Atolón de les Roques

Atolón de les Roques

El atolón de les Roques (en portugués: Atol dones Roques) és un chicotet grup de dos illes en la costa de l'estat brasileño de Rio Gran do Nort. Comprén 360 km² si s'inclou el atolón i les aigües circumdants, pero la superfície solament terrestre de les illes (illa del Farol i illa del Cementeri) és de 0,36 km² (36 hectàrees). Es troba a 260 km al noreste de Natal, i a 145 km al noroest del archipèlec de Fernando de Noronha.

El atolón va ser descobert durant l'expedició del navegant italià al servici de la Corona portuguesa Gonzalo Coelho en 1503 a la costa de Brasil. És l'únic atolón del Atlàntic Sur i per la poca profunditat de les seues aigües, la navegació en este trecho de la costa és molt perillosa.

Té una enorme importància ecològica per la seua alta productivitat biològica i per ser una important zona d'abric, alimentació i reproducció de diverses espècies animals, sent la primera Reserva Biològica Marina de Brasil (1979).

Geografia

Separat del continent per l'oceà, el atolón de les Roques està entre els de menor tamany del planeta: el seu perímetro té a penes sèt quilómetros —3,7 quilómetros d'est a oest i solament 2,5 quilómetros de nort a sur. En forma de elipse casi circular, este antic cim volcànic funciona com una incubadora viva per a moltes espècies. Cada any millers d'aus i centenes de tortugues verdes retornen per a desovar.

D'un blanc característic, l'arena present en el atolón de les Roques és classificada de falsa, puix es deriva del calci producte d'incontables fragments de closques, ossos d'aus i peixos i de detritos vegetals que varen ocupar les roques volcàniques estabilisant els secs sumergits, generalment en forma de círcul o semicírcul, en un estany en el seu interior. En Roques, les arenes es varen acumular en dos nivells, en forma d'anell obert, formant l'illa del Farol i l'illa del Cementeri.

Durant la pleamar, abdós illes queden sumergides. Ya en la bajamar sorgixen en l'àrea interior del atolón vàries piscines naturals de tamanys i profunditats variades.

Fauna

Al costat de l'archipèlec de Fernando de Noronha, el atolón de les Roques és considerat una de les àrees més importants per a la reproducció d'aus marines tropicals de Brasil, abrigant per lo manco 150 mil aus, de casi 30 espècies diferents. Durant tot l'any es troben allí cinc espècies d'aus residents, ademés d'atres 25 espècies migratòries que fan de Roques un port permanent. Apleguen fins a allí espècies originàries de Veneçola, d'Àfrica i inclús algunes des de Siberia. Cap de les seues espècies ha segut catalogada com potencialment depredadora.

El atolón també és paraís de moltes espècies aquàtiques. Per tractar-se d'una montanya aïllada, en mig d'aigües profundes i apartada de la costa, és un parage ideal per a peixos de tots els tamanys, moluscs, algas, crustacis i tortugas. Casi cent espècies d'algues, 44 de moluscs, 34 d'esponges, 7 espècies de coral i dos espècies de tortuga ya varen ser identificades. Entre els 24 crustacis, es destaca el carranc terrestre, i el aratu, que habiten únicament en illes oceàniques. En el atolón de les Roques varen ser catalogades ademés casi 150 espècies de peixos diferents, encara que només dos d'elles són exclusives de la regió.

Reserva Biològica Marina

El atolón de les Roques és la primera Reserva Biològica Marina de Brasil, creada el 5 de juny de 1979 per Decret Llei n.º 83.549, constituint-se d'eixe modo en una reserva biològica en la que l'única activitat humana permesa és l'investigació científica.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atolón de les Roques.

Vore també

• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Brasil