Anar al contingut

Regnes clients de Roma en Britania

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Map of Roman Britain and the client kingdom territories in 150 DC (en anglés).

Els Regnes client de Roma en Gran Bretanya varen ser tribus natives que varen decidir alinear-se en l'Imperi Romà, ya que ho consideraven una millor opció per a la seua supervivència o per a la protecció front a atres tribus hostils. Alternativament, els romans varen crear alguns regnes clients quan consideraven que era interessant influir sense controlar directament. Estos regnes clients eren governats per reis clients. En llatí, estos reis eren mencionats com rex sociusque et amicus, "rei i aliat i amic."[1] Les relacions entre estos regnes i Roma variava segons les circumstàncies particulars de cada cas.[1]

El primer cas conegut va ser la reentronizaació, per part de César, de Mandubracio com a rei dels Trinovantes, que havia segut destronat per Casivelono i que després ajudaria a César durant el seu segona invasió en el 54 a. C.[2] El sistema es va desenrollar en els següents cent anys, en particular durant l'imperi d'Augusto, de modo que en el moment de la Conquista romana en 43 ya existien varis regnes clients en el sur de gran Bretanya. Estos regnes eren anexats quan Roma necessitava reafirmar el seu poder en Gran Bretanya o quan els reis clients ya no podien controlar els regnes i les àrees circumdants.[3]

Açò també es varen deure en part a l'expansió dels Catuvellaunos de Cunobelino en el surest, i en part com a resultat de la pròpia invasió, i incloïa a Cogidubno dels Regnenses, Prasutago de llosa Icenos i Cartimandua dels Brigantes i, provablement, Boduocus dels Dobunni.[4] Els antecessors dels Regnenses, els Atrebates, havien segut, tant en la Galia com en Britania, regnes clients de Roma des de la primera invasió de César en el 55 a. C.[5] En el nort de Gran Bretanya, les contínues lluites fronterices a lo llarc dels murs varen dur a la creació d'estats tapó, com els Votadini en Northumberland.[5]

Invasions de Britania i Establiment de Regnes Clients

[editar | editar còdic]

Juliol César va invadir Gran Bretanya en el 55 a. C. i 54 a. C. El seu invasió inicial no va tindre èxit, i les tribus celtes de Gran Bretanya varen opondre més resistència de l'esperada.[6] En el 54 a. C. l'invasió va ser considerada un èxit, pero a ulls de César la conquista no va resultar profitosa i va abandonar l'illa sense deixar guarnició alguna.[7]

Els Regnes client es varen establir inicialment com a respals a l'eixèrcit romà en Claudio, pero varen ser reestructurats per a conseguir estatus de poder d'un imperi unificat.[3] Cada regne tenia els seus propis sistemes per a operar dins del model romà, especialment en assunts comercials i militars i varen crear una identitat nacional alineada en els valors romans.[3]

Hi ha evidència de rebelions contra l'imperi entre regnes clients com els Catuvellaunos i els Icenos.[5] Les relacions entre els diferents regnes clients i les tribus celtes de la zona evolucionaven en funció del ball de llealtats entre les poblacions indígenes i els invasores romans. Les canviants relacions polítiques en l'imperi romà i la conquista de Gran Bretanya varen dur a conflictes entre tribus com els Atrebates i els Catuvellaunos en l'any 40.[5] També es varen registrar conflictes entre Brigantes i Catuvellaunos en l'any 50.[8]

Regnes de Clients

[editar | editar còdic]
Mapa del territori dels Regnes Clients en el sur de la Bretanya romana

Regnes client del Sur de Gran Bretanya

[editar | editar còdic]

Trinovantes i Catuvellauni

[editar | editar còdic]

