Anar al contingut

Avicenita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Avicenita

La avicenita o avicennita és la forma mineral del òxit de talio (III) (Tl2O3). Este mineral va ser descrit per K. N. Karpova, E. A. Kon’kova, E. D. Larkin i V. F. Savel’ev en 1958, i va rebre el nom en honor al mege, filòsof i científic persa Abu 'Ali al-Husayn Ibn Abd Allah Ibn Sina, Avicena (980–1037), que va viure en Bujará (actual Uzbekistan).[1]

Propietats

[editar | editar còdic]

De color negre grisáceo, la avicenita és un mineral opac de lluentor metàlica. Molt soluble en àcits, té durea 2 en l'escala de Mohs, comparable a la del algeps. És molt dens (8,9 g/cm³) i molt trencadiç. Mostra una fractura irregular, concoidea. Cristaliza en el sistema cúbic, classe diploidal (2/m Plantilla:Overline).[2][3][4] Baixe llum reflectida, té un color entre gris clar i gris mig.[2]

El contingut en talio de la avicenita és pròxim al 93%,[4] podent tindre ferro com impurea.[2] Per la gran toxicitat del talio, la avicenita deu ser manejada en extrem conte; és necessari llavar-se les mans despuix de tocar-la, evitant l'inhalació de pols despuix de la seua ruptura o manipulació.

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La avicenita forma cristals de menys d'1 mm, alguns d'ells en cares octaèdriques. També pot presentar-se com a grans porosos o com a recobriment en carlinita (Tl2S). Apareix com a producte d'oxidació d'este últim mineral en menas d'or carboníferas en calcàreas silicificadas i cuarzo.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (rus) Karpova, K. N., Kon'kova, E. A., Larkin, E. D. et Savel'ev, V. F. (1958): Avicennite, a new mineral, Dokl. Akad. Nauk. Uzbekistan SSR 2, 23-26, American Mineralogist (1959) 44, 1324-1325
  2. 2,0 2,1 2,2 Avicennite (Mindat.org)
  3. Avicennit (Mineralienatlas)
  4. 4,0 4,1 Avicennite mineral data (Webmineral)
  5. «Avicennite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 24 de giner de 2010.