Anar al contingut

Argentinosaurus huinculensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Argentinosaurus BW.jpg
Argentinosaurus huinculensis

Argentinosaurus huinculensis (gr. «reptil d'Argentina de Plaça Huincul») és l'única espècie coneguda del gènero extint Argentinosaurus de dinosauri saurópodo titanosauriano que va viure a mitan del periodo Cretácico Superior, entre 96 a 92 millons d'anys, en el Cenomaniense, en lo que hui és Sudamérica. És un dels animals terrestres més grans dels que es té coneiximent actualment.[1] Pero els restants coneguts són escassos, per lo que no es pot estimar de manera precisa les seues dimensions corporals. D'entre les diferents estimacions propostes, un marge intermig i provable estima a Argentinosaurus en 33-36 m de llongitut i una massa corporal de 70-80 tonellades, lo que ho situa entre els majors dinosauris coneguts.[2][3][4][5]

Els seus vestigis òsseus varen ser descoberts per Guillermo Heredia, en una estància rural prop de Plaça Huincul, en la Patagonia argentina. Despuix de la denúncia, personal provinent de distintes institucions es varen encarregar de l'extracció de les osamentas fosilizadas. El material es troba ara baix l'ampara del Museu Carmen Funes i del Museu de l'Argent.[3][6] Des de llavors, s'han fet diversos estudis per a intentar descobrir les seues característiques biològiques, tant en l'àrea biomecánica, taxonómica i morfològica, entre unes atres. El paisage natural en que va viure era molt diferent al mig ambient actual de la Patagonia argentina, era més exuberante i càlit, en la presència de boscs templats o subtropicales i extenses planicies aluvials, opost al contemporàneu ambient semiárido i sec.

Descripció

[editar | editar còdic]

Aspectes generals

[editar | editar còdic]
Archiu:Argentinosaurus CAPS 3 .jpg
Restauració de Argentinosaurus huinculensis.

Argentinosaurus es troba entre els dinosauris més grans que s'han conegut, i entre els majors animals que varen chafar la faç de la Terra. Les dimensions dels seus restants òsseus són casi excepcionals en el registre fòssil. Diferents estudis, a lo llarc dels anys, han estimat el seu tamany en un ranc d'entre 30 a 39,7 m de llongitut, en un pes de 55 a 90 tn, i una altura de més de 16 metros en empinar el coll.[2][3][7][8][9][10][11][12][13][4] Semblants proporcions varen deure ser-li molt útils per a protegir-se davant l'eventual atac dels depredadors, ya que en la Patagonia d'aquella época el Argentinosaurus provablement va coexistir en grans formes de vida carnívores, com Mapusaurus o Giganotosaurus.[14]

Argentinosaurus va deure tindre un cap prou chicotet en proporció al seu cos, proveïda de simples pero llargues corones dentarias, primes i en forma de tubo, preparades per a tallar eficaçment la vegetació arbòrea i en un llarc coll, per a alcançar les copes dels arbres. El seu tors va deure haver segut robust i musculoso, per a estajar els seus enormes òrguens interns, i sostingut per quatre pates massices i cilíndriques per a mantindre en peu el seu cos, en una coa que utilisava com a contrapeso i equilibri.[15]

Detalls de la seua anatomia

[editar | editar còdic]
Os llarc petrificado del Argentinosaurus soportat per una estructura de ferro.
Fèmur parcial de Argentinosaurus exhibit en el Museu de l'Argent.

