Arcs de la Frontera
.jpg){kind=link}
Arcs de la Frontera[1] és una ciutat i municipi espanyol de la província de Càdis, en Andalusia. Es tracta del municipi més poblat i extens de la comarca de la Serra de Càdis. Constituïx un important destí turístic i té una posició estratègica entre la campiña jerezano i la serranía. El gentilici dels habitants d'este municipi és arcenses.
Geografia
[editar | editar còdic]El municipi d'Arcs de la Frontera se situa en el sector septentrional de la província de Càdis, a 67 km de la capital de província, Càdis, i a 30 km de Jerez de la Frontera. Llimita al nort en els municipis d'Espera i Bornos, al noreste en el municipi de Villamartín, a l'est en els d'El Bosc i Prat del Rei, al surest en els de Benaocaz i Ubrique, al sur en els d'Algar i Sant Josep del Valle i a l'oest en Jerez de la Frontera.
El seu conjunt urbà, especialment el seu centre històric, està emplaçat en un espolón rocós, tallat de forma abrupta en dos dels seus costats (denominats la Penya Vella i la Penya Nova), a la dreta del com discorre un ampli meandre que forma el riu Guadalete per a salvar este obstàcul orogràfic.[2]
Conta en una superfície de 526,81 km², una població de Plantilla:Població-és wd i una densitat de 59,35 hab./km². L'altitut de la població oscila entre els 50 m a la vora del Guadalete i els 195 m de la base del castell. Este desnivell origina grans pendents, casi verticals, sobretot al suroest i nort.[3]
Espais naturals
[editar | editar còdic]
Destaca la Penya d'Arcs, sobre la que s'alça la població, que té un balcó a gran altura i està declarada monument natural d'Andalusia.[4]
Atres recursos naturals destacats són l'embassament d'Arcs, construït en 1966, en el que es localisa el parage natural Coa de l'embassament d'Arcs, habilitat en un observatori per a avistar les aus aquàtiques residents i migratòries, com l'àguila peixcadora o el ánade real, la "junta dels rius" i el mas "La Morla", que gestionen els scouts.
L'embassament d'Arcs conta en la plaja artificial del Santiscal, de 250 metros de llongitut de vora en el pantà, dins del parage Natural de la Coa del pantà. Contigua a la plaja es poden practicar deports nàutics.[5] Esta plaja conta en servicis de duches, vigilància i un restaurant; també es pot dur menjar de l'exterior. L'horari és d'11:00 a 20:00 hores; en juliol i agost obri fins a les 21:00 hores.
Història
[editar | editar còdic]Com la majoria de les poblacions d'esta província, la seua ubicació ha estat ocupada pel ser humà des de temps prehistòrics. Arcs, pel seu propi enclavament geogràfic, ha constituït en tots els temps un lloc estratègic. Prova d'això és la cova del Higueral de Valleja, a on s'han trobat enterrament prehistòrics.[6]
El nom de Arx-Arcis (fortalea en altura) prové de la seua fundació romana, época en la que apareix com a assentament coloniae Arcensium. Com a part de l'assentament romà existix la vila de Santiscal.
Durant el periodo musulmà, la seua denominació va ser Arkos, emergint com una ciutat pròspera i floreciente. En l'época del Emirat depenent de Damasc (711-757) va pertànyer a la cora de Sidonia. En l'any 1012, despuix de la caiguda del Califato de Còrdova, es va proclamar la taifa d'Arcs, un chicotet regne baix el domini de Ben Jazrum, d'orige bereber. En estos anys es amuralló el recint de la vila. Encara que no hi ha certea de que es colmataran en edificacions tots els seus terrenys, s'ha mantingut la complexa trama de pomes. D'esta época provenen el traçat dels seus carrers, l'alcasser militar, la muralla, els molins, etc. En 1069 Al-Mutadid, rei de la taifa de Sevilla, va conquistar la taifa d'Arcs i la va integrar en la de Sevilla.[7]
En 1253, despuix de la rendició de Jerez a Alfonso X, l'infant Enrique va sometre Arcs per a la corona de Castella per mig d'un tractat que autorisava la permanència de tots els moros que volgueren quedar-se en la població. El rei Fernando III, com recompensa per la seua actuació en la conquista de Sevilla, li havia otorgat els señoríos d'Arcs, Lebrija, Morón de la Frontera i Medina Sidonia, quan estes places encara no havien segut arrebatades als musulmans. Alfonso X no va respectar estos llegats i l'infant Enrique va terminar marchant de Castella.
