Atlatlahucan
Atlatlahucan és la capçalera del municipi homònim de l'estat de Morelos, Mèxic.
Història
[editar | editar còdic]Els xochimilcas, primera tribu náhuatl que va aplegar al Replanell central, va estendre la seua conquista fins a Totolapan i Atlatlahucan. En 1436, l'emperador mexica Moctezuma Ilhuicamina va ampliar les seues conquistes en el vall de Morelos, inclós Atlatlahucan, que va quedar entre els que tributaven al sobirà asteca.
Despuix de la conquista espanyola, este poble va desconéixer la seua anexió al Marquesado de la vall d'Oaxaca.
En 1533, varen aplegar al lloc els flares agustinos Fra Jerónimo de Sant Esteban i Fra Jorge d'Àvila. La parròquia va continuar a càrrec de l'orde de Sant Agustín fins a 1845, quan es secularizó. El convent es va fundar en 1570, pero en 1571 el poble estava encara subjecte a Totolapan, la qual cosa fa supondre que la construcció es va fer anys despuix.
Anteriorment el municipi de Atlatlahucan era una ayudantía que pertanyia al municipi de Tlayacapan, pero en 1932 es varen organisar Ignacio Bell, Efrén Bell, Praxedis Linares, Marcos Villalba, Aurelio Aranda, Rosendo Martínez, Cresencio González, els qui varen motivar a la gent per a que els recolzara que el poble de Atlatlahucan es reconeguera com capçalera municipal. En conseguir este objectiu, Ignacio Bell, convenientment va ser nomenat primer president municipal, i va ocupar el càrrec durant un any.
Mig físic
[editar | editar còdic]
Educació
[editar | editar còdic]El municipi conta en escoles d'educació bàsica, educació mija superior i d'educació superior, aixina com educació per a adults, com seguix:
- 14 escoles primàries
- 5 telesecundarias i 1 secundària general
- 13 preescolars
- 1 colege privat d'educació primària
- 1 planter del Colege de Bachillers
- Universitat Internacional
- Bachillerat Tecnològic
- Escola d'Estudis superiors Atlatlahucan (UAEM)
Empreses i fàbriques
[editar | editar còdic]Atlatlahucan en un municipi en desenroll abastit per tots els servicis; alguns dels establiments més importants són:
- Sucursal Rica Coca-cola
- Distribuïdora SoniGas
- Procesadora d'Aliments Animals
- Gasolinerías
- Centres comercials
- Restaurants
Activitats recreatives i culturals
[editar | editar còdic]El municipi conta en:
- el Museu Històric Natural Calmecac
- Casa de la Cultura
- CEDIF (, UBR, Casa de Dia, quiosc)
- Parcs en jocs per a chiquets
- Tres cases de salut
Àrees deportives
[editar | editar còdic]Actualment es conta en:
- 3 canches de fútbol
- 4 canches múltiples
- Unitat Deportiva "20 de Novembre"
- Unitat Deportiva "Luis Donaldo Colosio"
Salut
[editar | editar còdic]Per a la prestació dels servicis de salut, existixen:
- 1 Unitat Bàsica de Rehabilitació (UBR)
UBR - 1 centre de salut
- 3 Cases de Salut i un dispensari mèdic
D'estos centres prestadors de servicis de salut; la casa de salut de capçalera municipal treballa tots els dies les 24 hores al dia, la casa de salut de la comunitat de Texcalpan i de la comunitat de Sant Miguel Tlatetelco solament treballen 12 hores al dia de dilluns a divendres i recentment es va obrir un dispensari mèdic en la comunitat de Sant Francisco, el qual atén 8 hores al dia de dilluns a divendres, açò gràcies a la gestió de l'actual administració.
Director de salut en l'administració 2022-2024: Javier Moreno Castell
Actual Directora de salut 2025-2027: Gabriela de la Creu Horta [1]
Accessos i comunicacions
[editar | editar còdic]El municipi té moltes vies de comunicació; la principal via de comunicació és la ret carretera, i la més important és la carretera federal Ciutat de Mèxic-Cuautla, en el entronque ubicat en el km. 88; al nort existix una carretera estatal que passa per Totolapan, Sant Andrés, Tlayacapan, Oacalco i Yautepec, i va cap al Districte Federal o a Cuernavaca.
El servici públic de passagers inclou vehículs de tipo combi en destins cap a Cuautla (Morelos) i Totolapan (Morelos), aixina com vehículs Mototaxi ,els quals tenen 4 grups que et duen a un destí més precís, també hi ha servici de[1]Taxis pero són menys usats pels alts costs que manegen. T[1] També existix una ret de servici telefònic a particulars, una caseta i teléfons públics, aixina com una oficina de correus i una atra de telégrafs en la capçalera municipal.
