Arx Asdrubalis

El Molinete en 2014, despuix de la seua conversió en un parc arqueològic.

El Arx Asdrubalis (espanyol: Ciutadella de Asdrúbal) és com era coneguda en l'Antiguetat una de les cinc tossals a on va ser alçat el recint urbà de Qart Hadasht. Era en este tossal a on segons el historiador Polibio es localisava el palau del general cartaginés i fundador de la ciutat Asdrúbal el Bell, que encara no ha pogut ser localisat. Actualment es correspon en el cerro del Molinete.

Arqueologia

Precedents

Vespasiano Gonzaga, d'Antonio More.

Al contrari que atres restants arqueològics de Cartagena com els de l'amfiteatre romà, que varen donar nom a una zona de la ciutat coneguda com Antigones, els restants del Molinete no varen ser descoberts en gran mida fins a l'Edat Contemporànea, lo que va permetre conservar-los casi intactes fins als nostres dies.

En 1568, el rei Felipe II encarrega al duc Vespasiano I Gonzaga la fortificació de Cartagena, desguarnecida fins a llavors. Vespasiano va construir una muralla en l'ala nort del promontori baix els esquemes del ingenier militar Juan Bautista Antonelli, qui l'edifica de manera que la travessa en sentit este-oest. La deficient factura dels materials provoquen pronte la ruïna de les fortificacions, pero per a llavors el duc Gonzaga ha aprofitat per a fer-se en les escultures romanes que varen aparéixer durant les obres.

Durant el XVII, el tossal va ser poblat per molís de cereal, als que en el sigle següent els seguixen els bordellés, favorits per l'afluència de població forànea que aplega a la ciutat per les grans construccions portades a terme durant el regnat de Carlos III: l'Atarassana, les muralles, castells, quarters, etc.

Primeres excavacions

Fins a la segona mitat de el XX, el tossal va quedar relegada a l'oblit, fins que per mig de l'expropiació es comença a desestajar la zona per a establir un parc arqueològic, utilisant per a demostrar el valor arqueològic del mont els indicis que donen els pobres vestigis o documentació de l'época.

Les contínues troballes casuals varen despertar l'interés de Pedro Antonio Sanmartín More, director del Museu Arqueològic Municipal, qui va començar les excavacions entre els anys 1977 i 1978. Els seus descobriments varen permetre a l'Ajuntament donar-se conte de la verdadera rellevància arqueològica dels jaciments, de modo que es va procedir a l'entancat del tossal per a protegir-la dels expoliadores, dels que ya havia segut víctima.

Gràcies a les campanyes de neteja i consolidació de la zona alta favorides pel Museu Arqueològic, es varen produir troballes aïllades que semblen prometre nous descobriments en el subsol del tossal.

Grans descobriments

Augusto del Molinete.

El 5 d'abril de 1995 va ser notícia destacada en els mijos de comunicació cartageneros la localisació d'unes ruïnes segons pareix d'un capitolio consagrat als principals deus romans, la cridada Tríade capitolina: Juno, Júpiter i Minerva. L'excepcional troballa havia segut construït en pla superior al fòrum romà, trobat en 1984, i se li varen estimar unes dimensions de 30 a 40 metros d'esgambi.

Als restants ibero-púnicos i romans, el temple romà republicà i l'edículo de Derceto, situats en la zona superior del altozano, cal sumar l'identificació baix un molí de el XVII, transformat després en l'ermita de Sant Cristóbal, de diverses estructures d'uns depòsits d'aigua (castellum aquæ) des dels quals s'abastia a Carthago Nova. De fet, les termes estan emplaçades just baix dels depòsits, lo que nos du a pensar que també proveïen d'aigua a les instalacions termals.

Baixe les construccions anteriors, han aparegut grans murs de dos metros d'altura, que es creuen pertanyents a un santuari cartaginés. L'altar consistix en hiladas de rajoles semircirculares de terracota. El descobriment d'una gran cantitat de bols d'argila para libacions alimenta el hipòtesis de que allí es realisaven rituals de fòc, puix la composició de la ceràmica nos remet a alfares de les colónies púnicas de Sicília que serien modelats en la capital cartaginesa d'Iberia. De confirmar-se la seua cronologia i interpretació, esta seria el major edifici d'época bárcida reconegut fins al moment en Qart Hadasht.

En decembre de 2002, durant unes excavacions en motiu de l'habilitació d'un centre de salut en la falda del mont, es varen identificar els restants de la Cúria local i en les proximitats es va trobar l'estàtua de gran tamany que presumiblement presidia dita cúria i que representava al emperador César Augusto. Va ser esculpida en el I en marbre de Carrara seguint el model del Augusto de via Labicana. L'escultura va aparéixer sense cap ni mans. En febrer de 2003 es varen trobar la mà esquerra, la gobanella dreta i dos dits de la mà destra. En l'actualitat, s'exhibix en el Museu del Teatre Romà.

En 2015, la Real Acadèmia de l'Història va publicar el llibre El magnífic palau de Asdrúbal en Cartagena, en el qual l'arqueòlec Iván Negueruela exponia les seues conclusions sobre l'existència del complex palacial cartaginés en el cerro del Molinete.

Referències

Bibliografia

• Noguera Celdrán, José Miguel (2003). Arx Asdrubalis: Arqueologia i Història del Cerro del Molinete (Cartagena), Universitat de Múrcia. ISBN 84-8371-380-2.
• López Fernández (1995). Carthagineses i romans: diccionari ilustrat de les festes. ISBN 84-605-4501-6.
• Negueruela, Iván (2015). El magnífic palau de Asdrúbal en Cartagena (cerro del Molinete), Real Acadèmia de l'Història. ISBN 84-150-6966-9.

Enllaços externs

• «Parc Arqueològic del Cerro del Molinete» (html). Proyectes de Cartagena. La Veritat. Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2011. Consultat el 4 de novembre de 2011.