Avicenita
La avicenita o avicennita és la forma mineral del òxit de talio (III) (Tl2O3). Este mineral va ser descrit per K. N. Karpova, E. A. Kon’kova, E. D. Larkin i V. F. Savel’ev en 1958, i va rebre el nom en honor al mege, filòsof i científic persa Abu 'Ali al-Husayn Ibn Abd Allah Ibn Sina, Avicena (980–1037), que va viure en Bujará (actual Uzbekistan).[1]
Propietats
[editar | editar còdic]De color negre grisáceo, la avicenita és un mineral opac de lluentor metàlica. Molt soluble en àcits, té durea 2 en l'escala de Mohs, comparable a la del algeps. És molt dens (8,9 g/cm³) i molt trencadiç. Mostra una fractura irregular, concoidea. Cristaliza en el sistema cúbic, classe diploidal (2/m Plantilla:Overline).[2][3][4] Baixe llum reflectida, té un color entre gris clar i gris mig.[2]
El contingut en talio de la avicenita és pròxim al 93%,[4] podent tindre ferro com impurea.[2] Per la gran toxicitat del talio, la avicenita deu ser manejada en extrem conte; és necessari llavar-se les mans despuix de tocar-la, evitant l'inhalació de pols despuix de la seua ruptura o manipulació.
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La avicenita forma cristals de menys d'1 mm, alguns d'ells en cares octaèdriques. També pot presentar-se com a grans porosos o com a recobriment en carlinita (Tl2S). Apareix com a producte d'oxidació d'este últim mineral en menas d'or carboníferas en calcàreas silicificadas i cuarzo.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (rus) Karpova, K. N., Kon'kova, E. A., Larkin, E. D. et Savel'ev, V. F. (1958): Avicennite, a new mineral, Dokl. Akad. Nauk. Uzbekistan SSR 2, 23-26, American Mineralogist (1959) 44, 1324-1325
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Avicennite (Mindat.org)
- ↑ Avicennit (Mineralienatlas)
- ↑ 4,0 4,1 Avicennite mineral data (Webmineral)
- ↑ «Avicennite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 24 de giner de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Avicenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.