Atractius turístics
[editar | editar còdic]Ex Convent Sant Mateo Apòstol
[editar | editar còdic]Un dels principals monuments històrics del municipi de Atlatlahucan, com a atracció fonamental, és el Convent de Sant Mateo, de l'orde dels agustinos, construït en el XVI. Esta construcció, declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, forma part de la Ruta dels Convents.
Font de pis
[editar | editar còdic]En els anys recents en la nova administració del municipi es re modele la plaça principal lo que va demolir la font danzante per a fer una esplanada d'usos múltiples, aixina com el kiosco també va ser re modelat, mentres que es va construir una font més chicoteta en la que ix aigua del pis en forma de "chorrada d'aigua" en la que la gent es pot ficar per a mullar-se i gojar de l'aigua, no obstant els locals s'han enujat i expressat disgust en estos canvis argumentant que "li lleva lo atractiu" o que ara "sembla estacionament"
Plaça Amador Salazar
[editar | editar còdic]Totes les vesprades en fi de semana es realisen events en la majestuosa i impressionant plaça Amador Salazar.
Fira del Senyor de Tepalcingo
[editar | editar còdic]La Fira del Senyor de Tepalcingo es realisa en honor al Senyor de Tepalcingo durant el quart divendres de Quaresma, i és usual l'atractiu castell de jocs pirotècnics en el que hi ha gran cantitat i varietat de pirotècnia i una image de la celebració en el mateix castell.
Aixina com molts jocs mecanisats de distintes intensitat, jocs d'habilitat i llocs de venda de menjar, cervesa, entre atres coses.
I és comú que acodixquen bandes o grups musicals en dates definides.
La fira ha tingut canvis d'ubicació, passant de prop de l'ajuntament municipal pel carrer lliberteu a un terreny més al nort pel Terremot de Pobla de 2017 ya que no era adequat el terreny, i despuix es va canviar en 2022 a un costat de l'alberc municipal
Riquea cultural
[editar | editar còdic]Festes tradicionals
[editar | editar còdic]Es poden observar festivitats religioses com la celebració del quart divendres de Quaresma, Semana Santa pentecostés, també el poble participa en la festivitat del Crist Aparegut en un lloc denominat La Cuevita. El 21 de setembre se celebra a Sant Mateo en la capçalera municipal i el 24 de juny a Sant Joan Batiste en Texcalpan, el 29 de setembre a Sant Miguel Arcàngel en Tlatetelco i en decembre la celebració de les Posades, Nadal i l'Any Nou.
Tradicions
[editar | editar còdic]En la celebració del Crist Aparegut, els habitants del municipi acostumen anar al lloc anomenat La Cuevita, a on any en any alguns dels jóvens es visten de moros, pastoras i vaquers.
Danses
[editar | editar còdic]Per als carnestoltes de Atlatlahucan les danses més comunes són les Negres i la colla dels Tatais; aixina mateix, existixen atres danses (la dels Vaquers, Moros i Pastores), les quals s'inclouen en les festes religioses.
Els mateixos atlatlahuenses adjudiquen a Atlatlahucan com l'original breçol del Chinelo, aixina com la música i dansa. No obstant, no hi ha evidència documental que ho respale.
Gastronomia
[editar | editar còdic]El principal menjar típic és el guaxmole, preparat en salsa de jitomate i juages; els tlacoyos de frijol mòlt cru i hervir; les gorditas de sagí, les chalupas, els tlaxcales en elote recio, el mole roig de guajolote, el mole vert de pepita (pipián), i tots estos se servixen principalment en festes i acompanyats de tortillas de dacsa elaborades a mà.
Localitats
[editar | editar còdic]Les principals localitats d'este municipi són:
- Atlatlahucan, capçalera municipal
- Pedregal del Valle
- Texcalpan
- Sant Miguel, Tlaltetelco
- Tepantongo
- Sant Francisco
- Km 88
- Rancho Nou
- Les Mines
- Els Cerritos
- Mochomilpa
- Ex Facenda Telminca
- Lomas de Cocoyoc
- L'Oasis
- La Guadalupana
- La Alborada
- Santa Inés
- Santa Creu
- Drassana
- Mancera
- Vicente Guerrero
- Cabellito
- Falca del Chinelo
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Atlatlahucan frena entrada de més mototaxis» (en és). El Sol de Cuautla | Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Morelos i el Món. Consultat el 2024-07-09.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Ajuntament de Atlatlahucan
- Atlatlahucan, Morelos
- Contreras Soto, R. (2007): Anàlisis dels sectors econòmics en Atlatlahucan
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atlatlahucan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.