No s'ha recuperat molt de Argentinosaurus, a penes algunes vèrtebras, un peroné, costelles fragmentàries i el sacre. Sis vèrtebres dorsals anaren descrites detalladament, la major d'elles alcançant un tamany d'1,59 m d'alt en 1,29 m d'ample. Estos ossos fòssils presenten unes estructures similars a crestes o prolongacions laterals, cridades apófisis transversas, molt desenrollades; necessàries per a insertar adequadament les costelles i els músculs massius; i estaven articulades entre sí per complexes estructures d'encastrar per a soportar l'elevat pes de l'animal.[6] Un atre fòssil en molt bon estat de preservació era la seua peroné dret, d'1,55 metros de llarc; inicialment havia segut mal identificada com una tébea, pero estudis posteriors els varen descartar.[3][6][10] És prou esvelt per a pertànyer a un animal tan gran, la seua cara medial és relativament recta i plana en una lleu expansió en la zona distal inferior i en un pronunciat engrosamiento en el seu terç superior. Es coneix una gran costella toràcica incompleta i atres lumbars fragmentades, són cilíndriques, huecas i llaugerament curvades cap a avall, en l'articulació distal (en la que es conecta a la columna vertebral) proyectada uns 45° cap a avall. Els cossos vertebrals del sacre també varen ser trobats, es troben prou erosionats i deteriorats, pero confirmen la presència de cinc vèrtebres fusionades, junts el fòssil medix 1,2 m; i a raïl de les seues característiques anatòmiques, es demostra la falta d'una sexta. El teixit òsseu del sacre exhibix ademés macroceldas de gran tamany i separades entre sí per làmines òssees molt primes.[6] Els parents d'esta criatura presentaven plaques òssees en l'esquena, cridades osteodermos, que funcionaven com una armadura defensiva,[16][17] per això es pensa que Argentinosaurus també podia tindre estes estructures.

Ademés d'estos, un fèmur incomplet, MLP-DP 46-VIII-21-3, trobat no llunt de la zona de l'excavació, s'atribuïx al mateix espècimen. Este eix femoral és d'al voltant d'1,18 metros. En el moment del seu descobriment, va quedar clar que les seccions distales de l'os no es varen preservar el temps suficient per al procés de fossilisació, per lo tant la seua llongitut total exacta és desconeguda. Segons els autors originals el seu tamany no va deure ser menor als 240 cm.[6] Posteriorment en 1996, va anar el paleontòlec José Bonaparte qui va estimar al fèmur en 250 cm de llarc.[18] Similar al tamany calculat per Mazzetta et al., els qui ho varen estimar en 255,7 cm de llongitut.[3] Degut a que ossos del seu tipo tenen un paper crucial per al respal del pes d'organismes terrestres vertebrats, s'ha utilisat en varis estudis per a intentar estimar la massa corporal de Argentinosaurus. La seua engrossada circumferència, sugerix un animal de massiu pes.

Tamany i massa

[editar | editar còdic]
Archiu:Argentinosaurus 9.svg
El Argentinosaurus, en els fòssils descoberts en blanc i el seu fèmur parcial en vert

Pel molt incomplet estat de preservació de l'únic espècimen conegut, simplement no és possible assegurar un estimat exacte de les seues dimensions corporals, fins a una futura troballa d'eixemplars millor preservats. Pero en les proporcions d'estos ossos i les comparacions en uns atres saurópodos emparentats, li permet als paleontòlecs acostar-se de manera aproximada al verdader tamany que va tindre l'eixemplar en vida. Una primerenca reconstrucció de Gregory S. Paul va estimar que Argentinosaurus va medir entre 30 i 35 metros de llongitut i que va pesar de 80 a 100 tonellades. Uns anys més tart, en una publicació de la revista Current Science, se li apunta en un estimat, màxim i lliberal, de 45 metros i 100 tonellades de pes.[19] Un estimat no publicat, ha utilisat reconstrucció de Saltasaurus, Opisthocoelicaudia, i Rapetosaurus com a guia, donant un tamany, més modest i conservador, d'entre 22 i 26 metros.[20] En 2006 Kenneth Carpenter es basa en el més complet espècimen de Saltasaurus com una guia per a estimar a Argentinosaurus en 30 metros de llarc.[11] Mazzetta i colaboradors utilisen equacions de regressió, en senyes extretes de l'anatomia del fèmur (os clau en el soport del pes de l'animal), i promedian un pes estimat de 73 tonellades, i oferixen un ampli ranc que va de 60 a 88 tonellades com la seua possible massa corporal.[3] En un llibre guia de Tim Haines i Paul Chambers, titulada The Complete Guide to Prehistoric Life, ho estimen en 30 metros de llongitut i 60 tonellades de pes.[8] Tomas Holtz senyala a este saurópodo en 36,6 metros de llarc.[1] En 2008, Jorge Calvo i colegues realisen una revisió dels tamanys estimats de titanosaurios, calculant a Argentinosaurus en 33 metros de llarc.[2] En l'any 2010, Gregory S. Paul va realisar una estimació conservadora de 55 tonellades.[9] Una reconstrucció del seu esquelet, montat i expost en el Museu municipal Carmen Funes, mostra al colós titanosaurio en 39,7 metros de llongitut, una altura de 7,3 metros fins a la zona dels muscles i una massa corporal de 83,2 tonellades, a partir d'una estimació volumètrica.[10] Un recent estudi estima per a Argentinosaurus un pes de 90 tonellades com el llímit superior possible per a esta espècie.[7] També s'ha estimat en 2020 a Argentinosaurus en 36 m de llarc i 80 tonellades.[4] En 2023, Gregory Paul, en Asier Larramendi, varen actualisar la seua reconstrucció de Argentinosaurus i varen estimar la seua massa corporal en 75-80 t; en utilisar la nova informació anatòmica proporcionada per Dreadnoughtus i Patagotitan; que són parents propencs.[5]

