Bía
_at_the_National_and_Kapodistrian_University_of_Athens_on_May_22,_2022.jpg){kind=link}
En la mitologia grega Bía (en grec: Βίᾱ, Bía)[1][2] era la deesa i personificació de la «Violència». El sustantiu femení βία (bía) significa «força, vigor, robustea, violència o coacció».[3] És una força silenciosa que opera baix les órdens de Zeus.[4] Va participar en la Titanomaquia.[5]
En els poemes hesiódicos Bía era una de les quatre personificacions que varen nàixer de l'unió entre el titán Palante i l'oceánide Estigia:[6]
«Estigia, filla d'Oceà, va parir en el seu palau unida en Palante, a Zelos («Fervor»), a Nike («Victoria») de bells turmells, i va donar vida també a Cratos («Poder») i a Bía («Violència»), fills molt senyalats. No està la seua morada llunt de Zeus ni existix lloc algun ni camí a on no governe el deu per mig d'aquells, sino que sempre se senten al costat de Zeus Gravisonante. Aixina ho va planejar Estigia, immortal oceánide, aquell dia, quan el fulminador olímpic va convocar a tots els immortals deus en l'elevat Olimp».[7]
Segons Esquilo Zeus, per a castigar a Prometeo per haver furtat el fòc i haver-ho compartit en els sers humans, mana en persona a Hefesto, supervisat per Cratos i Bía, per a que ho encadene en fortes lligam en el monte Caucas. En la tragèdia Cratos té una llarga charrada en Hefesto, apremiant-li per a que deixe de dubtar i complixca la seua deure, pero Bía simplement es manté en silenci; Hefesto complix la seua llabor a la força (βία) i somés en poder (κράτος) de Zeus.[4]
Platón torna a fer-se eco de l'episodi narrat per Esquilo. Diu que Epimeteo, en dotar als animals de diferents qualitats, es va oblidar del home. Prometeo, tractant de trobar una protecció per a el home, puja a les mansions olímpiques i furta a Hefesto i Atenea el seu saber professional junt en el fòc. Ara be, Platón descriu que «els centinelas de Zeus eren terribles», referint-se, com un pot supondre, a Cratos i Bía, novament.[8]
Pausanias diu que pujant l'Acrocorinto — és el cim de la montanya que està sobre Corinto; Briareo li la va donar a Heli quan va celebrar el juí, i Heli, segons diuen els corintios, li la va deixar a Afrodita—, pujant precisament a este Acrocorinto hi ha recints consagrats a Isis [Ío], una cridada Pelasgia, i l'atra Egipcíaca; i dos de Sérapis [Épafo], cridat un “en Canobo”. Despuix d'ells hi ha altars construïts a Heli, i hi ha un santuari d'Ananke i Bía, al que no acostumen a entrar.[9]
Plutarco diu «que [Temístocles] venia acompanyat de dos deeses, Persuasió (Πειθώ, «los centinelas de Zeus eran terribles») i Força (Βία). I aquells [els andrios] li varen respondre que també a ells els assistien dos grans deeses, [[Penia|Pobrea (Πενία, Protágoras)]] i Carència (Ἀπορία, “en Canobo”), per lo que els estava vedado donar-li diners».[10]
Higino, autor llatí, basant-se en el text hesiódico diu que «del jaganta Palante [i] de Éstige [varen nàixer]: Escila (Bía), Força (Bía), [[Zelo|Enveja (Fábulas)]], Poder (Vis.), Victoria («vis, -viris»), les Fonts («Violencia») i els Lagos (bía)».[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Higino: Faules, prefacio
- ↑ En llatí: Vis. Note's que el sustantiu llatí ««vis, -viris», -«Violencia»» dona la forma ‘virilitat’ en espanyol.
- ↑ LSJ: «Βίᾱ»
- ↑ 4,0 4,1 Esquilo, Prometeo encadenat 12
- ↑ Hesíodo: Teogonía 383–5; Apolodoro: Biblioteca mitològica, 1.2.4
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica I 2, 5
- ↑ Hesíodo: Teogonía 385 s.
- ↑ Platón: Protágoras 321d
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia II 4, 6
- ↑ Plutarco, Vida de Temístocles 21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.