Balustre
Un balustre o balaústre (del grec, balaustion; llatí balaustium, ‘flor de granada’) és una forma molejada en pedra o fusta, i algunes voltes en metal o ceràmica, que soporta l'arremate d'un parapete de balcons i terrats, o barandas d'escales. El conjunt de balustres es denomina balaustrada.
Els eixemples més antics es mostren en bajorrelieves dels palaus assiris, a on s'ampraven com balaustradas de finestres, en lo que en apariència semblen capitels d'orde jónico. No semblen haver segut utilisats en Grècia antiga ni en l'imperi romà.
Eixemples de finals de el XV es troben en balcons de palazzi en Venècia i Verona. Estes balaustradas del quattroccento[1] no tenen encara precedents identificats en l'arquitectura gòtica i formen columnates com a alternativa a les arcades en miniatura.
Segons Rudolf Wittkower, historiador de principis de el XX, no és possible atribuir la seua invenció, pero resalta l'antecedent de Giuliano dona Sangallo qui les va usar profusament en els terrats de la vila medicea de Poggio a Caiano, al voltant de 1480, les va amprar en la reconstrucció d'edificis antics, i va llegar el motiu a Bramante i Miguel Ángel. En este últim les balaustradas varen guanyar popularitat ya en el XVI. Wittkower distinguix dos tipos, un de perfil simètric en una forma bulbosa sobre una atra invertida, separades abdós parts en un anell, i una atra en forma de vasija, que varen ser amprades per primera volta, segons Wittkower, per Miguel Ángel.
Datació històrica
[editar | editar còdic]
L'arquitecte i tratadista espanyol Diego de Sagredo va publicar en Toledo (1526) el seu tractat Mides del Romà que tindrà una influència notable tant en l'arquitectura espanyola de l'época com en l'europea a través de diverses traduccions de l'obra. En el capítul De la formació de les columnes anomenades monstruosas, candelabros i balustres juga en vàries combinacions entre estos elements arquitectònics, aplegant a traçar el camí a seguir per un estil «nacional» per a arquitectes posteriors.[2]
El balustre és a sovint un mig per a datar mobiliari o elements arquitectònics antics. Per eixemple, el disseny tornejat de balustres en els mobles de roure del periodo de Carlos II d'Espanya, és característic de principis de el XVII.
El terme modern «forma de balustre» s'aplica als montants que dividixen una finestra en l'arquitectura anglosaxona. En el transepto sur de l'abadia de Sant Albán, en Anglaterra, s'aprecien alguns d'estos montants, que se supon poden haver segut presos de la vella iglésia sajona. En l'arquitectura normanda es varen agregar basamentos i capiteles, ademés d'utilisar formes cilíndriques simples per als balustres, assemblant-los, en conseqüència, a chicotetes columnes.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- Rudolf Wittkower, «The Renaissance baluster and Palladio» en Palladio and English Palladianism (Londres, ed. Thames and Hudson, 1974.)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balaustre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.