Argonáuticas órficas

Les Argonáuticas órficas (Ὀρφέως Ἀργοναυτικά; Argonautica Orphica) són un poema épico, d'autor anònim, l'argument del qual es basa en el mit de l'expedició dels argonautas en busca del vellocino d'or.

En el poema, narrat en primera persona des de la perspectiva d'Orfeo, un dels héroes participants en l'expedició, s'aprecien abundants traces de la doctrina órfica. La data de composició és incerta. La seua extensió és d'1.377 versos.

Contingut

Despuix d'invocar a Apolo per a que li concedixca inspiració, Orfeo escomença relatant cóm el rei Pelias de Yolco va ordenar a Jasón recuperar el vellocino d'or que es trobava en poder del rei Eetes de la Cólquida. Baixe la protecció i ajuda d'Hera, Jasón obté un barco cridat Argo per a realisar el viage i recluta 50 héroes per a realisar l'expedició. Acodix a Tracia per a conseguir la participació de Orfeo per la necessitat de contar en la seua música i la seua vora i est accedix a acompanyar-li.

Orfeo narra en brevetat les vicissituts del camí d'anada, en el que els argonautas varen passar pel mont Pelión, l'illa de Lemnos, el territori dels dólopes, el regne de Cícico, Arganto, Bitinia i les roques Cianeas. Es recrea narrant diversos moments en els que la seua vora va ser element destacat com en la botadura del barco, en una competició de vora en la que Orfeo s'impon al centauro Quirón i en cóm va ser necessari per a travessar les roques Cianeas.

Ya en la Cólquide els argonautas varen ser rebuts de manera hostil per Eetes pero gràcies a les vores de Orfeo i l'ajuda de Medea, filla de Eetes, Jasón va poder obtindre el vellocino. Eetes envia al seu fill Apsirto en persecució dels argonautas i de Medea, que s'havia enamorat de Jasón i havia fugit en ell. Els argonautas maten a Apsirto.

Els argonautas mamprenen el camí de tornada en mig de grans fatigues a través del riu Fasis, el Bósforo Cimerio, l'estany Meótide, territoris de diversos pobles del Caucas, la regió hiperbórea, el territori dels macrobios i dels cimerios, el riu Aqueronte, la regió d'Hermionia, l'illa de Yerne, l'illa de Circe, en la que els argonautas són purificats del crim de Apsirto, la desembocadura del riu Tartesos, les columnes de Hércules, Sicília, a on varen estar a punt de ser destruïts per Caribdis, les roques de les sirenes, a on la vora de Orfeo es va impondre al de les sirenes, que es varen suïcidar, i Córcira. Allí, en el territori dels feacios, varen ser alcançats pels barcos dels colcos, que varen reclamar davant els reis feacios poder dur-se a Medea de tornada a la Cólquida per a que pagara per la mort del seu germà. Per a prendre la decisió, la reina Arete propon al seu espós Alcínoo que deuen comprovar si Medea encara és verge, en el cas del qual deuria retornar junt al seu pare o en cas contrari permaneixeria junt al seu espós. Els argonautas es varen enterar de la resolució per mig de Hera i eixa mateixa nit, en el Argo, Medea va perdre la seua virginitat en Jasón, per lo que este es va quedar en ella.

Despuix de passar per Creta i pel veta Malea, en el que Orfeo té que tornar a realisar sacrificis per a que els deus favoriren la tornada, els argonautas apleguen per fi a Yolco i Orfeo retorna a Tracia.

Bibliografia

• Porfirio (ed. 1987). Vida de Pitágoras. Argonáuticas órficas. Himnes órficos, Madrit: Editorial Gredos. Traducció i notes de Miguel Periago Lorente, pp. 69-74. ISBN 84-249-1234-9.