Comparació en atres saurópodos

[editar | editar còdic]
Archiu:Argentinosaurus and Puertasaurus vertebrae.jpg
Comparació de les vèrtebres dorsals de Argentinosaurus huinculensis (esquerra) i Puertasaurus reuili (dreta).

Argentinosaurus huinculensis disputa el títul dins dels majors animals terrestres coneguts, i és comparable en tamany en atres jagantescs saurópodos del Mesozoico. Alguns com Supersaurus i els majors eixemplars coneguts de Diplodocus, podrien haver rivalizado en Argentinosaurus en llongitut, pero sent considerablement més llaugers i més baixos.[21][22] Hi ha atres titanosaurios argentins comparables en les seues dimensions generals. Per eixemple el suramericà Antarctosaurus giganteus, del Santoniense, estimat en un ranc de 23 a 30 metros de llarc i 69 tonellades de pes,[3][11][23] pero els seus restants són molt pobres. Un atre titán és Puertasaurus reuili del Maastrichtiense, també conegut per restants molt escassos (solament quatre vèrtebres).[24] Aixina i tot, els estimats més conservadors ho situen en una llongitut d'entre 27 i 30 metros i 50 a 70 tonellades de pes,[25] Es va donar a conéixer, l'any 2014, el descobriment d'un nou titanosaurio jagant molt més complet trobat en la Província del Chubut, Argentina. En 2017, es va identificar com Patagotitan mayorum. De moment, els seus fòssils han donat estimats que ho tornen com un fort rival per al títul del major animal terrestre conegut de tots els temps, est mediria 31- 37 metros i pesaria uns 51-77 tonellades.[26][27][28][29] I a diferència de les demés espècies mencionades en esta secció, que es coneixen per pocs fòssils, a este titanosaurio se li va trobar el 70% de l'esquelet aproximadament, lo que otorga major exactitut i fiabilitat als càlculs de les seues dimensions.[30]

Archiu:Longest dinosaurs1.png
Comparació del tamany de Argentinosaurus (roig) i alguns dels majors dinosauris.

Fa ya més d'un sigle, es va relatar el descobriment d'escassos vestigis, que seria una vèrtebra fragmentaria, d'un dinosauri diplodócido cridat Amphicoelias fragillimus, que podria ser el major de tots. Sobre la base de les proporcions de Diplodocus, es va estimar que mediria 58 metros de llarc i pesaria unes 122,4 tonellades.[11] Pero els seus restants fòssils segons pareix es varen perdre en aquella época i es desconeix el seu parador actual, lo que impedix donar una estimació ben fonamentada del seu tamany.[31] Kenneth Carpenter en 2018 renombró esta espècie Maraapunisaurus fragillimus i lo reclasificó com un rebaquisáurido, aixina que per a basar i estimar el seu tamany usen a rebaquisáuridos en lloc de diplodócidos. Açò li fa reduir el seu tamany a uns 30 metros de llarc, una miqueta menys que el Argentinosaurus. Un atre jagant podria ser el possible titanosaurio de l'Índia Bruhathkayosaurus matleyi, estimats tentativos realisats per Mortimer i el paleontòlec Matt Wedel sugerixen un tamany d'entre 28 i 34 metros,[20] i la seua massa entre 126 i 157 tonellades.[32][33] Pero per la pèrdua dels fragmentarios fòssils i a la pobra descripció d'estos, que ha segut catalogada com de molt mala calitat, els estimats del tamany del Bruhathkayosaurus estaran subjectes a una forta incertitut. Ademés segons pareix els restants es varen perdre en un monsó, i paleontòlecs com Thomas Holtz sospiten sériament que els destrossats fòssils es tractaven en realitat de fusta petrificada.[34][35][36] Mamenchisaurus sinocanadorum és un jagantesc saurópodo descobert en China, i se li coneix per esquelets casi complets de mijà tamany. Ademés es varen trobar restants aïllats d'un espècimen molt major, atribuïda a esta espècie, solament una de les seues costelles cervicals media 4,1 m de llarc, la més gran jamai documentada en un animal terrestre. Lo que podria ampliar el tamany d'este gènero a uns 26 i 35 metros de llongitut, en un pes estimat de

