Antiaglomerante

Un antiaglomerante (denominat també com antiapelmazante, anticompactante i antiaglutinante) és una substància capaç d'evitar la formació de aglutinamientos en les substàncies existents en una dissolució. Les partícules sòlides d'una solució poden anar aglomerándose proporcionant unes estructures agregades (denominades en certes ocasions: grums) que resten homogeneïtat. Estes substàncies, denominades antiapelmazantes són capaces d'evitar la formació de grums per aglutinació de partícules. Pot tractar-se d'una substància química o d'un objecte que en la seua presència proporcione unes característiques desfavorables a la formació d'aglomeracions. Les substàncies en capacitats contràries es denominen aglutinants.

Propietats

La formació de grums i aglomerados relacionada, a nivell microscòpic, en l'existència de polaridad i de forces inter-moleculars que permeten l'atracció de les mateixes. De la mateixa forma l'atracció coulombina de les partícules en suspensió forma estes aglomeracions. El mecanisme dels antiaglomerantes és evitar o reduir l'efecte d'eixes forces atractives entre molècules o partícules. Els mecanismes pels que actuen els antiaglomerantes són molt diversos, passant pels que canvien la polaridad, els que recobrixen, etc.

Alguns dels antiaglomerantes tenen la propietat de ser solubles en aigua, mentres que uns atres ho són l'alcohols aixina com en atres composts orgànics. Una de les funcions que permeten evitar el apelmazament és la d'eliminar l'excés d'humitat en l'ambient, o de recobrir les superfícies evitant el contacte en ambients humits. En estos casos el antiaglomerante es considera ademés un antihumectante. En atres casos el antiaglomerante és una substància que posseïx propietats de solubilidad retardada.

Usos

Els antiaglomerantes s'ampren en diverses indústries en l'objectiu de proporcionar mescles homogénees. Per regla general la granulometría és l'anàlisis més amprat per a vore i detectar la formació de grums, aixina com la necessitat d'aplicar antiaglomerantes. En l'indústria alimentària s'ampra freqüentment, aixina com en la distribució de granelés com poden ser farinas, cerealés, etc.

Indústria

En certes indústries els antiaglomerantes són amprats de forma intensa, per regla general quan és necessari que les mescles es deguen mantindre les seues característiques, com és el cas de les pintures sintètiques com pot ser les acríliques. En alguns casos s'ampren antiaglomerantes quan l'aparició de grums pot ser entesa com una pèrdua de calitat en els productes, d'esta forma es té el seu us molt estés en els productes de cosmètica. En l'indústria de fabricació de fertilisants se solen amprar antiaglomerantes en l'objecte d'obtindre major rendiment en les mescles.

Alimentació

En l'indústria alimentària són habituals com aditiu alimentari en alguns sectors de processat d'aliments. Per regla general es codifiquen en la E-5**, és dir en un cinc davant. Esta regla no és exacta ya que, per eixemple, el fosfat de dialmidón que és un antiaglomerante amprat freqüentment en rebosteria posseïx una codificació I 1412. D'esta forma es troben els antiaglomerantes en la preparació de sopes instantànees, elaboració de salses, sucs, etc. Per regla general s'aplica a aquells aliments que es troben en fase líquida, o que són decorreguts. Tal és el cas d'alguns làcteus, com a yogurts, cremes, formage fresc, i inclús la mateixa llet. En alguns sal s'ampra el silicat càlcic (CaSiO₃), com una substància anti-aglomerant i permetre que la sal no es aglomere en els saleros per la presència d'humitat en l'ambient. Antigament s'ampraven grans d'arròs.