Banyes d'or de Gallehus

Reconstrucció de les banyes en el Museu Nacional de Dinamarca.

Les Banyes d'or de Gallehus són dos banyes que provablement varen ser amprats com a gots en begudes rituals, trobats en 1639 i 1724 en Gallehus, prop de Tønder, al sur de Jutlandia. S'ha estimat que varen ser fabricats entorn al 400 d. C. (Edat de ferro germànica) i estan entre les troballes arqueològiques més importants de Dinamarca. Tenen inscripcions rúniques en llengua germànica del noroest.

Història de la troballa

Descripció de Ole Worms de 1641 de la primera banya.

Les valioses banyes varen adquirir a causa dels seus misteriosos motius aixina com per les seues inscripcions rúniques de la banya més curta una gran fama. En 1802 l'orfebre i relojero Niels Heidenreich els va furtar i els va fondre. S'havien fet mòles d'algeps de les banyes per a un moradura de Roma, pero s'havien perdut en un naufragi junt a Còrsega. Es varen crear còpies aproximades a partir de diagrames. Les banyes mostrades en la fotografia són còpies de 1980.

La banya més llarga va ser descobert casualment per una encajera cridada Kirsten Svendsdatter en Gallehus junt a Møgeltønder. Més vesprada va ser regalat pel Rei Cristián IV al seu fill Cristián. Va ser restaurat pels artesans reals. La descripció més famosa de la banya va ser la realisada per l'erudit i arqueòlec Olaus Wormius en 1641 en un ensaig titulat De aureo cornu, que contenia un gravat de Simon de Pas. La banya tenia aproximadament 52 cm de llarc medits a lo llarc del seu perímetro exterior; l'obertura tenia un diàmetro de 10 cm. i pesava uns 3,1 kg.

La banya més curta va ser trobat pel llaurador Erich Lassen el 21 d'abril de 1734 en els voltants del lloc de la primera troballa. L'anàlisis va ser portat a terme pel archivero Joachim Richard Paulli en 1734. Les dimensions exactes de la banya curta es desconeixen, pero pesava 3,7 kg més que el llarc. Tenia la següent inscripció en rúnic:

ᛖᚲ ᚺᛚᛖᚹᚨᚷᚨᛊᛏᛁᛉ ᚺᛟᛚᛏᛁᛃᚨᛉ ᚺᛟᚱᚾᚨ ᛏᚨᚹᛁᛞᛟ

Abdós banyes tenien en la seua cara interior figures humanes i animals gravats. Solament els anells exteriors tenien un alt contingut en or.

Bibliografia

• Ottar Grønvik: Runinskriften på gullhornet fra Gallehus. En: Mal og minne. Det Norske Samlaget, Oslo 1999,1,1-18.
• Willy Hartner: Die Goldhörner von Gallehus. F. Steiner, Stuttgart 1998. ISBN 3-515-00078-X
• Heinz Klingenberg: Runenschrift – Schriftdenken – Runeninschriften. Carl Winter, Heidelberg 1973. ISBN 3-533-02181-5
• H. F. Nielsen, W. Heizmann, M. Axboe: Gallehus. In: Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Hrsg. v. Heinrich Beck. Bd 10. Walter de Gruyter, Berlin-Nova York 1998. ISBN 3-11-015102-2