Recint de Mut
El recint de Mut és un dels quatre principals recints de l'immens complex del temple de Karnak, situat prop de Luxor, Egipte. Està dedicat a la deesa egipcíaca Mut, la deesa mare, que va aplegar a ser identificada com l'esposa d'Amón-Ra en la tríade tebana de la dinastia XVIII i mare del deu llunar Jonsu. Mut (transliteraació: mwt) significa "mare".
La zona en la que es troba el recint, va anar originalment coneguda com Isheru (Asher o Asheru).[1] Isheru era el nom del manantial que alimentava al llac sagrat en forma de quarto creixent que semi rodejava al temple de Mut. A Mut li la venerava com "Senyora del Asheru". En l'actualitat esta zona no està oberta al públic.
Breu història
[editar | editar còdic]Ha segut utilisat des de la XVIII dinastia al Periodo Romà d'Egipte. El temple de Mut ho va construir Amenhotep III i el mur va ser elevat per Ptolomeo II Filadelfo i Ptolomeo III Evérgetes I, en afegitons de Taharqo i Nectanebo II. Ramsés III va fer la decoració. Va tindre el seu major esplendor en l'época de Hatshepsut, aplegant a el I a on la seua utilisació va ser decaent constantment, al mateix temps que l'adoració a Mut. Despuix, el temps ha fet de les seues i reutilisades les seues pedres en atres estructures, ha aplegat als nostres dies, en a penes restants de poc més d'un metro que es mantinguen en peu. Centenars d'estàtues de granit negre (s'estimen al voltant de siscentes) es varen trobar disperses per la zona central del temple, que pot ser la part més antiga del lloc.
Característiques
[editar | editar còdic]Les seues principals característiques són el llac en forma de mija lluna, el temple de Mut, el posterior temple de Ramsés III, del que queden alguns relleus de les conquistes en Síria i Líbia i ofrenes als deus Ptah i Min i el temple de Jonsupajred.
Associats al recint, existixen una série de menuts edificis i temples, com el temple de Nectanebo II, el reposadero de la barca d'Hatshepsut i Tutmosis III, i el santuari d'Amón-Kamutef, que es troben a extramuros.
Des de l'entrada principal, una llarga avinguda d'aproximadament 400 m d'esfinges en cap de moltó conduïx directament al nort, al dècim pilono del recint de Amón-Ra. Esta avinguda està en procés de restauració. Una atra avinguda de esfinges, també arrancant de l'entrada, du 250 m a l'oest per a desembocar en la gran avinguda de les esfinges de 3 km de llongitut que conecta la porta de Ptolomeo III Evérgetes I del recint de Amón-Ra en el Temple de Luxor.
Temple de Amón-Kamutef
[editar | editar còdic]
Kamutef, el Bou de la seua Mare, hauria segut el fill deu solar d'Hathor, en relació en la fecundació de la vaca sagrada que fa nàixer al Sol cada matí, un atre aspecte de Mut. En la mitologia posterior, es convertiria en la contraparte de Mut, identificat com a marit.
Este temple o capella va ser construït per Hatshepsut, i es troba al noreste, just enfront del recint amurallado del temple de Mut, en l'avinguda de les esfinges, de 330 metros de llongitut, en 66 esfinges a abdós costats.[2] La casa de pedra del temple medix aproximadament 38,5 × 48,5 metros. La casa-temple estava rodejada per un mur de rajola, que s'obria en un pilono a l'avinguda de les esfinges.[3] Enfront del temple a l'atre costat de l'avinguda de les esfinges es troba el reposadero de la barca sagrada. Més vesprada, Tutmosis III va intentar destruir totes les referències al constructor original, pero els relleus mostren que Hatshepsut va ser la responsable de la seua construcció.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Weigall, A.E.P. A Guide To The Antiquities of Upper Egypt, Methuen, London, 1910 (en anglés).
- ↑ Errechnet von F. Traunecker, Dieter Arnold: Die Tempel Ägyptens. Götterwohnungen, Baudenkmäler, Kultstätten. Zuric 1992, p. 114–115.
- ↑ Dieter Arnold: Lexikon der ägyptischen Baukunst. Düsseldorf 2000, p. 120. → Kamutef-Tempel (Karnak.)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto de Mut» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.