Antirrhinum charidemi
El dragoncillo de la Veta de Gata, boca de dragó, conejito de la Veta, perrito (Antirrhinum charidemi), és un endemisme almeriense, herbàcea perenne de no més de 30 o 35 centímetros d'altura de la família de les plantagináceas. Descoberta pel botànic danés Johan Martin Christian Lange (1818-1898) en 1882 en el barranc El Sabinal (Níjar), província d'Almeria, Espanya.
Morfologia
[editar | editar còdic]Planta pubescente. Presenta talles fràgils i enmarañados, de color vert intens i fulls carnosas, opostes (les superiors alternes), d'uns 2 cm, ovalades, en àpiç romo. Florés en inflorescència racemosa, labiadas (el llavi superior bilobulado i l'inferior trilobulado), hermafroditas, zigomorfas, de corola (cridada per la seua forma « personada »), de pétals d'uns 2 cm de color rosa, a groc en gola i paladar, en venes roges obscures, en arracades simples. La seua forma dona nom a esta planta. Cáliz de color vert i piloso. Androceo en 4 estams. Pistil de 2 carpelos. El seu frut és una chicoteta càpsula ovoide de menys d'1 cm, dehiscente, que llibera diminutes llavors de color negre.
Ecologia
[editar | editar còdic]
És un endemisme exclusiu del Veta de Gata en Almeria, Espanya.[1] Esta planta està inclosa en la “Llista Roja de la Flora Vascular d'Andalusia”. És una planta rupícola per excelència, creix sobre les roques i les parets volcàniques de la Veta de Gata, en qualsevol fissura o talús format per lava de material neutre o àcit, prop de l'mar. Pot localisar-se fins a una altitut de 440 metros del pis termomediterráneo.
Florix durant tot l'any, tenint el seu màxim entre els mesos de març i maig. Es reproduïx per llavor.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Es troba en perill d'extinció per les construccions del llitoral o el turisme descontrolado. Està protegida llegalment en Andalusia[2] i figura en la llista d'espècies que requerixen una protecció estricta i per a les que és necessari designar zones especials de conservació.[3] És ramoneada pel ganado de la zona. Inclosa en la llista del PORN de la Junta d'Andalusia.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Antirrhinum charidemi va ser descrita per Johan Martin Christian Lange i publicat en Vidensk. Meddel. Naturhist. Foren. Kjøbenhavn (1881) 99.[5]
Número de cromosomes de Antirrhinum charidemi (Fam. Scrophulariaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[6]
Antirrhinum: nom genèric que deriva de les paraules gregues anti = "com" i rhinon = "nas," a causa de que les flors semblen apèndixs nassals.[7]
charidemi: epítet genitiu del llatí, «del Veta de Gata» (cridat «Promontorium Charidemi» en l'antiguetat).[8]
- Antirrhinum majus subsp. charidemi (Lange) Malag.[9]
Nom comú
[editar | editar còdic]Castellà: boca de dragó, conejito, dragoncillo de la Veta de Gata, dragoncillo de la veta de Gata.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mapa de la Junta d'Andalusia
- ↑ Decret 104/1994, BOJA de 14-VII-1994
- ↑ Directiva 92/43/CEE
- ↑ [enllaç trencat] Decret 37/2008, de 5 de febrer, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i el Pla Rector d'Us i Gestió del Parc Natural Veta de Gata-Níjar i es precisen els llímits del citat Parc Natural.
- ↑ «Antirrhinum charidemi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de giner de 2013.
- ↑ IOPB. Chromosome data 7 (ed. A. Stace). Diosdado, J. C. & al. (1994) Intern. Organ. Plant Biosyst. 22: 3-4
- ↑ En Nom Botànics
- ↑ Els arbres i arbusts de la Península Ibèrica
- ↑ Antirrhinum charidemi en PlantList
- ↑ «Antirrhinum charidemi». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 7 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antirrhinum charidemi.
Wikispecies té un artícul sobre Antirrhinum charidemi.- Flora d'Almeria Luis Posades Fernández
- Almeria Mig ambient (Almediam)
- Waste Ideal
- L'Eco del Parc número 36, estiu 2005
- Flores selvats Galeria fotogràfica
- Botànica selvada Galeria de fotografies
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antirrhinum charidemi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.