Automatic Computing Engine
ACE (Automatic Computing Engine) va ser un dels primers dissenys d'ordenador en capacitat per a l'us de programes almagasenats en memòria. Va ser desenrollat per Alan Turing per invitació de John R. Womersley,[1] superintendente de la Divisió de Matemàtiques del Laboratori Nacional de Física del Regne Unit. L'us de la paraula Engine es va utilisar en homenage a Charles Babbage i a les seues dos invencions, la màquina diferencial i la màquina analítica. El disseny tècnic de Turing de la Proposed Electronic Calculator va ser el producte del seu treball teòric On Computable Numbers publicat en 1936 i de la seua experiència durant la guerra en Bletchley Park, a on els ordenadors Colossus havien tingut èxit en trencar els còdics militars alemans. En el seu artícul de 1936, Turing va descriure la seua idea com "una màquina de computació universal".
El 19 de febrer de 1946, Turing va presentar un document detallat al Comité Eixecutiu del Laboratori Nacional de Física del Regne Unit, mostrant el primer disseny, que ya podia considerar-se complet, d'un ordenador en programa almagasenat. No obstant, a causa de l'estricta i llarga duració del secretisme en relació en el treball desenrollat en Bletchley Park (Official Secrets Act) no se li permetia explicar el seu coneiximent sobre la possibilitat d'aplicar les seues idees a un dispositiu electrònic. El disseny del EDVAC presentat en el document Firts Dona't of a Report on the EDVAC el 30 de juny de 1945 per John von Neumann, que coneixia el treball teòric de Turing, va rebre molta publicitat pese al seu caràcter imprecís i la qüestionable falta de referències i fonts per a respalar algunes de les seues idees.
L'informe de Turing sobre el ACE va ser escrit a finals de l'any 1945, i va incloure varis diagrames de circuits llògics detallats i una estimació de les despeses econòmiques sifrades en 11.200 lliures.[1] Segons la mateixa opinió de Turing, la velocitat i el tamany de la memòria eren fonamentals, aixina que va propondre dotar al sistema d'una memòria d'alta velocitat, lo que hui en dia es consideraria de 25 kilobytes, accedint a una velocitat d'1 MHz. El ACE va implementar subrutina, a diferència del EDVAC. Un atre element que diferenciava els dos dissenys era que el ACE va incorporar l'us de les Abbreviated Computer Instructions una primera forma de llenguage en la programació. Inicialment, estava previst que Tommy Flowers, l'ingenier de la Post Office Research Station de Dollis Hill, al nort de Londres, i responsable de la construcció del Colossus, construïra també el disseny de el ACE, pero a causa del secretisme de les circumstàncies a l'entorn dels seus èxits i descobriments, aixina com la pressió del treball durant la postguerra, finalment no va ser possible.[1]
Aplicacions
[editar | editar còdic]Pilot ACE
[editar | editar còdic]Els companyers de Turing en el NPL, sense saber sobre el Colossus, varen pensar que el treball d'ingenieria per a construir un ACE complet era massa ambiciós, de manera que la primera versió de el ACE que es va construir va ser el ACE pilot, una versió més chicoteta que la del disseny original de Turing. El Pilot ACE tenia 1450 vàlvules termoiòniques (tubos de buit), i es varen utilisar llínees de retardo de mercuri per a la seua memòria principal. Cada una de les 12 llínees de retardo podia almagasenar 32 instruccions o paraules de senyes de 32 bits. El seu primer programa va ser llançat el 10 de maig de 1950, moment en el qual era l'ordenador més ràpit del món, en una freqüència de rellonge d'1 MHz.
MOSAIC
[editar | editar còdic]Una segona implementació del disseny de el ACE va ser el MOSAIC (Ministry of Supply Automatic Integrator and Computer). Est va ser construït per Allen Coombs i William Chandler de Dollis Hill que havien treballat en Tommy Flowers en la construcció dels ordenadors Colossus. Es va instalar en el Telecomunications Research Establishment (TRE), que pronte es va convertir en la Royal Radar Establishment (RRE) en Malvern i va llançar el seu primer programa a finals de 1952 o començos de 1953. Va ser utilisat per al càlcul de trayectòries d'aeronaus a partir de les senyes de radars.
Bendix G-15
[editar | editar còdic]Els principis del disseny de el ACE varen ser utilisats en l'ordenador G-15 de la Bendix Corporation. El disseny d'ingenieria va ser realisat per Harry Huskey que havia estat treballant en la secció de el ACE en el NPL durant 1947. Més vesprada, va contribuir en els dissenys de maquinària per a el EDVAC. El primer G-15 es va llançar en l'any 1954, com una chicoteta (relativament) màquina d'usuari únic. Alguns consideren que és el primer ordenador personal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Copeland, B. J. (2004). «20», Alan Turing's Automatic Computing Engine (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0-19-856593-3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Copeland, B. J. (2004) Alan Turing's Automatic Computing Engine (en anglés). Oxford University Press. ISBN 0-19-856593-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Automatic Computing Engine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.