Durotriges

Archiu:England Celtic tribes - South.svg

Tribus celtas del suroest d'Anglaterra.

Els durotriges constituïen una de les tribus celtas que varen viure en el suroest de Gran Bretanya abans de l'invasió romana. La tribu habitava en lo que hui és Dorset i el sur de Wiltshire i de Somerset. Despuix de la conquista, els seus principals civitates o ciutats eren Durnovaria (actual Dorchester) i Lindinis (actual Ilchester).

Els durotriges componien una confederació tribal més que un poble homogéneu, ya que varis sobirans regnaven simultàneament, i, com tota societat celta, la seua es trobava clarament jerarquizada. Conformaven una població sedentaria que vivia de les activitats agrícoles en terres rodejades i protegides per castres que encara s'utilisaven en l'any 43. El Castell Maiden, en les proximitats de Dorchester, és un eixemple ben preservat d'eixes construccions.

Tal com explica Sir Barry Cunliffe, professor retirat d'arqueologia europea en l'Universitat d'Oxford, formaven part de la “perifèria” cultural que circundaba el “grup central” de britanos del sur. No obstant, era un dels pocs grups que ya falcaven monedas abans de la conquista romana, pero en ser estes simples i sense inscripcions no varen aportar informació sobre les dinasties reinantes. L'àrea en que habitaven va poder ser identificada en part gràcies a la troballa de les seues monedes, ya que poques de les mateixes varen ser trobades en la mencionada àrea “central”, a on aparentment no eren acceptades. Les principals tribus veïnes incloïen als dumnonii, a l'oest; els dobunni, al nort; els Atrébates, al nort i est, de l'atre costat del riu Avon i el seu afluent, el riu Wylye; i els regnenses, a l'est.

A semblança d'atres pobles costers, mantenien una relació en els celtes del continent. A lo llarc del Canal, el principal punt de comerç, important durant la primera mitat de el I, quan es va introduir el torne de alfarero, era Hengistbury Head. L'evidència numismàtica mostra una devaluación progressiva de la seua moneda, i l'anàlisis de peces de ceràmica sugerix que la producció es trobava cada volta més centralisada al voltant del port de Poole.

Els durotriges varen resistir l'invasió romana del 43, i el historiador Suetonio va detallar algunes batalles entre la tribu i la Segona Legió, dirigida per Vespasiano. Per a l'any 70, no obstant, ya estaven romanizados i el seu territori havia segut inclós en la província romana de Britania. En l'àrea anteriorment pertanyent a la tribu, els romans explorar-vos algunes pedreres i varen recolzar l'indústria local de l'alfarería.