En octubre de 1264, en l'àmbit de tumult mudéjar, Alfonso X va recuperar la ciutat. Des de llavors i fins a la definitiva caiguda del regne de Granada, Arcs va formar part de la segona llínea de l'entramat defensiu en la frontera castellà-nazarí.[2] Durant l'últim quarto de el XIII, la zona va sofrir les expedicions dels benimerines, en ser pas obligat dels eixèrcits norteafricano cap a l'interior d'Andalusia. Açò va provocar un greu dèficit de població i va obligar a la corona a promocionar el poblament dels seus principals núcleus, com era Arcs. Aixina, en 1300 va rebre el ranc de concejo.[8]
En 1408 el rei va posar la ciutat en mans del seu privat Ruy López Dávalos, per a otorgar-la als Ponce de León en 1440, ducs d'Arcs, fins a ben entrat el XVIII, alcançant la seua cenit entre els sigles XVI i XVII. En el XV es varen fundar l'hospici dels Franciscanos Descalzos i un atre pròxim a l'iglésia de Sant Pedro. L'Ajuntament va ser traslladat a la plaça del Castell i la presó a una casa a on es construirà més vesprada el convent de Mercedarias Descalces. En la plaça del Castell es varen situar la alhóndiga i a la seua esquena la casa matador.
A partir de el XVI es va iniciar la construcció del convent de Sant Francisco (1510), el de religioses de Sant Joan de Letrán (1539), l'hospital de Sant Roque i el de Sant Pedro. Igualment es va escomençar a construir un nou matador fòra de la porta de Jerez.
En 1706, Felipe V va concedir a Arcs el títul de Noble i Fidelísima per la demostrada fidelitat a la seua causa en la guerra de successió espanyola. El terremot de Lisboa de 1755 va canviar la seua fisonomia, afectant a les iglésies de Santa María, Sant Pedro i Sant Agustín, afonant-se el mur nort del Castell, que en caure al fos i enterrar-ho, va donar orige al carrer Nou.[9] Durant el XVIII, la ciutat es va desenrollar definitivament fora del recint de les seues muralles àraps, sorgint tres enclavaments:
- El barri de la Corredera, el de més calitat, en les residències de la burguesia, hospital de Sant Joan de Deu, pósito de Carlos III, posada del Duc i iglésia de Sant Miguel.
- El barri de Sant Francisco, entorn a l'iglésia dels Franciscanos de el XVI, en la que destaca la capella de les Aigües.
- El barri Baix, l'orige del qual pot estar en un assentament morisco en l'actual barri de Cómpeta.
