció de seda de tussar, s'han distribuït més àmpliament en Àsia subtropical i tropical. A diferència de l'arna de seda domèstica (Bombyx mori), que depén completament del conte humà, les arnes de seda tussar poden sobreviure en la naturalea si escapen del captiveri; Per tant, poden aparéixer ocasionalment chicotetes poblacions locals d'este tipo d'animals selvats. El color i la calitat de la seda depenen del clima i el sol.[3]

És un dels principals productors de seda tussar.[4] Va ser d'importància comercial durant la Dinastia Han i principis de l'era dels Tres Regnes, al voltant del 200 a. C. al 250 d. C. Més recentment, l'espècie hibridógena Antheraea × proylei s'està criant per a la producció de seda tussar. Es va originar a partir d'un híbrit natural entre el mascle de A. pernyi i les femelles de A. roylei, les femelles F1 es retrocruzaron en mascles de A. pernyi. Per raons desconegudes, es tracta d'un cas de transmissió de el ADNmt patern: el genoma mitocondrial, normalment heretat de la mare solament en organismes que es reproduïxen sexualment, és casi idèntic al de les espècies actuals.[1]

Este cuc de seda s'crío en China per la seua seda. Li'l coneix com tussah, tussah chinenc, tussah de roure o tussah templat. És la font de fibra de hilado tussah que s'utilisa en Occident. És un parent de l'arna de seda tropical tussah, Antheraea paphia de l'Índia, i també relacionat en Antheraea polyphemus, l'arna de seda americana polifemo. En China, s'alimenten de plantacions de roures especialment podats en les ales.[5]

Sistema immunològic

[editar | editar còdic]

Les respostes immunes de A. pernyi a l'infecció bacteriana s'han analisat basant-se en l'injecció de Escherichia coli D31. En la hemolinfa es varen detectar cecropina B i D, hemolina, atacina i lisozima.[6] Ademés, l'injecció de E. coli va conduir al descobriment d'una lectina de 380 kDa en afinitat per galactosa i va resultar en un aument de l'activitat hemaglutinante.[7] A. pernyi s'ha utilisat en l'investigació de la defensa contra virus en insectes. Es va descobrir que la hemolina s'induïa despuix de l'injecció de baculovirus, pero també per mig d'ARN de doble bri.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 “Molecular phylogeny of silkmoths reveals the origin of domesticated silkmoth, Bombyx mori from Chinese Bombyx mandarina and paternal inheritance of Antheraea proylei mitochondrial DNA” . Molecular Phylogenetics and Evolution 40 (2): 419–427. doi:10.1016/j.ympev.2006.02.023. PMID 16644243.
  2. “Diverse evidence that Antheraea pernyi (Lepidoptera: Saturniidae) is entirely of sericultural origin” . Tropical Lepidoptera Research 22 (2): 93–99.
  3. «Chapter 9». Fao.org. Archivat des d'el original, el 2012-10-21. Consultat el 2011-10-18.
  4. Li, Wenli. “Antheraea pernyi (Lepidoptera: Saturniidae) and Its Importance in Sericulture, Food Consumption, and Traditional Chinese Medicine”. Journal of Economic Entomology 110 (4): 1404–1411. doi:10.1093/jee/tox140. ISSN 0022-0493. PMID 28535207.
  5. «Antheraea pernyi, Chinese Oak Taxar Silkworm». Consultat el 2019-07-11.
  6. Qu, Xian-ming. “Insect Immunity: Isolation and Structure of Cecropins B and D from Pupae of the Chinese Oak Silk Moth, Antheraea pernyi”. European Journal of Biochemistry 127 (1): 219–224. doi:10.1111/j.1432-1033.1982.tb06858.x. ISSN 1432-1033. PMID 6754375.
  7. Qu, Xian-Ming. “Purification of a Lectin from the Hemolymph of Chinese Oak Silk Moth (Antheraea pernyi) Pupae”. Journal of Biochemistry 101 (3): 545–551. doi:10.1093/jb/101.3.545. ISSN 0021-924X. PMID 3298221.
  8. Hirai, M.. “Baculovirus and dsRNA induïx Hemolin, but no antibacterial activity, in Antheraea pernyi”. Insect Molecular Biology 13 (4): 399–405. doi:10.1111/j.0962-1075.2004.00497.x. ISSN 1365-2583. PMID 15271212.