Apofenia

La “cara de Mart” va ser una de les imàgens més impactants i notables preses durant les missions Viking al planeta roig (les motas negres representen errors en les senyes). L'image, que s'assemblava inequívocament a un rostre humà, va fer que molts plantejaren l'hipòtesis de que era obra d'una civilisació extraterrestre. Imàgens posteriors varen revelar que es tractava d'una traça mundana que semblava un rostre per l'àngul del Sol.

La apofenia (del grec ἀπό, apó, "separar, alluntar", i φαίνειν, phaínein, "aparéixer, manifestar(es) com a fenomen, fantasia") és l'experiència que consistix en percebre patrons, conexions o abdós en successos aleatoris o en senyes aparentment sense sentit. Este terme té accepcions diferents en els àmbits de la psicologia i de l'estadística, a on també sol utilisar-se.

Història del terme

El terme va ser falcat en 1959 pel neurólogo i psiquiatra alemà Klaus Conrad, qui ho va definir com a «visió sense motius de conexions» acompanyada de «experiències concretes de donar sentit anormalment a lo que no ho té». Per eixemple, es pensa en un teléfon i est sona per casualitat; no obstant, es pot creure que va sonar perque el pensament ho va provocar. Alguns professionals de salut d'urgències creuen que les nits de lluna plena són més agitades que les demés; açò es deu a que es presta atenció quan efectivament ocorren simultàneament, i s'ignoren els casos que s'oponen a la creència.

En 2001 el neurocientífico Peter Brugger va citar la terminologia de Conrad, i va definir este terme com la "percepció no motivada de conexions", acompanyada de la "experiència específica de donar un significat anormal". Brugger va plantejar que la successió de apofenias pot resultar de l'activitat en excés del sistema dopaminérgico. En atres paraules, seria la lliberació de dopamina en cantitats anormals la que ocasionaria la constant aparició de la percepció de coincidències i patrons. "Mentres més dopamina, major la capacitat de creure qualsevol cosa".

Estadística

En estadística, la apofenia sol estar relacionada en un error de tipo I, que pot dur a conclusions falses en una investigació. La provabilitat de trobar una associació espuria o casual entre dos variables, i creure erròneament que s'ha trobat una associació real, s'incrementa quan en lloc d'aplicar el método científic es realisa el hackeo estadístic d'una base de senyes (p-hacking). Esta mala pràctica consistix en jugar en una base de senyes i relacionar la variable depenent en totes les possibles variables independents fins a trobar una associació estadísticament significativa, sense haver establit prèviament un marc conceptual i una hipòtesis d'investigació que justifiquen per qué es van a estudiar estes relacions. La publicació d'estos resultats en revistes científiques és una de les causes de la pèrdua de credibilitat i reproducibilidad de la ciència, lo que ha dut a molts científics a realisar manifests d'alerta.

Vore també

• Condicionamiento clàssic
• Efecte Forer
• Efecte Dixon
• El misteri 23 (en anglés)
• Ilusió d'agrupació (en anglés)
• Pareidolia
• Pensament màgic
• Prejuí de retrospectiva
• Llista de prejuïns cognitius
• Falàcia de l'francotirador
• Principi de sincronicidad
• Biaix cognitiu
• Biaix de confirmació
• Simulacre
• Teoria de conspiració
• The Dark Side of the Rainbow