Argania spinosa
El argán (Argania spinosa) (sinònim A. sideroxylon Roem. & Schult.) és una espècie de planta de florés pertanyent a la família Sapotaceae, sent endèmica dels semi-deserts calcáreos del suroest de Marroc. És l'única espècie del gènero Argania i rep en espanyol el nom indistint de argán i erguén (no confondre en les espècies del gènero Calicotome).
Descripció
[editar | editar còdic]El argán creix fins als 8-10 m d'altura i viu uns cent cinquanta a doscents anys. Creix en la zona compresa entre Tiznit i Esauira. És espinós en el tronc rugoso. Té chicotetes fulls de 2-4 cm de llongitut, ovales en l'àpiç redonejat. Les florés són menudes, en cinc pétals groc-verdosos; florix en abril. El frut és de 2-4 cm de llongitut i 1,5-3 cm d'ample, en pell espessa i grossa que rodeja el clafoll amarc en dolça olor; esta rodeja als fruts que contenen dos o tres llavors que són riques en oli. El frut tarda un any en madurar fins a juny-juliol del següent any.
La superfície dels boscs de Argania ha minvat en un 50 % en els últims cent anys, per la seua utilisació com a combustible, el pastoreig i el cultiu intensiu. La seua millor protecció per a la seua conservació podria trobar-se en el recent desenroll de la producció d'oli de argán per a la seua exportació com un producte d'alt valor comercial.
En 1998 l'Unesco va declarar Reserva de la Biosfera l'Arganeraie de 2 568 780 ha al suroest de Marroc en les que creix el argán.[1] En el cor d'esta reserva es troba el Parc nacional de Souss-Massa.
Usos
[editar | editar còdic]En alguns llocs de Marroc, el argán pren el lloc del olivera com a font de recursos, ya que s'utilisa com forraje, combustible i fusta. És el combustible de la societat bereber, especialment prop d'Essaouira. Creixen estos arbres en parts de l'Alce espanyol.
Quan escasseja l'aliment, les cabres es pugen a l'arbre per a menjar els seus fulls.[2]
En la gastronomia de Marroc l'oli de argán o arganá s'usa com a condiment de molts menjars.
Els coneiximents, tècniques i pràctiques vinculades al argán varen ser designades com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 27 de novembre de 2014.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Argania spinosa va ser descrita originalment per Carolus Linnaeus com Sideroxylon spinosum (basiónimo) en Species Plantarum, vol. 1, p. 193 en 1753[4], i posteriorment atribuït al gènero Argania per Homer Collar Skeels i publicat en O.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 227: 28, en l'any 1911.[4][5]
- Argania sideroxylon Roem. & Schult.
- Elaeodendron argan Retz.
- Sideroxylon argan (Retz.) Baill.
- Sideroxylon spinosum L. (basiónimo).
- Tekelia spinosa (L.) Scop.
- Verlangia argan (Retz.) Neck. ex Raf.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Unesco. Reserva de la Biosfera ARGANERAIE. En anglés
- ↑ [2]
- ↑ «Onze nous elements en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial» (en espanyol). Unescopress. Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ [3]
- ↑ Argania spinosa en Tròpics
- ↑ Argania spinosa en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Suárez-Plans, Eva (1997). Argán, l'arbre protector. Biològica: conéixer i conservar la naturalea nº 15.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Argan Foundation». Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2006. Consultat el 15 de giner de 2006.
- Coneiximents, tècniques i pràctiques vinculades al erguén en la pàgina web d'Unesco (en espanyol)
- Blog Conargan [5] archivat en Wayback Machine., Extensa informació sobre el Argán en usos cosmètics, modo d'aplicació, beneficis que aporta en el nostre cabell, rostre i cos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argania spinosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.