Baalshamin

Tríade de divinitats de Palmira: el deu llunar Aglibol, el deu suprem Baalshamin i el deu solar Malakbel, I. Trobat prop de Bir Wereb, Wadi Miyah, Síria, Museu del Louvre.

Baalshamin, en semítico siri, Beelshamen o Baal Shamen (ܒܥܠ ܫܡܝܢ en arameo) va ser un deu celest fenicio i deidad suprema en la majoria dels pobles semitas ocupants de l'orient del Mediterràneu.

Va ser venerat en Egipte i en Roma i el seu cult principal va tindre lloc en l'antiga ciutat preislámica Síria de Palmira. El seu nom,significa "Senyor dels cels". Els seus atributs són l'àguila i el raig.

Baalshamin va ser el rei dels deus, despuix de haver conquistat el regne d'un atre deu, Yam, el deu dels mars. És el príncip i senyor de la terra, la pluja i el rocío, que va lluitar contra Mot, deu de la mort, l'esterilitat i la sequia. Com a resultat d'este combat, seguirà un cicle de sèt anys de fertilitat i abundància o de sequia i fam.

"Beel" és també equivalent a la semíticas Baal i Bel, que significa "Senyor" i era també un antic nom d'Enlil i Marduk.

En el seu honor, com a deu del cel i portador de pluja i fertilitat, es va construir en Palmira el Temple de Baalshamin en l'any 17, sent posteriorment reconstruït en els sigles II i III, al noreste del Tetrapilón principal.

En ocasions se li trobava acompanyat en els deus Aglibol i Malakbel, formant en este cas, una famosa tríade local que celebrava l'eternitat celest i els beneficis del calor vinculat a la humitat. En la figura, apareixen els tres deus portant armadura romana, com a símbol de veneració també per Roma, a on hauria aplegat dut pels soldats de Palmira enrolados en l'eixèrcit romà.

Vore també

• País de Sham

Bibliografia

• Kaizer, Ted: The religious life of Palmyra. Stuttgart: Franz Steiner Verlag, 2002.