Anar al contingut

Aporia crataegi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
blanca del majuelo (Aporia crataegi)

La blanca del majuelo (Aporia crataegi) és una espècie d'insecte lepidòpter de la família Pieridae.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

El seu aspecte general és inconfundible, mostrant una taca discoidal de chicotet tamany sobre un fondo totalment blanc, aixina com venes de color negre en el mascle i pardas en la femella.[2] El cos és de color gris obscur en antenes en forma de bastoncillos.[3] Les seues ales són redonejades i tenen una envergadura d'entre 6 i 8 cm,[3] lo que la convertix en l'espècie de major tamany de la seua família.[4] Les femelles solen ser llaugerament de major tamany i presenten en les ales àrees transparents.[2] Les orugas són grises i peludes, en una llínea de color negre sobre l'esquena i taques roges.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

Està àmpliament distribuïda, trobant-se en el nort d'Àfrica, Orient Mig i el restant d'Àsia entre 40 i 70° N fins a Japó.[5] En Europa està present en la major part del continent, faltant en gran part de Noruega i Suècia, illes del Atlàntic, illes Balears, Còrsega, Cerdenya, Creta i atres illes del Egeo, aixina com en les illes britàniques, lloc este últim a on es troba extinguida.[5]

Comportament

[editar | editar còdic]

Fase larvaria

[editar | editar còdic]

Les orugas s'agrupen para hibernar, construint un niu conjunt.[4] Despuix de la hibernación s'alimenten en chicotets grups o per separat.[5] La bua se subjecta penjant dels fulls,[4] o en tallos de gramíneas.[5]

Periodo de vol

[editar | editar còdic]

Una sola generació (univoltina).[2] En el sur d'Europa des de mediats d'abril a juny i en el nort d'Europa des de finals de maig a principis de juliol, encara que depén de l'altitut, temporada i localitat.[5]

Alimentació

[editar | editar còdic]

La seua alimentació és diferent a la d'atres espècies paregudes.[4] S'alimenta d'arbres frutales i espinos,[3] com el ciruelo (Prunus domestica), cerezo (Prunus avium), bresquillera (Prunus persica), armeler (Prunus amygdalus) i uns atres com el majuelo (Crataegus monogyna), el peral (Pyrus communis) i el manzano (Malus domestica).[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bisby F., Roskov I., Culham A., Orrell T., Nicolson D., Paglinawan L., Bailly N., Appeltans W., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D., eds. «Aporia crataegi » (en anglés). Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 2012 Annual Checklist. Consultat el 9 de juliol de 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 Còrdova #León, J. R., Sesmas Moranas, J. M. i Martín Toral, G. (2006). Palometes en Llibertat (en espanyol), Madrit, Espanya: Publimarca Edicions, pp. 272. ISBN 84-8476-285-8.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Balmer, I. (2009). Palometes i Arnes (en espanyol), Bath, Regne Unit: Parragon Books, pp. 358.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Reichholf-Riehm, H. (1990). Palometes (en espanyol), Barcelona, Espanya: Edicions Blume, pp. 290. ISBN 84-87535-09-7.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Tolman, T. i Lewington, R. (2002). Guia de les Palometes d'Espanya i Europa, 1ª edició (en espanyol), Barcelona, Espanya: Lynx Edicions, pp. 320. ISBN 84-87334-36-9.