Avinguda de les esfinges
La Avinguda de les esfinges (àrap طريق الكباش, tariq alkibash, «via dels corders») és el dromos que conecta el temple de Karnak en el temple de Lúxor en l'antiga ciutat egipcíaca de Tebas (actual Lúxor), en esfinges i estàtues en cap de moltó abdós costats dels seus 2,7km de llongitut.[1]
Història
[editar | editar còdic]La construcció de l'Avinguda de les Esfinges va començar durant l'Imperi Nou i es va completar durant el periodo Tardà, en el regnat del governant de la dinastia XXX Nectanebo I (380-362 a. C.). Posteriorment la via va ser enterrada baix les arenes durant sigles.[2]
En la Description de l'Égypte (1809), l'Avinguda de les Esfinges es descriu com de 2.000 metros de llarc, vorejada per més de 600 esfinges.[3]
Georges Daressy va informar en 1893 que en Lúxor este camí estava enterrat i no es podia excavar perque es trobava per baix del nivell de l'aigua subterrànea, mentres que en Karnak hi havia un quilómetro visible.[4]
El primer rastre de l'avinguda (en Lúxor) es va trobar en 1949[5] quan l'arqueòlec egipcíac Mohammed Zakaria Ghoneim va descobrir huit estàtues prop del Temple de Luxor, despuix 17 estàtues més varen ser desentrradas entre 1958 i 1961 i atres 55 entre 1961 i 1964, totes en un perímetro de 250 metros. De 1984 a 2000 es va determinar tot el recorregut del camí, deixant a les excavadores el descobriment de la carretera. Les 1057 estàtues originals estan situades en el camí i es dividixen en tres formes:[1]
- La primera forma és la de cos de lleó en cap de moltó, que varen ser erigides en un àrea d'aproximadament 300 metros entre el temple de Karnak i el Recint de Mut durant el regnat del governant del Regne Nou Tutankamón.
- La segona forma és la de moltó sancer, construïda en un àrea més remota durant la dihuitena dinastia d'Amenofis III, abans de ser traslladada més vesprada al complex de Karnak.
- La tercera forma que inclou la major part de les estàtues és la dede esfinge, cos de lleó i cap de humà, estes estàtues s'estenen a lo llarc d'una milla fins al Temple de Lúxor.
Renovació i Gran Reobertura
[editar | editar còdic]El 25 de novembre de 2021 es va obrir al públic l'avinguda havent conclós les obres de restauració que varen tardar més de sèt décades en completar-se. La marcha va incloure a participants en vestimenta faraònica, una orquesta simfònica, efectes d'allumenament, ballarins professionals, pots en el Nilo i carros de cavalls. Tres models de barcos dorats d'estil faraònic dedicats a l'antic deu sol Amón Ra, el deu de la lluna Jonsu i la deesa mare Mut varen ser transportats per hòmens en corfolls negres en or autèntic, rèpliques de lo que s'hauria usat per al mateix festival en l'antic Egipte. El president egipcíac Abdel Fattah el-Sisi va assistir a l'espectàcul urbà.[6]
El mediàtic arqueòlec egipcíac Zahi Hawass va cridar al lloc de Lúxor "el major museu a l'aire lliure, el major lloc arqueològic del món que conta el història d'Egipte des de l'era del 2000 a.C. coneguda com la Dinastia XI fins al Periodo Romà".[7]
Vore també
[editar | editar còdic]
- Temple de Lúxor
- Karnak
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la restauració del dromos de Lúxor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Maher. «Egypt opens Luxor's ancient 'Avenue of Sphinxes' to great fanfare» (en en). ABC News. Consultat el 2021-11-25.
- ↑ «Expert reveals secrets of Luxor’s Rams Road, Opet Festival». EgyptToday. Consultat el 2021-11-25.
- ↑ (1809) «IX: Description generale de Thebes», Description de l'Égypte (en fr), pp. 11–12.
- ↑ Georges (1893). Notice explicative dones ruines du temple de Louxor (en fr), pp. 11–12.
- ↑ «[1]». Consultat el 2021-12-01.
- ↑ «[2]», NBCNews.com. Consultat el 2021-11-28.
- ↑ «[3]». Consultat el 2021-11-28.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Avenida de las esfinges» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.