BIOS-3
BIOS-3 va ser un ecosistema tancat de l'Institut de Biofísica en Krasnoyarsk, Siberia, en lo que va anar l'Unió Soviètica, sent el precursor del Biosfera 2 estadounidiense en les disputes per la supremacia tecnològica típiques de la Guerra freda.[1][2]
Antecedents
[editar | editar còdic]La seua construcció va començar en 1965, i es va completar en 1972. BIOS-3 consistia en un hàbitat de 315 metros cúbics (11,124 peus cúbics) dissenyat per a acollir a tres persones. Estava dividit en 4 compartimento — un dels quals era un àrea per als hostes. Uns atres estaven destinats a cultivar algues, verdures i cereals, per a aprovisionar als habitants. No era per complet independent del seu entorn posat que l'energia elèctrica i alguns aliments s'importaven des de l'exterior, pero l'aigua es reciclava, i l'equilibri entre oxigen i diòxit de carbono es mantenia per l'acció de les algues.[3]
Inicialment un atre compartimento va ser un cultiu d'algues i els atres dos (fitrones) per al creiximent de blat o hortalices. Posteriorment, el cultiu d'algues va ser convertit en un tercer fitrón. Un nivell de llum comparable en la llum solar va ser suministrat en cada u dels quatre compartimento per 20 llànties de xenón de 6 kW, gelades en camises d'aigua. L'instalació utilisava 400 kW d'electricitat, suministrades per una estació elèctrica propenca.[4]
L'alga Chlorella va ser utilisada per a reciclar aire respirat per humans, absorbint el diòxit de carbono i reemplaçant-ho en oxigen per mig de la fotosíntesis. L'alga va ser cultivada en tancs apilats baix llum artificial. Per a conseguir un equilibri d'oxigen i diòxit de carbono, un humà necessitaria 8 metros quadrats de Chlorella exposta. L'aire va ser purificat per composts orgànics més complexos calfant-ho a 600 °C en presència d'un catalisador. L'aigua i els nutrients varen ser almagasenats per avant i també varen ser reciclats. En 1968, l'eficiència del sistema havia alcançat el 85% de l'aigua reciclada. La carn desecada va ser importada a l'instalació i l'orina i les heces varen ser generalment secades i almagasenades, més que reciclades.
Les instalacions de BIOS-3 es varen usar per a dirigir 10 experiments en un dels tres hòmens de l'equip. L'experiment més llarc en un equip de tres home va durar 180 dies (entre 1972 i 1973). El complex es va usar per lo manco fins a 1984, i aparentment encara està disponible per a experiments (a data de 2004).[5]
En 1986, el Dr. Josef Gitelson, director de l'Institut de Biofísica (IBP) en Krasnoyarsk i desenrollador de la biosférica i del proyecte BIOS, es va reunir en Oleg Gazenko, Mark Nelson, John Allen i atres involucrats en Biosphere 2, lo que va conduir a més cooperació. En 1989, un grup de la Biosfera 2 va visitar les instalacions de BIOS-3. Mark Nelson i John Allen han reconegut l'importància de BIOS-3 i els coneiximents russos per a Biosfera 2.[6][7][8]
Investigació posterior
[editar | editar còdic]En 1991, es va crear el Centre Internacional de sistemes ecològics tancats. El Centre Internacional és part d'Institut de Biofísica de Krasnoyarsk.[9]
L'objectiu del Centre d'Investigació estava basat en l'estudi del cicle de la matèria en la biosfera terrestre, els prototips i models d'ecosistemes tancats durant una llarga vida en l'entorn terrestre extrem i espacial.
En 2005 es va iniciar la construcció de nous ecosistemes en Krasnoyarsk en el respal de l'Agència Espacial Europea (ESA). Un estudi sobre reciclage i el cultiu de plantes en ecosistemes tancats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ NASA, Washington, Biological Life Support Technologies: Commercial Opportunities.Consultat el 2023-02-16.
- ↑ «Closed Life Support System». www.ibp.ru. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ «Dreaming of Mars, part 1 | Science Illustrated». scienceillustrated.com.au. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ Un 'marcià siberiano': Aixina va ser l'experiment soviètic per a colonisar el planeta roig Mig: RT Rússia Televisió. Data: 20 de maig de 2016
- ↑ «Bios-3: Siberian Experiments in Bioregenerative Life Support: Attempts to purify air and grow food for space exploration in a sealed environment began in 1972». academic.oup.com. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2023. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ «Siberian Federal University. Krasnoyarsk. JOSEF I. GITELSON. CV». Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2025. Consultat el 16 de febrer de 2023.
- ↑ «RUSSIAN BIOS PROJECT. JOHN ALLEN. Founder and former Vice-President of Biospheric Development, Biosphere 2 Project, Space Biospheres Ventures». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2006. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ Nelson, Mark (2018). Pushing Our Limits: Insights from Biosphere 2., Estats Units: The University of Arizona Press, pp. 5–8. ISBN 978-0-8165-3732-7.
- ↑ «Международный центр замкнутых экологических систем». www.ibp.ru. Consultat el 2023-02-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «BIOS-3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.