En el XIX, ademés de l'epidèmia de febra groga i el pas dels francesos, que varen causar danys en el castell i la plaça, el fet més important per al patrimoni d'Arcs és la desamortisació de Mendizábal. Es produïxen transformacions d'edificis religiosos i es posen a la venda possessions eclesiàstiques rurals, que frenen l'incipient desenroll industrial, per la transformació dels promotors industrials en terratinents. Les últimes décades de el XIX estan marcades per un moment d'estancament econòmic i de crisis social que esclata en contínues gresques o insurrecció, com els successos de la "Mà Negra" o la "asonada a Jerez" en 1892. En esta última etapa de el XIX és quan naix un incipient i cada volta més fort moviment obrer entorn a la "Societat Fraternitat Obrera", que va a aglutinar a una gran massa de la població dedicada a les llabors del camp i a atres treballs obrers i tradicionals.[10]
El pas a el XX no mostra grans transformacions. Solament a partir dels anys 1920 es produïx un creiximent poblacional, que es va incrementant en la década, donant lloc a múltiples problemes. En 1917, durant la gran riada, es va derrocar l'antic pont de pedra i en 1920 es va erigir l'actual pont colgante de Sant Miguel.[11] La seua construcció va coincidir en una etapa de desocupació i crisis, en estar l'economia local bàsicament orientada a l'agricultura. La propietat de la terra, en mans d'una minoria de la població, influirà en el desenroll de la vida local i en ulteriors conflictes, aumentant la conflictivitat social durant la Segona República espanyola.[12]
En relació en la violència política ocorreguda en Espanya durant les eleccions generals de febrer de 1936, distints historiadors arrepleguen informació basada en periòdics nacionals entre els dies 18 i 19 de giner (El Sol, ABC, L'Heralt), constatant que «en una miqueta més de 8 de cada 10 víctimes provocades pels agents de l'orde, s'havia registrat una agressió prèvia per part dels fallits o els seus companyers», quan no havien segut estos els seus promotors, en la particularitat de que «es tractava casi sempre de persones vinculades a grups d'extrema esquerra»:
El colp d'Estat del 18 de juliol de 1936 i la posterior repressió franquista, en a lo manco ochenta y siete arcenses assessinats, va obrir pas a la dictadura i als anys de la fam.[12] Des de 1936 fins a pràcticament els anys 1960, Arcs va estar dominat per la misèria i la desocupació agrícola, principals motius pels que es va produir una pèrdua de població per l'emigració de gran part dels seus jóvens a l'estranger o a les grans ciutats espanyoles.[13]
No és fins a mediats dels anys 1960 quan comença una millora de la calitat de vida, lligada al desenroll del sector turístic, sent en el periodo 1950-70 quan es produïx el major creiximent de la ciutat. Fins a principis dels anys 1960 es va configurar un anell concèntric de creiximent. Pero a partir d'esta década comencen a aparéixer noves tipologies edificatorias (blocs i vivendes unifamiliars aïllades, pareadas i en filera) alçades sobre nous traçats, que amenacen l'estructura urbana, tant de l'original núcleu urbà amurallado, com de la primera zona de creiximent i el caseriu tradicional.
Gràcies als cultius de remolacha azucarera es va instalar en la pedania de Jédula una azucarera en 1969. Este establiment de l'indústria azucarera d'Andalusia de finals de el XX va estar en funcionament fins al seu tancament en 2001.[14]
En el XXI, Arcs s'ha convertit en l'entrada a la ruta dels Pobles Blancs i en conjunt històric-artístic.
Junt en els seus magnífics paisages, la fan destí turístic de primer orde en la província de Càdis, lo que constituïx la seua principal font d'ingressos.
Ademés, existix una incipient indústria vitivinícola, destacant per ser una de les poques localitats andaluses que produïxen vino tinto en época moderna.[15]
Demografia
[editar | editar còdic]Arcs de la Frontera conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Administració i política
[editar | editar còdic]
Govern municipal
[editar | editar còdic]Evolució del deute viu municipal
[editar | editar còdic]El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. Plantilla:Gràfica d'evolució
Organisació territorial
[editar | editar còdic]Pedanies:
Cultura
[editar | editar còdic]
Patrimoni
[editar | editar còdic]
- Jaciment arqueològic romà Serra d'Aznar (Calduba).
- Castell d'Arcs: construcció militar d'época andalusí, s'ubica en el punt més alt de la població. Declarat be d'interés cultural.[17]
- Basílica de Santa María de l'Asunción (sigles XIV o XV): temple d'orige mudéjar, en profundes remodelacions realisades durant la primera mitat de el XVI. En l'exterior, junt en elements propis de l'art ogival (portada de Santa María), conviuen uns atres de tipo renaixentiste i barroc. Declarada be d'interés cultural.
- Iglésia de Sant Pedro (sigles XV-XVII): en interior d'estil gòtic i frontera de cronologia posterior, d'estètica barroca.
- Palau del Mayorazgo (XVII): destaca per la seua esplèndida frontera.
- Ajuntament (XVII): ubicat en la plaça del Cabildo.
- Porta Matrera. El recint amurallado almohade disponia de tres portes principals: la porta de Jerez a l'oest, la porta de Carmona situada al nort i la porta Matrera al surest, que és l'única que es conserva en l'actualitat.
