Astrogeodesia
La astrogeodesia o astronomia geodèsica comprén métodos procedents de la geodèsia i de l'astrometría, per mig dels que es realisen medicions de la posició astronòmica d'estrelas i d'atres objectes còsmics respecte a un sistema de coordenades esfèriques en el que també s'emmarca la Terra.[1]
La seua tasca central és la determinació de direccions verticalés (i les seues desviacions sobre la plomada)[2] i unes atres direccions de l'espai terrestre en un sistema de referència fixat a la Terra. Les posicions (llocs geomètrics) dels objectes astronòmics estan definides o es poden determinar en un sistema de coordenades celests. La relació entre els dos sistemes de coordenades està determinada per la posició de la Terra en l'espai exterior, i especialment, pel seu moviment de rotació.
Objectes astronòmics de referència
[editar | editar còdic]- Les Estreles fixes principals
- I en especial, l'estrela Polar
- El Sol, per a fixar l'orientació exacta de les rets geodèsiques
- Els planetas més lluentes i la Lluna
També s'usen medicions de la posició de satèlits artificials (geodèsia satelital) i de cuásarés (geodèsia còsmica), en un àmbit en el que la astrogeodesia i l'astrometría es valen dels mateixos métodos.
Per a completar les medicions s'utilisen distanciómetros i equips de cronometría de gran precisió.
Importància dels métodos astrogeodésicos
[editar | editar còdic]Els objectius d'estes medicions són molt diversos:
- Refinament dels sistemes de referència terrestres
- Determinació del geoide, incloent métodos de nivellació
- Determinació de formacions geològiques i diferències de densitat en les capes superficials de la corfa terrestre
- Reforç i major precisió de les rets geodèsiques
- Orientació de poligonales principals en treballs d'ingenieria
- Superar obstàculs visuals (estructures, boscs, punts de referència perduts...)
- Navegació autònoma per mig d'orientació astronòmica
- Contribucions al sistema de coordenades de referència fixe
- Determinació contínua dels paràmetros de la rotació de la Terra
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ V.C. Dragomir, D.N. Ghitau, M.S. Mihailescu, M.G. Rotaru (2017). Theory of the Earth's Shape, Elsevier, pp. 505 de 704. ISBN 9781483291895.
- ↑ Zhiping Lu, Yunying Qu, Shubo Qiao (2014). Geodesy: Introduction to Geodetic Datum and Geodetic Systems, Springer, pp. 230 de 401. ISBN 9783642412455.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrogeodesia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.