Aqüeducte de Sant Lázaro
.jpg){kind=link}
El aqüeducte romà de Sant Lázaro és una construcció d'ingenieria civil per al transport d'aigua. Està situat en Mèrida, en la província de Badajoz (Extremadura, Espanya). És una de les tres conducció que sortien d'aigua a Emèrita Augusta, que aixina es dia Mèrida en época romana i era la capital de la província Lusitania. Té una llongitut de casi 1000 metros i salvava la depressió del riu Albarregas. S'ha datat la seua construcció en el I.
En 1912, l'aqüeducte va ser declarat Monument nacional, per lo que hui és Be d'Interés Cultural en categoria de Monument. Per un atre costat, des de 1993 està declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, com a part del conjunt arqueològic de Mèrida, en còdic 664-002.
Història
[editar | editar còdic]Per a abastir d'aigua a la ciutat de Augusta Emerita es varen construir varis embassaments i es varen captar i varen canalisar manantiales fins als aqüeductes corresponents. A Mèrida aplegaven quatre aqüeductes: l'aqüeducte Coa de Bou-Sant Lázaro, l'aqüeducte dels Milacres, l'aqüeducte de Cornalvo i un quarto de recent descobriment, que abastien als Castellum Aquae o depòsits d'aigua. Les aigües eren arreplegades fonamentalment de dos embassaments, el de Proserpina i el de Cornalvo,[1] encara que esta teoria esta en dubte, ya que els romans solien captar aigua de manantiales i no d'aigua embassada o estancada, ya que esta última era propensa a l'aparició de malalties.
Varis estudis no han conseguit aclarir la data d'iniciació i terminació de les obres o les etapes de construcció d'esta.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Els materials principalment amprats són rajoles i blocs de granit. La direcció de l'aqüeducte és des del nort i noroest de Mèrida, a on se situen els manantiales de les Tomas, Valhondo i Casa Herrera dels que se sortix, fins a la pròpia ciutat.
Els primers trams eren subterràneus i disponien d'entrades per a que les persones de manteniment pogueren netejar-ho. En l'actualitat solament es conserven tres pilars i els arcs intermijos, si be poden trobar-se restants d'ell en la «casa de l'Amfiteatre» a on existix un depòsit d'aigua i una gàrgola en forma de cap de lleó. Quan es va obrir un pas peatonal baix l'aqüeducte, es va descobrir que en la seua part interior hi havia un canal de plom i dos de ceràmica.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Aqüeducte de Sant Lázaro (Mèrida)». Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ «Aqüeducte de Sant Lázaro». Consultat el 3 de setembre de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acueducto de San Lázaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.