  Estat del client: 54 a.C.-39 CE Ubicació: terres en el surest d'Anglaterra


En l'any 54 a. C., Juliol César va instalar a Mandubracio, cap dels Trinovantes com a rei client i va establir als Catuvellaunos com a estat tributari de Roma.[5] La centralisació dels regnes clients en el sur de Gran Bretanya va fer que es constituïra una espècia de societat britànica única governada pels Catuvellaunos.[5] L'evidència numismàtica sugerix que des de l'any 10, abdós àrees varen ser governades per Cunobelinus fins al 39-40 d. C. quan les faccions anti-romanes liderades per Carataco es varen fer en el poder.'___protected_title_0___'[5] En l'any 40, Carataco va derrocar a Verica, rei dels Atrebates i conegut aliat de l'emperador Claudio.[5] Carataco va encapçalar a les forces anti-Romanes contra l'invasió Romana de l'any 43.[5] El següent tumult es va produir quan en l'any 50 Carataco va dirigir les seues forces contra el governador Publio Ostorio Escàpula en tribus de Gales.[9] Carataco va ser derrotat i va buscar refugi entre els Brigantes, sent finalment traïcionat per Cartimandua en l'any 51.[8] Despuix de la derrota de Carataco, les terres pertanyents als Catuvellaunos varen ser anexionadas, Verulamio va rebre l'estatut de ___protected_title_1___ en 50, i es va reconéixer als seus colon un cert grau de ciutadania.[10]

Atrebates, posteriorment Regni o Regnenses

[editar | editar còdic]

Estat del client: 55 a.C.-70 d.C.

Ubicació: Més o menys actual Hampshire i West Sussex (capitals ara Silchester i Chichester)

Els Atrebates belgues estaven governats per un rei client semiindependiente, Comio, en la Galia quan César va abandonar Britania despuix de la seua primera invasió. Quan Comio va començar a conspirar contra Roma, es va vore obligat a fugir a Gran Bretanya en el 54 a. C., a on es va proclamar rei del seu poble i va governar fins a aproximadament l'any 20 a. C.[11] Comio va ser succeït per tres dels seus fills. Primer, Tincomaro, del 25/20 a. C. al 7/8 d. C.. Va mantindre millors relacions en Roma que el seu pare, i segons la numismàtica es va cridar a sí mateix rex, lo que implica l'estatus de client real baix l'Imperi. Va ser expulsat en 7/8 d. C., buscant refugi en els Romans.[11]

Despuix de Tincomaro, Augusto va reconéixer com a següent rei al seu germà, Epilo.[5] Despuix de governar conjuntament en Tincomaro, aparentment es va convertir en governant únic cap al 7 d. C., i va poder haver expulsat al seu germà.[5]


Epilo va ser succeït per un atre dels fills de Comio, Verica, que va regnar des de Silchester.[5] Durant el seu govern, els Atrebates varen tindre que soportar la pressió dels Catuvellaunos des de l'est.[5] Entorn a l'any 10 , Verica va ser destronat pel germà de Cunobelino, Epaticcus. Verica no recuperaria el control fins a l'any 37.[5] Carataco, dels Catuvellaunos, va conquistar el regne i Verica va ser expulsat de Gran Bretanya entorn a l'any 40.[5] Com a aliat romà, s'ha argumentat que quan Verica va buscar refugi en Roma, va ajudar a convéncer a Claudio d'invadir Gran Bretanya.[5]

Despuix de la conquista romana, Cogidubno, que en algun moment va rebre els noms romans ___protected_title_0___[5] va governar les terres dels Atrebates i els Regni, adpotando este últim com el nou nom per a totes les persones que vivien en les regions.[11]

Icenos

[editar | editar còdic]

Estat client: c. 47-60

Ubicació: Més o menys modern Norfolk

La tribu dels Icenos habitava la regió surest de Gran Bretanya. Els Icenos ya disponien d'un sistema monetari propi abans de l'invasió romana, i estes monedes proporcionen el nom d'un rei cridat Antedios que va ocupar el poder durant l'invasió romana de Claudio en l'any 43.[5] Quan el regne es va rebelar en l'any 47 en acabant de que se'ls intentara desarmar, sembla ser que Antedios va ser expulsat del poder i substituït per Prasutago en el respal de Roma.[5]

A la seua mort en l'any 60, Prasutago va voler repartir el poder entre les seues filles i l'emperador.[5] Açò anava en contra de la llei romana que dictava que la terra dels Icenos seria anexionada a l'emperador, Nerón.[5] Els romans varen prendre el control i varen violar a l'esposa de Prasutago, Boudica i les seues filles.[5] Estes accions varen encendre un tumult de llarga duració a la que es varen unir regnes clients, com els Icenos i Trinovantes.[5] Este tumult va provocar la destrucció dels ___protected_title_5___ de Colchester, Londinium i Verulamium, que varen ser reconstruïts ràpidament despuix de la supressió de la rebelió.[5] El història de Boudica termina de manera incerta, ya que hi ha versions contradictòries sobre la seua mort.[5] El territori una volta governat per Boudica i Prasutago va ser considerat part de la província romana despuix de la derrota de Boudica.[12]

Regnes Client del Nort de Gran Bretanya

[editar | editar còdic]
Mapa dels territoris dels Brigantes

Brigantes

[editar | editar còdic]

Artícul Principal: Brigantes

Estat del client: c. 46

Ubicació: Montes Peninos en South Yorkshire fins al nort del Tyne.


