Arethusana arethusa
Arethusana arethusa, també coneguda popularment com pintes ocres, és una espècie de lepidòpter pertanyent a la família de les Nymphalidae, subfamília Satyrinae. És l'única espècie del gènero Arethusana, descrita per Denis & Schiffermüller 1775, Viena, Àustria.
Descripció
[editar | editar còdic]Pintes ocres és de color ocre en una ampla banda submarginale groga taronja, i un visible ocelo negre en l'àpiç de les ales anteriors.
L'esquena de les anteriors és groc anaranjado vorejat més o menys àmpliament de marró, en el visible ocelo negre discretament pupilado a l'àpiç de les ales anteriors mentres que l'esquena de les posteriors està marcat d'una banda clara i de nervaduras blanques ben visibles.
-
Macho, vista dorsal, Museu de Tolosa. -
Macho, vista ventral, Museu de Tolosa.
Oruga
[editar | editar còdic]El seu oruga és de color beige en ralles llongitudinals color marró gastat.[1]
Biologia
[editar | editar còdic]Periodo de vol i hibernación
[editar | editar còdic]Univoltino, la Pintes ocres vola en una generació de mitan de juny al començament de setembre.[2]
Plantes hospederas
[editar | editar còdic]Les plantes hostes del seu oruga són diverses, com les Festuca, les Dactylis, les Poa i Bromus erectus
Ecologia i distribució
[editar | editar còdic]Arethusana arethusa està present en Marroc, en el suroest d'Europa (Espanya, Portugal, França) en els Balcans (Eslovàquia, Albània, Grècia), Turquia i Orient Mig fins a Armènia, sur de Rússia i suroest de Siberia.[2][3]
En Marroc, és A. arethusa aksouali, que és un endemisme de les montanyes del Toubkal.[4]
El chicotet agrest, la Pintes ocres, està present en la majoria dels departaments de la França metropolitana exceptuat els departaments de Bretanya, de Vosges, d'Alt Saona i Alsàcia, de Creuse, de Puy-de-Dôme, d'Allier i d'Alt Loira, de Pas-de-Calais, de Gers i Còrsega.[5]
Biòtop
[editar | editar còdic]La Pintes ocres agrada de zones herbosas, arbustivas, màrgens de bosc, i barrancs rocosos, vola fins als 1 700 metros.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]- L'espècie Arethusana arethusa va ser descrita per Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis i Ignaz Schiffermüller en 1775, baix el nom inicial de Papilio arethusa.[6] va ser reclasificada en 1951 per la entomólogo francés Hubert de Lesse en el gènero monotípoco Arethusana.
Sinònims
[editar | editar còdic]- Papilio arethusa [Schiffermüller], 1775 Protonyme
- Papilio erythia Hübner, 1805
- Hipparchia arethusa [Otakar Kudrna]
- Arethusana dentata (Frayer, 1834)
- Satyrus boabdil Rambur, 1840
- Satyrus dentata Staudinger, 1871,.[3][7]
Noms vernaculares
[editar | editar còdic]- El Petit agrest o Mercurio en francés
- False Grayling en anglés, Rotbindiger Samtflater en alemà i Pintes ocres en espanyol.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Arethusana arethusa aksouali Wyatt, 1952 a Marroc.
- Arethusana arethusa heptapotamica (Stauder, 1924)
- Arethusana arethusa pontica (Heyne, [1895].[3]
Protecció
[editar | editar còdic]Està protegit en la regió Illa de França segons figura en la publicació a este fi del 22 de juliol de 1993 relatiu a la llista dels insectes protegits en regió "Illa de França".[8]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ (anglés) Moths and Butterflies of Europa and North Africa
- ↑ 2,0 2,1 ISBN 978-2-603-01649-7
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 funet
- ↑ «fauna i flora de Marroc». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2016.
- ↑ lepinet
- ↑ Schmett.
- ↑ INPN taxonomie
- ↑ INPN ampar
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Guia de les palometes d'Europa i d'Àfrica de Nort, Delachaux i Niestlé, Tom Tolman, Richard Lewington, ISBN 978-2-603-01649-7
- Lionel G. Higgins i Norman D. Riley (1988). Guia de les palometes d'Europa. Delachaux i Niestlé (Lausana).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- (en) euro butterflies
- (en) butterfly guia
- palometes de Poitou-Charentes
- (en) http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/ArethAreth.htm Moths and Butterflies of Europa and North Africa]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arethusana arethusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.