Anar al contingut

Androceo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mature flower diagram-es.svg
Parts de la flor.

En botànica, el androceo (del llatí androecium, i este del grec ἀνήρ, ἀνδρός, 'varó' i οἰκίον, 'casa'),[1] és el nom que colectivamente reben els estams o òrguens reproductius masculins de la flor. Un estam està format per una estructura generalment allargada i fina cridada filament, i en el seu extrem, per una part eixamplada (fèrtil) coneguda com antera. En l'interior de l'antera, precisament en els microsporangios (sacs polínicos) té lloc la microsporogenesis i es produïxen els grans de polen (microgametofitos) que contenen a les cèlules espermáticas o gamets masculins. Els estams i especialment les anteres són òrguens complexos de vida molt curta, que mostren una enorme diversitat.[2]

El androceo presenta molta variació. Els estams individuals poden estar separats uns d'uns atres i d'atres parts florals o estar fusionats en la corola, entre ells o abdós coses. En les leguminosas per eixemple, els estams estan fusionats entre sí pero no en la corola. Algunes voltes els estams i el gineceo estan fusionats i donen lloc a un mecanisme de polinisació complicat, com en les famílies Orquidáceas i Asclepiadáceas.[3]

El androceo envol al seu equivalent femení, el gineceo (format pels carpelos) i es troba en l'interior del periant (format pels pétals i sàpia-hos). L'única excepció és uns quants membres de la família Triuridaceae, en especial Lacandonia schismatica, espècie en la qual el gineceo rodeja al androceo.


Característiques estructurals[4]

[editar | editar còdic]
Archiu:Amaryllis stamens aka.jpg
Flor de Hippeastrum, a on es distinguixen clarament les anteres al final de cada estam.

Els estams estan formats per un filament que sosté en l'extrem superior a l'antera que és l'orgue portador del polen. El filament pot estar absent i l'antera ser sésil. En un tall travesser pot observar-se una antera típica formada per quatre microsporangios, teixit conectivo i fes vascular; l'antera presenta dos lòbuls o teques (bilobular o diteca). Cada lòbul està format per dos microsporangios, que la seua dehiscencia depén del estonio.

La dehiscencia pot córrer a lo llarc de cada parell de microsporangios, que el seu septo es desintegra per a permetre que el polen es llibere. En algunes famílies es presenta un sol lòbul, sent monotecas, com en

Hibiscus (Malvaceae) i en atres casos es reduïx a un microsporangio per lòbul com en la llentilla d'aigua (Wolffia, Lemnaceae). Algunes voltes la variació que existix dins de la mateixa família com Acanthaceae, que presenta anteres ditecas i monotecas.


Tipos de androceo[4]

[editar | editar còdic]

Les parts que constituïxen als estams poden variar de tamany; també estar lliures o parcialment fusionats ocasionat diferent nomenclatura per al androceo.

Archiu:Anther-schematic.png
Diagrama d'una antera en secció travessera. 1: Filament; 2: Teca; 3: Conectivo (els gots conductors en roig); 4: Saco polínico (també cridat esporangi).

Els tipos de androceo són:

  • Apostem-nos: els estams estan lliures entre sí.
  • Diadelfos: els estams estan units pels filaments formant dos conjunts, un en els estam unit a un lliure.
  • Dídimo: els estams estan arreglats en dos parts iguals.
  • Didínamo: els estams estan disposts en dos parells iguals, generalment en un parell més curt que l'atre.
  • Fasciculado: els estams s'originen en un mateix punt.
  • Ginostenio o ginandro: els estams estan units als estils.
  • Monadelfos: en els estams units pels filaments de l'estil formant un conjunt.
  • Petalostémono: els estams es troben units pels filaments a la corola i les anteres lliures.
  • Poliadelfo: els estams apareixen units pels filaments, formant tres o més conjunts.
  • Poliandro: els estams es presenten en número indefinit i lliures.
  • Singenésico: els estams estan units per les anteres i els filaments lliures
  • Tetradínamo: en els estams formant dos conjunts, un en quatre filaments llarcs i l'atre en dos conjunts, cada u en tres estams.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. DRAE
  2. Márquez Guzmán (28 de giner de 2013). «1», Biologia d'angiosperma, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Ciutat de Mèxic, Mèxic, p. 78. ISBN 978-607-02-2705-9.
  3. Scagel, R.F. (1984). «26», El regne vegetal, Barcelona, Espanya: Edicions Omega S. A., p. 627. ISBN 84-282-0774-7.
  4. 4,0 4,1 Ludlow Wiechers (28 de giner de 2013). «2», Biologia d'angiosperma (en espanyol), Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Ciutat de Mèxic, Mèxic, p. 60, 61, 62. ISBN 978-607-02-2705-9.