Anar al contingut

Banc Nacional d'Àustria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Banc Nacional d'Àustria

El Banc Nacional d'Àustria (en alemà: Oesterreichische Nationalbank, OeNB) és el banc central d'Àustria i, per lo tant, part del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), de l'Eurozona i del Eurosistema.

El Banc Nacional d'Àustria contribuïx a la presa de decisions en temes de política monetària i econòmica en Àustria i la zona euro, en defensa de l'interés públic. és una societat anònima per accions. No obstant, donat el seu estatus de banc central presenta numeroses particularitats, segons la seua llei fundacional (la Nationalbankgesetz de 1984). El capital del OeNB és de 12 millons d'euros i des de maig de 2010 la seua totalitat pertany a un únic accioniste: l'Estat d'Àustria. Els drets que conferixen les accions són eixercits pel Ministeri Federal de Finances. Prèviament la mitat del capital estava en mans d'organisacions d'empresa i empleats aixina com en bancs i asseguradores.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El Banc austrohúngaro es va fundar l'1 de juny de 1816 per iniciativa de Johann Philipp von Stadion-Warthausen, baix el patrocini de l'emperador Francisco II, despuix d'un periodo d'intensa devaluación del paper moneda (billets i abonaments) i pànic financer. Els primers billets, cridats Bancozettels, es varen produir en Viena a partir de 1759 a nom del Wiener Stadtbank (Banc Estatal de Veina), que va quebrar en 1811 per les guerres napoleòniques.[2]

Erro al crear miniatura:
Una quarta part de la participació d'un fundador del Banc Nacional d'Àustria, emesa el 22 de decembre de 1922.

El Banc Nacional d'Àustria es reestableció en virtut d'un préstam d'estabilisació coordinat per l'Organisació Econòmica i Financera de la Societat de Nacions en 1922-23.[3] La nova institució va iniciar les seues operacions l'1 de giner de 1923.[4] Es va fer càrrec de les antigues sucursals i operacions en territori austríac del Banc Austro-Hongarés, la liquidació del qual s'havia portat a terme de conformitat en el Tractat de Saint-Germain-en-Laye, firmat el 10 de setembre de 1919, i el Consell del qual de Govern es va reunir per última volta el 15 de decembre de 1922.[5]

L'edifici actual va ser dissenyat per l'arquitecte Leopold Bauer en 1911 i finalisat en 1919.

Abans de 1914, el Banc va eixercitar un paper secundari en Àustria i en tot l'Imperi austrohúngaro, ya que el sistema bancari de l'época favoria el lliberalisme i el no intervencionisme. En 1931, va eixercitar un paper relativament menor en la regulació posterior a la crisis de 1929 i la fallida de numeroses institucions austríaques.[6]

Despuix del Anschluss de 1938, el Banc Nacional d'Àustria va ser liquidat i els seus accionistes es varen vore obligats a acceptar abonaments del govern alemà a canvi de les seues accions.[7] Les seues operacions varen ser assumides pel Reichsbank i es va convertir en la seua sucursal de Viena. El Reichsmark es va convertir en la moneda austríaca per decret alemà el 17 de març de 1938. Les reserves d'or i divises de l'antic Banc Nacional varen ser transferides a Berlín.[8]

El Banc Nacional d'Àustria va ser restablit per la Llei de Transició del Banc Central del 3 de juliol de 1945, de la Segona República Austríaca. El chelin austríac va reemplaçar al Reichsmark el 21 de decembre de 1945. Gran part de l'edifici de la sèu va servir com a quarter general de les forces d'ocupació nortamericanes en Àustria des de 1945 fins a 1951.[9]

Llista de governadors

[editar | editar còdic]
N.º Nom Mandat N.º Nom Mandat
1 Richard Reisch 1922–1932 11 Maria Schaumayer 1990–1995
2 Viktor Kienböck 1932–1938 12 Klaus Liebscher 1995–2008
3 Eugen Kaniak 1945 13 Ewald Nowotny 2008–2019
4 Hans Rizzi 1945–1952 14 Robert Holzmann[10] 2019–2025
5 Eugen Margarétha 1952–1960 15 Martin Kocher 2025→
6 Reinhard Kamitz 1960–1967
7 Wolfgang Schmitz 1968–1973
8 Hans Kloss 1973–1978
9 Stephan Koren 1978–1988
10 Hellmuth Klauhs 1988–1990

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Organization - Oesterreichische Nationalbank (OeNB)» (en en). www. oenb. at. Archivat des d'el original, el 2017-07-02.
  2. Holtfrerich, Carl-Ludwig (1999). Frankfurt as a Financial Centre: From Medieval Trade Fair to European Banking Centre (en en), C. H. Beck. ISBN 978-3-406-45671-8.
  3. Histoire, économie & société.35(4)
    8–20.ISSN 0752-5702.doi:10.3917/hes.164.0008.
  4. «Oesterreichische Nationalbank, Wien» (en de). oe1. orf. at.
  5. «History - Oesterreichische Nationalbank (OeNB)». www. oenb. at.
  6. Kernbauer, Hans (2023-11-30). Central Bank Policy under Foreign Control: The Austrian National Bank in the 1920s, 1 edició, Cambridge University Press, pp. 105–138. doi:10.1017/9781009367578.008. ISBN 978-1-009-36757-8.
  7. Forces, United States Army Service (1943). Civil Affairs Handbook: Àustria: Money and banking (en en), Army Service Forces.
  8. «History - Oesterreichische Nationalbank (OeNB)». www. oenb. at.
  9. «History - Oesterreichische Nationalbank (OeNB)». www. oenb. at.
  10. «[1]», Reuters (en en).