Anar al contingut

Argument d'una funció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


En matemàtiques, un argument d'una funció és un valor proporcionat per a obtindre el resultat de la mencionada funció. També es denomina variable independent.[1]

Per eixemple, la funció binaria f(x,y)=x2+y2 té dos arguments, x i y, segons un parell ordenat (x,y). La funció hipergeométrica és un eixemple d'una funció de quatre arguments. El número d'arguments que pren una funció es diu aridad de la funció. Una funció que pren un únic argument com a entrada, com per eixemple f(x)=x2, es diu funció unaria. Es considera que una funció de dos o més variables té un domini que consta de parells ordenats o tuplas de valors d'arguments. L'argument d'una funció trigonométrica és un àngul. L'argument d'una funció hiperbòlica és un àngul hiperbòlic.

Una funció matemàtica té un o més arguments en forma de variables independents designades en la definició, que també poden contindre paràmetros. Les variables independents es mencionen en la llista d'arguments que pren la funció, mentres que els paràmetros no. Per eixemple, en el cas del logaritmo f(x)=logb(x), la base b es considera un paràmetro.

A voltes, es poden utilisar subíndexs per a indicar arguments. Per eixemple, es poden usar subíndexs per a indicar els arguments sobre els quals es prenen les derivades parcials.[2]

L'us del terme argumente en este sentit es va desenrollar a partir de l'astronomia, que històricament va utilisar taules per a determinar les posicions espacials dels planetes a partir de les seues posicions en el cel (efemérides). Estes taules estaven organisades segons ànguls medits cridats arguments, lliteralment "allò que dilucida alguna cosa més".[3][4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Handbook of Mathematics, 5th edició, Berlin Heidelberg New York: Springer, p. 47. ISBN 978-3-540-72121-5.
  2. (1963) Mathematics: Its Content, Methods and Meaning (vol. Two), The MIT Press, p. 121.
  3. Lo Bell, Anthony (2013). Origins of Mathematical Words.
  4. Craig, John (1858). A New Universal Etymological, Technological, and Pronouncing Dictionary of the English Language.


Referències

[editar | editar còdic]