Atrebates

Mapa de Galia al voltant de l'any 58 a. C.

Els atrebates o atrébates varen ser una tribu belga que va habitar territoris localisats en la Galia i Gran Bretanya abans de les conquistes romanes. El seu nom deriva del celta ad-treba-tu, “els que habiten” o “els que posseïxen viles” (cf. irlandés antic ad-treba, “ell habita, ell cultiva”; bretón tre- “vila”)

Els atrebates en la Galia

Els atrebates gals s'assentaven al voltant de la moderna Artois, localisada en el nort de França. La seua capital, Nemetocena, és l'actual ciutat d'Arras.

En l'any 57 a. C. varen formar part de l'aliança belga militar que es va formar en la finalitat d'opondre's a les conquistes de Juliol César en la Galia, a la que varen aportar una força composta per 15.000 hòmens. César es va prendre esta acumulació de forces hostils com una amenaça i va marchar en contra d'ella. A pesar de que els belgues mantenien una posició ventajosa, no varen dubtar en respondre a l'alvanç de César en un sanguinós enfrontament. Quan la situació militar dels belgues es va estancar, estes tribus aliades varen acordar entre elles defendre a qualsevol poble que anara atacat per César. A causa d'això, César va decidir marchar contra alguna d'estes tribus, ara aïllada i sola, completant la majoria de les seues operacions en èxit.

Els atrebates es varen unir als nervis i als viromanduos i varen atacar a César en la batalla del Sabis pero varen ser derrotats. Despuix de la victòria, César va nomenar a Comio rei d'este poble. Comio es voria envolt en dos expedicions romanes a Britania en els anys 55 i 54 a. C., durant les que va negociar la rendició del cacic britano Casivelono. A canvi de la seua llealtat, César va cedir a la seua servil vassall els territoris dels mórinos. No obstant, els atrebates es varen tornar finalment contra els romans i varen participar en els tumults liderats per Vercingétorix en l'any 52 a. C. Despuix de la derrota de Vercingétorix en la batalla de Alesia, Comio va mantindre tenses relacions en els romans, encara que va conseguir negociar una treua en Marco Antonio. A pesar d'este acort de pau, Comio va acabar fugint a Britania en un grup de seguidors. No obstant, evidències historiográficas dictaminen que va mantindre la seua influència en la Galia. Esta teoria es basa en la troballa de monedes prerromanas en el seu nom gravat, ademés del de Garmanos i Carsicios, els qui poden haver segut els seus fills o ajudants.

Ptolomeo (II) situa als "Atribati" vivint en la costa de la Galia belga, prop del riu Sécuana (Sena), i menciona a Metacum com una de les seues possessions.

Els atrebates en Britania

Territori dels atrebates.

Despuix de la mort de Comio, el seu fill es va nomenar a sí mateix rei dels atrebates de Britania. El seu territori comprenia les moderns territoris d'Hampshire, West Sussex i Surrey. La capital del nou regne isleño es va establir en Calleva Atrebatum (actual Silchester).

L'assentament dels atrebates en Britania no va ser un massiu moviment popular. L'arqueòlec Barry Cunliffe parla d'esta tribu d'esta manera:

Els atrebates semblen compondre's d'una unió de tribus indígenes, possiblement en alguns elements belgues. Varen adquirir certa importància en Comio.

Mapa dels pobles celtes.

És possible que el nom dels "Atrebates" siga resultat de l'unió de varis noms de tribus d'aquell periodo, referits únicament a una dinastia o a un grup ètnic. Despuix d'aplegar a Britania, Comio i els seus seguidors varen establir una base i varen ser expandint gradualment la seua esfera d'influència, creant lo que va acabar sent un protoestado oficial. No obstant, durant la primera expedició de César a Britania en l'any 55 a. C., Comio estava preparat per a proveir-los en un chicotet grup de cavalleria de la seua pròpia gent, despuix del calvari romà per a creuar el Canal. Este fet sugerix que ya per eixa época Comio gojava de possessions territorials en l'illa. En esta temps els atrebates reconeixien a Comio com un rei client subordinat a Roma.

Des de la capital dels atrebates, Calleva, es varen emetre monedes en el nom de Comio gravat entre els anys 30 i 20 a. C. Els gravats d'algunes d'estes monedes resaven "COM COMMIOS", lo que significava "Comio fill de Comio". Historiadors moderns han teorizado que, considerant lo llarc del seu regnat, és provable que governaren en el mateix nom dos reis, pare i fill.

En époques posteriors, tres reis posteriors dels atrebates britanos es nomenarien a sí mateixos en les seues monedes com a fills de Comio: Tincomaro, Epilo i Verica. Segons pareix Tincomaro va governar junt al seu pare des del 25 a. C. fins a la mort de Comio sobre l'any 20 a. C. Posteriorment, Tincomaro va regnar en la zona nort del regne de Calleva, mentres que Epilo va fer lo propi en la mitat sur de Noviomagus (Chichester). La numismàtica i atres proves arqueològiques indiquen que la política de Tincomaro estava destinada a favorir les relacions en els romans, que tant s'havien deteriorat en el seu pare. John Creighton argumenta per les imàgens d'algunes monedes que va aplegar a ser un obses (pres diplomàtic) en Roma durant l'época d'Augusto.

En el Res Gestae Divi Augusti (testament d'Augusto) es mencionen dos reis britanos que es presenten en Roma en l'any 7 a. C. suplicant quarter per als seus respectius pobles. És provable que Tincomaro fora un dels que formaven esta delegació (els atres són Dubnovellauno, dels trinovantes o els cancíacos). Segons pareix Tincomaro va ser derrocat pel seu germà Epilo, que marcava les seues monedes en el gravat "Rex", indicant que era rei reconegut per Roma.

Despuix de 15 anys, Epilo va ser succeït per Verica (les senyes històriques parlen del sorgiment d'un rei en Kent en eixa época en el nom de Epilo). No obstant, el regnat de Verica va ser difícil per l'expansió dels catuvellaunos. Calleva va caure baix el poder del germà de Cunobelino, Epatico, aproximadament en l'any 25. Verica va recuperar alguns dels seus territoris perduts despuix de la mort de Epatico en l'any 35, pero el fill de Cunobelino, Carataco, es va fer càrrec de la campanya i, al començament dels 40, els atrebates varen ser totalment derrotats. Verica va navegar fins a Roma, donant-li al nou emperador, Claudio el pretext per a iniciar la conquista romana de Britania.

Despuix de la conquista romana dels territoris britanos, part dels assentaments dels atrebates varen ser inclosos en el regne romà de Regnenses, el qual estava governat pel provable fill de Verica, Tiberio Claudio Cogidubno. El territori de la tribu va ser posteriorment establit com una civitas (districte administratiu sense ser una província romana) dels atrebates, regnenses i possiblement dels belgues.

Referències

• Juliol César
• Augusto, Res Gestae Divi Augusti
• Sext Juliol Frontino, Estratega
• Ptolomeo, Geografia
• Va donar Cassius, Història romana
• Barry Cunliffe, Edat del Ferro en Bretanya
• Sheppard Frere, Bretanya
• John Creighton (2000), Monedes i el poder en el periodo posterior a l'edat del Ferro en Bretanya, Prensa de l'Universitat de Cambridge