Icenos

Els icenos o eceni (llatí: iceni) varen ser una tribu britana que habitava un àrea d'Anglaterra que correspondria més o menys a lo que hui és el comtat de Norfolk, entre els sigles I a. C. i l'I d. C. Els cenimagnos que es varen rendir a Juliol César durant el seu segona expedició a Britania en l'any 54 a. C., varen poder ser una part de la tribu icena.

Hi ha proves arqueològiques de la seua existència, representades per torques: pesats collars d'or, argent o "elektron", que estaven dissenyats per a ser duts entorn al coll i els muscles i que senyalaven a els qui els portaven com a pertanyents a la noblea.

Els icenos varen començar a falcar moneda cap a l'any 10 a. C., creant una adaptació especial del disseny gal “cara/cavall”, pero en algunes monedes més primerenques, sobretot de la zona propenca a Norwich, el cavall va ser reemplaçat per un verraco o javalí. El primer nom registrat que apareix en les monedes és el d'un tal “Antedios” cap a 10 a. C., seguint-li noms abreviats com AESU i SAEMU.

L'anomenada carretera icena, un antic camí que unix East Anglia en els Chilterns, va ser denominada aixina en honor a este poble britano.

Història coneguda dels icenos

Tácito registra que els icenos no varen ser conquistats durant l'invasió de Britania per les tropes de l'emperador Claudio en l'any 43, degut a que varen firmar una aliança voluntària en Roma (vd. conquista romana de Britania). No obstant, en l'any 47 es varen sublevar contra l'Imperi quan el governador Publio Ostorio Escàpula va tractar de desarmar-los; Ostorio va iniciar accions militars contra ells i els va véncer en una dura batalla durant el sege d'un dels seus castros fortificados, pero varen seguir mantenint una independència a lo manco nominal. El lloc de la batalla podria ser Stonea Camp en el comtat de Cambridge.

Un segon alçament, molt més sério, va tindre lloc entorn a l'any 60 o 61, quan va morir el rei dels icenos Prasutagus, que havia segut aliat dels romans. No era pràctica infreqüent per a un rei-client dels romans que en morir deixara en herència el regne a l'Imperi, pero Prasutagus va pensar en una fòrmula alternativa per a assegurar l'independència del seu poble i va llegar el seu regne a l'emperador romà ex-aequo en les seues dos filles.

Alvanç d'una legió romana en posició d'atac.

No obstant, els romans varen ignorar el testament, i el procurador Taste Deciano es va apropiar de tota el herència del rei fallit. Com els icenos protestaren de l'abús en la persona de la seua reina viuda Boudica, Deciano va ordenar a les seues tropes que sofocaren la protesta i estes es varen sobrepassar en l'ocupació de la força, assotant a la reina i violant a les seues filles. Esta acció va provocar un fort malestar entre la població, que va ser aprofitat per Boudica per a cridar a la rebelió a la seua tribu, i, posteriorment, atraent a la tribu dels trinovantes, veïna a ells i que hi havia vist cóm els romans convertien la seua capital, Camuloduno, en una colónia de veterans romans.

Mentres el governador de Britania, Cayo Suetonio Paulino, es trobava guerreando en el nort de Gales, els icenos i els trinovantes, dirigits per Boudica, varen caure successivament sobre les ciutats de Camuloduno, Londinium i Verulamio, que varen ser incendiades fins als fonaments i a on varen assessinar a la població que no va poder fugir. Finalment, Suetonio, que havia retornat en part de les seues tropes, va atraure a la batalla als icenos en un terreny favorable als romans, enfrontant-se a ells en la batalla de Watling Street, a on, pese a que la coalició icena-trinovante superava als romans en una proporció d'a lo manco 5 a 1, varen ser derrotats gràcies a les tàctiques, millor equipament i superior disciplina dels romans. La derrota va devindre en una massacre en la que varen fallir, segons relata Tácito en els seus Anals, uns 80 000 britanos, hòmens, dònes i chiquets. El lloc de la batalla no s'ha determinat en seguritat.

Els icenos estan registrats com "civitas" de la Britania romana en la Cartografia de Claudio Ptolomeo que senyala Venda Icenorum com una de les seues ciutats. Venda, que també es troba mencionada en la Cosmografía de Rávena i en el Itinerari Antonino, va anar un assentament que es pot localisar prop de Caister St. Edmunds, a uns 7,5 km al sur de lo que hui és Norwich i a uns 2 km d'un assentament de l'Edat del Bronze siti en Arminghall.

Vore també

• Atrebates
• Belgues
• Brigantes
• Cantiaci
• Carvetii
• Catuvelonos
• Coritanos
• Cornovios (Midland)
• Cornovios (Cornualles)
• Dobunos
• Dumnonios
• Durotriges
• Parisios (Britania)
• Regnenses
• Trinovantes

Bibliografia

• CORNELIO TÁCITO, Anals, ed. Ch.D. Fisher, Oxford, Clarendon Press, 1906.
  The Latin Library (comprovat 17-06-2008).
  Perseus Project (comprovat 17-06-2008).