Els Brigantes varen rebre l'estatus de clients, pero no varen ser considerats una tribu celta conquistada, pese a acceptar als romans com el poder gobernant.[8] Entre els seus reis més destacats estarien el rei Venutius i la Reina Cartamandua,[8] una líder femenina en poder, lo que era un concepte nou per als invasores romans. Cartimandua és coneguda per la seua traïció a Carataco despuix de la rebelió de l'any 51, en entregar-li als romans.[8] Esta acció va causar enfrontaments en el territori Brigante, ya que la població es va dividir entre els que recolzaven a Cartimandua i els romans i els que recolzaven al seu espós Venucio i la rebelió britànica.[8]

Venucio es va fer finalment en el poder entre els Brigantes i va encapçalar el tumult contra Roma i la seua esposa Cartimandua, conseguint que Cartimandua fora desterrada per la seua traïció al rebel Carataco.[8] Esta rebelió va ser derrotada en una data desconeguda.

A lo llarc del següent sigle, les relacions en els Brigantes varen canviar en numeroses ocasions. Finalment, la guerra va esclatar durant la conquista de Cneo Juliol Agrícola, que va governar la Britania romana entre els anys 78 i 85.[6] Els problemes en els Brigantes va continuar en el II com la construcció dels Murs d'Adriano i Antonino.[13]

Votadini

[editar | editar còdic]

Estat del client: c. 140s-c. 410

Ubicació: Surest d'Escòcia i noreste d'Anglaterra, incloent Northumberland

Els Votadini eren una tribu Britana que varen viure baix el govern directe de Roma entre Mur d'Adriano i el Mur de Antonino entre 138 i 162.[14][15] Quan els romans es varen retirar darrere de la muralla d'Adriano en 164 DC, varen deixar als Votadini com un regne client que poguera frenar l'espente dels Pictos en el nort.[15] Varen mantindre este estatus fins que els romans es varen retirar de Britania en l'any 410.[15] A través d'una série de canvis llingüístics, els Votadini va aplegar a ser coneguts Gododdin i varen conseguir sobreviure com a regne independent fins a la seua conquista pels Anglos entorn a l'any 600.[15]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Braund. «client kings» (en en). Oxford Research Encyclopedia of Classics. doi:10.1093/acrefore/9780199381135.013.1677. Consultat el 2021-02-28.
  2. ↑ «The Internet Classics Archive | The Gallic Wars by Julius Caesar». classics.mit.edu. Consultat el 2021-04-03.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Masters Thesis, Durham University..
  4. ↑ «donar/60*.html Cassius Va donar — Book 60». penelope.uchicago.edu. Consultat el 2021-04-03.
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 Christopher A. Snyder (2003). The Britons, Blackwell Pub.. ISBN 978-0-631-22260-6.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Tacitus, Publius Cornelius (c.56–c.120) - The Agricola». www.poetryintranslation.com. Consultat el 2021-03-01.
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 «North East England : The Roman Conquest AD43-AD71» (en en-gb). England's North East. Consultat el 2021-03-01.
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ Wacher, John (2020-08-18). Wacher (ed.). The Towns of Roman Britain. doi:10.4324/9781003062462. ISBN 9781003062462.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Webster, Graham (1999). The Roman invasion of Britain, London: Routledge. OCLC 52731136. ISBN 0-203-25135-0.
  12. ↑ «donar/62*.html Cassius Va donar — Epitome of Book 62». penelope.uchicago.edu. Consultat el 2021-04-05.
  13. ↑ «Pausanias, Description of Greece, Arcàdia, chapter 43, section 1». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2021-03-21.
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Kingdoms of British Celts - Votadini / Guotodin». www.historyfiles.co.uk. Consultat el 2021-04-06.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Regnes_clients_de_Roma_en_Britania&oldid=952401»