Balança de Gouy

Louis Georges Gouy, que dona nom a la balança

Diagrama esquemàtic d'una balança de Gouy

La balança de Gouy, inventada pel físic francés Louis Georges Gouy (1854-1926), és un dispositiu que servix per a medir la susceptibilitat magnètica d'una mostra, en particular la seua atracció o repulsió per un gradient de camp magnètic, derivada del canvi d'energia produït per este camp (efecte Zeeman). Este método és d'importància històrica, d'interés didàctic, i permet determinacions susceptométricas a un cost molt baix. No obstant, en les investigacions actuals és comuna l'us de métodos molt més sensibles i versàtils, com són els magnetómetros dotats de SQUID.

Per a usar-la, la mostra s'introduïx en un recipient cilíndric allargat, suspés d'una balança i penetrant parcialment entre els pols d'un iman. La balança medix el canvi de massa aparent en ser repelida o atreta per la regió d'alt camp magnètic entre els pols. La força que constituïx el canvi aparent de pes està relacionada en la susceptibilitat per:

$f=\frac{A{\chi }_M{H}^2}{2V_m}$

a on A és l'àrea del recipient, ${\chi }_M$ la susceptibilitat magnètica, H el camp magnètic aplicat i $V_m$ el volum molar de la substància que s'està examinant. Algunes balances comercials estan adaptades per a que siga possible este us. En l'aplicació tradicional, la mostra es desplaça fins que està entre els pols d'un iman fix. Una adaptació més recent, el cridat método d'Evans, usa una mostra fixa i imans mòvils.