- Pont de Sant Miguel: construït en 1920 de tipo celosía metàlica.
Festes
[editar | editar còdic]Gastronomia
[editar | editar còdic]
Educació
[editar | editar còdic]Esta localitat conta en centres educatius des d'infantil, primària, secundària i FP.
| Etapa | Nom | Localisació |
|---|---|---|
| Escola infantil | Verge de les Neus | Barriada de la Pau |
| CEIP | Alfonso X | Barri Baix |
| CEIP | Nostra Senyora de les Neus | Casque Antic |
| CEIP | Vicenta Tfarín | Barriada de la Pau |
| CEIP | Mestre Juan Captura | Barriada El Portichuelo |
| CEIP | Sant Miguel | |
| CEIP | El Santiscal | El Santiscal |
| CEIP | Sant Francisco | Barriada de la Soledad |
| CEIP | Campoameno | Barri Baix |
| IES | Guadalpeña | Barri Baix |
| IES | Alminares | Barriada El Portichuelo |
| IES | Els Cabezuelos | Barri Baix |
| CEIP | Juan XXIII | Jédula |
| CPR | Poeta Juliol Mariscal | Junta dels Rius |
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La locució "de la Frontera" aludix a la frontera granadina
- ↑ 2,0 2,1 Al-Andalus, Arqueologia i Història.Consultat el 6 de novembre de 2022.
- ↑ «Arcs de la Frontera. Guia digital del patrimoni cultural d'Andalusia». Institut Andalús de Patrimoni Històric. Consultat el 3 de novembre de 2022.
- ↑ 20 minuts. «M.El Consell Andalús de la Biodiversitat analisa la regulació de l'aprofitament energètic de la biomassa». Consultat el 2021-02-21.
- ↑ «La Facenda El Santiscal, recent certificada en la marca Parc Natural d'Andalusia» (en és-es). www.juntadeandalucia.es. Consultat el 4 de maig de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de juliol de 2018 (en és-ES).
- ↑ Història d'Espanya. Ramón Menéndez Pidal (1999). Tom VIII-I: Els Regnes de Taifas, pag. 51-52
- ↑ (2002) Apuntes per a una història d'Arcs de la Frontera, Servici de Publicacions de l'Universitat de Càdis edició, p. 49. ISBN 84-7786-803-4.
- ↑ «Un castic diví»: el terremot de 1755 en Arcs. Andalusia Informació.
- ↑ ORTEGA CASTILLO, Antonio: (PDF) Un trieni difícil. Protestes obreres i actituts socials en l'Arcs de 1918-1920; en acadèmia.edu.
- ↑ ORTEGA CASTILLO, Antonio: el_pont_colgante_de_Sant_Miguel (PDF) Rodalies d'una commemoració: sobre la riada de 1917 i el centenari del pont colgante de Sant Miguel; en acadèmia.edu.
- ↑ 12,0 12,1 ORTEGA CASTILLO, Antonio: Repressió fascista i entronisació del crucifix en les escoles d'Arcs. Andalusia Informació. [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ ORTEGA CASTILLO, Antonio: Ana Gutiérrez Gómez. Una vida en l'exili.
- ↑ «[3]». Consultat el 2021-03-21 (en és).
- ↑ «[4]». Consultat el 15 de giner de 2017.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Arcs de la Frontera».
- ↑ Diari de Jerez. «El castell d'Arcs s'obri per primera volta al públic». Consultat el 2021-02-21.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFÁlvarez Tardà i Vila García2018">Álvarez Tardà i Vila García (2018). 1936. Frau i violència en les eleccions del Front Popular, 1ª edició, Barcelona: Editorial Espasa.. ISBN 978-84-670-5473-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arcs de la Frontera.
- Ajuntament d'Arcs de la Frontera
- Twitter d'Arcs de la Frontera
- Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
- Patrimoni cultural d'Arcs de la Frontera en la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia Institut Andalús del Patrimoni Històric
- Paisage d'interés cultural d'Arcs de la Frontera Institut Andalús del Patrimoni Històric
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arcos de la Frontera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.