50 a 75 tonellades de pes.[9][25][37]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]

Els materials de Argentinosaurus varen ser descoberts en la Subgrup Ric Limay també denominada Formació Huincul en el subgrup Ric Limay, en la Província del Neuquén, Argentina, en 1989 per una comissió paleontológica integrada pel Museu municipal Carmen Funes, el Museu de Cipolletti, l'Universitat Nacional del Comahue i l'equip d'excavació de YPF de Plaça Huincul. Estos estrats es daten en el Cenomaniano tardà fa 97 a 93,5 millons d'anys. Els seus restants varen ser estudiats per Bonaparte i Còria, els qui varen publicar la seua descripció en 1993.[6]

Archiu:Argentinosaurus CAPS 49 2943.jpg
Rèplica de Argentinosaurus en el Museu de Senckenberg

El seu nom genèric, Argentinosaurus, prové d'Argentina el país a on va ser trobat i el sufix saurus del grec que significa "fardacho". L'epítet específic, A. huinculensis, fa referència a la localitat de Plaça Huincul, prop d'a on fora trobat.[6]

Una vèrtebra penja d'una paret blanca, formant una ombra darrere.
Una de les vèrtebres descobertes de Argentinosaurus

Els restants del Argentinosaurus varen ser trobats gràcies a la denúncia de Sr. Guillermo Heredia, puestero de "Les Overas" una estància de Plaça Huincul. En eixe moment, el personal del Museu de Carmen Funes va extraure un peroné (que en un principi va ser considerat com tébea) que va ser depositada en el quarto d'exposició del mateix. Un temps més alvance, en l'estiu de 1989, una comissió del Museu Argentí de Ciències Naturals de Buenos Aires, dirigit per un dels autors va realisar l'extracció del material fòssil, com a part del treball en el terreny d'un proyecte de l'investigació finançat per la National Geographic Society. Estos materials varen ser reportats en les VI Jornades Argentines de Paleontologia de Vertebrats (Bonaparte, 1989), i es varen depositar en la Colecció de Paleontologia de Vertebrats en el Museu municipal Carmen Funes de Plaça Huincul, Província del Neuquén, en les sigles PVPH-1.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 (2012).Consultat el 28 de setembre de 2015.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (2008).III Congrés Llatinoamericà de Paleontologia de Vertebrats.Neuquén, Patagonia, Argentina:
    pp. 43.Consultat el 10 de juliol de 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (2004).Historical Biology.16(2-4)
    71–83.doi:10.1080/08912960410001715132.Consultat el 8 de giner de 2008.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Molina-Pérez, Rubén; Larramendi, {{{nom2}}} (2020-09-29). Dinosaur Facts and Figures: The Sauropods and Other Sauropodomorphs, Princeton University Press. doi:10.2307/j.ctvt7x71z. ISBN 978-0-691-20297-6.
  5. ↑ 5,0 5,1 Lethaia.56(2)
    1–11.ISSN 0024-1164.doi:10.18261/let.56.2.5.Consultat el 2024-08-23.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 (1993).Ameghiniana.30(3)
    271-282.ISSN 0002-7014.Consultat el 13 de juny de 2015.
  7. ↑ 7,0 7,1 PLoS one.12(5)doi:10.1371/journal.pbio.1001853.Consultat el 28 de maig de 2016.
