Anar al contingut

Arròs chaufa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Arroz chaufa simple.JPG
Arròs chaufa

El arròs chaufa[1] o simplement chaufa,[2] és un tipo d'arròs fregit consumit en Perú. Forma part de l'estil gastronòmic tusán,[nota 1] sent part de la qual es denomina com cuina chifa.[4] És el plat més representatiu d'esta cuina.

Consistix en un arròs fregit en verdures, que generalment inclou cebolletas, ous i una proteïna, cuinat ràpidament a fòc alt, a sovint en un wok i adreçat en salsa de soja i oli.[4] Es deriva de la cuina chinenca cantonesa per l'afluència d'immigrants chinencs al Perú a finals de el XIX.[5] La persona especialisada en l'elaboració de l'arròs chaufa rep el nom de «chaufero».[6]

Història

[editar | editar còdic]

La preparació va aplegar a mans de l'immigració chinenca de mitan de el XIX en Perú, procedents en la seua majoria de la província de Cantón. Estos treballadors, denominats culíes, varen tindre un règim laboral de semiesclavitud, i varen anar els primers en preparar l'arròs chaufa en les sobres dels ingredients principals en els restaurants.[7][8]

La primera referència escrita que s'ha trobat és una recepta publicada en la revista Oriental en l'any 1935.[6]

Descripció

[editar | editar còdic]

La paraula "chaufa" prové de la paraula chinenca "chaofan" (chinenc simplificat: 炒饭, chinenc tradicional: 炒飯, pinyin: chǎofàn, cantonés: Cháau Faahn), lliteralment 'arròs fregit (regirat)'.[8]

Ademés de l'arròs, un ingredient comú a la majoria d'arròs chaufa és el Allium fistulosum, conegut com a 'ceba chinenca' en espanyol. És possible adaptar la recepta en atres grans com la quinua i el blat.[4] Hi ha distintes varietats de l'arròs chaufa, depenent de les carns que se li afigen o de l'acompanyament: chaufa de pollet, de carn de res, combinat d'arròs chaufa en tallarí botat, de chancho, aeroport, salvage, d'ànet, de charqui, de cecina selvática, de llagostins, de mariscs,[9] en peix, de caimà, fardacho,[10] chaufa especial, entre uns atres.

També existix atres estils com el de sangrecita o amazónico, este últim conté cecina, chorizo i banana.[11]

El plat s'acompanya en sillao i/o crema d'ají.[6] Quan s'acompanya en tallarí botat en un sol plat servit de forma generosa se li denomina "combinat", i si l'arròs chaufa es mescla en frijol chinenc se li coneix com «aeroport».[12] L'acompanyament en el pollet a la brasa es nomena «mostrito».

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «DiPerú | Diccionari de peruanismos en llínea». diperu.apl.org.pe. Consultat el 2024-07-24.
  2. «DiPerú | Diccionari de peruanismos en llínea». diperu.apl.org.pe. Consultat el 2024-07-24.
  3. «Via China | Blog» (en és). El Comerç Perú. Consultat el 2024-05-13.
  4. 4,0 4,1 4,2 «¿Cóm sorgix l'Arròs chaufa, un dels plats fusió més populars en Perú?». www.peru.travel. Consultat el 27 de novembre de 2021.
  5. «Arròs chaufa peruà». Bon Viveur. Consultat el 27 de novembre de 2021.
  6. 6,0 6,1 6,2 Rodríguez Pastor, Humberto(2008).Gasseta Cultural del Perú.(32)
  7. «EL TRISTE ORIGEN DEL ARROZ CHAUFA QUE MUY POCOS CONOCEN; HOY ES EL FAVORITO DE MUCHOS». Aweita. Consultat el 27 de novembre de 2021.
  8. 8,0 8,1 «Història de l'arròs chaufa». Abrecht. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2021. Consultat el 27 de novembre de 2021.
  9. Hinostroza, Rodolfo (2006). Primícies de cuina Peruana (en és), León (Espanya): Everest, p. 179. ISBN 84-241-1480-9.
  10. Miranda, Luis(2008).(32)
  11. «¿Cóm preparar chaufa amazónico en casa?» (en és). Perú.com. Consultat el 29 de decembre de 2023.
  12. Acurio, Gastón (2008). Larousse de la gastronomia peruana: diccionari gastronòmic ilustrat (en és), Llima: Q.W. Editors, p. 21. ISBN 9789972589379.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>