  8. ↑ 8,0 8,1 Haines, Tim & Chambers, Paul. (2006) The Complete Guide to Prehistoric Life. Canadà: Firefly Books Ltd.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Gregory S. Paul's Dinosaur Mass Table». Consultat el 28 de maig de 2016.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 PLoS ONE.8(10)doi:10.1371/journal.posa.0078733.Consultat el 9 de juny de 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Carpenter, Kenneth. Foster, John R.; Lucas, Spencer G. (ed.): «Biggest of the Big: A Critical Re-Evaluation of the Mega-Sauropod Amphicoelias fragillimus Cope, 1878». New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2021. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
  12. ↑ «[1]». Consultat el 2 de decembre de 2015.
  13. ↑ (2000).Acta Palaeontologica Polonica.45
    343–388.
  14. ↑ (2006).Geodiversitas.28(1)
    71-118.Consultat el 20 de juny de 2016.
  15. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  16. ↑ Bonaparte, J. F., Salfity, J. A., Bossi, G. i Powell, J. E. 1977. Troballa de dinosauris i aus cretácicas en la Formació Llit del Brete (Bota), pròxim al llímit en Tucumán. Acta Geologica Lilloana, 14, 5-17.
  17. ↑ (2015).Journal of Vertebrate Paleontology.35(1)
    i901334.doi:10.1080/02724634.2014.901334.Consultat el 20 de juny de 2016.
  18. ↑ Bonaparte, José (1996). Dinosauris d'Amèrica del sur. Museu Argentí de Ciències Naturals, Buenos Aires.
  19. ↑ Ebersole, R. S. (2001). «The real 'Lost World'». Current Science 83 (13): 4-6.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Titanosaurs too Large?» (en anglés). Dinosaur Mailing List. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 5 de juliol de 2015.
  21. ↑ «The biggest of the big». Scott Hartman's Skeletal drawing.com. Consultat el 10 de juny de 2016.
  22. ↑ Upchurch P, Barrett PM, Dodson P (2004). «Sauropoda». En Weishampel DB, Dodson P, Osmólska H. The Dinosauria (2nd Edition). University of Califòrnia Press. p. 316. ISBN 0-520-24209-2.
  23. ↑ «Body size evolution». University of Michigan Museum of Paleontology. Consultat el 12 de juny de 2016.
  24. ↑ (2005).7(1)
    37–41.ISSN 1514-5158.Consultat el 11 de setembre de 2015.
  25. ↑ 25,0 25,1 Paul, Gregory S. (2010). The Princeton Field Guide to Dinosaurs (en Anglés), Princeton University Press. ISBN 9781400836154.
  26. ↑ «BBC News - 'Biggest dinosaur ever' discovered» (en anglés). BBC. Consultat el 25 de giner de 2016.
  27. ↑ «[2]». Consultat el 25 de giner de 2015.
  28. ↑ «[3]». Consultat el 25 de giner de 2015.
  29. ↑ «El dinosauri més gran estarà a la vista de tots». Diari Crònica. Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 25 de giner de 2016.
  30. ↑ «[4]». Consultat el 25 de giner de 2016.
  31. ↑ «The Biggest Dinosaur In History May Never Have Existed». FiveThirtyEight: Science & Health. Consultat el 12 de juny de 2016.
  32. ↑ «Re: Largest Dinosaurs» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2019. Consultat el 5 de juliol de 2015.
  33. ↑ «SV-POW! showdown: sauropods vs whales» (en anglés). Consultat el 5 de juliol de 2015.
  34. ↑ «RE: Bruhathkayosaurus matleyi?». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2016. Consultat el 12 de juny de 2016.
  35. ↑ «Tree trunks (was RE: Bruhathkayosaurus matelyi?)». Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2016. Consultat el 12 de juny de 2016.
  36. ↑ «The Giant that Never Was: All your Bruhathkayosaurus questions answered!». The Paleo King. Consultat el 12 de juny de 2016.
  37. ↑ (1993).Canadian Journal of Earth Sciences.30(10)
    2082-2095.doi:10.1139/i93-180.Consultat el 12 de juny de 2016.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Argentinosaurus_huinculensis&oldid=771868»