Batalla de Pilos

Batalla de Pilos

Plantilla:Guerra del Peloponeso La batalla de Pilos es va desenrollar en eixe lloc en l'any 425 a. C. durant la guerra arquidámica, la primera fase de la guerra del Peloponeso, que es va lliurar entre Atenes i Esparta.

Context

En la primavera de 425 a. C., Esparta va ajudar a Mesina a rebelar-se contra Atenes. En la mateixa época, els espartanos varen invadir el Ática dirigits pel rei Agis. Els atenienses varen enviar 40 naus a Sicília baix el mando d'Eurimedonte i Sófocles, en l'orde de restablir la democràcia en Corcira (Corfú). Esparta havia invadit la ciutat en 60 barcos. Demóstenes que el hi havia ganado poc temps abans de la batalla de Olpae, va poder embarcar a bordo d'una dels naus. Una tempestat va obligar la flota a refugiar-se en Pilos, un excelent port natural de la costa del Peloponeso a uns 70 km de Esparta, lo que va retardar el viage a Corfú. Est rodege li va vindre be a Demóstenes que volia reforçar les fortificacions de Pilos, posar el peu en el Peloponeso i encorajar una rebelió dels hilotas. Els comandants pensaven que era una pèrdua de temps i de diners, pero els soldats varen continuar, a pesar de tot, fortificando la zona, puix el mal temps impedia la seua eixida. Les fortificacions varen ser acabades en sis dies i Demóstenes es va quedar en l'illa en cinc barcos mentres que la flota va continuar la seua missió cap a Corcira i Sicília.

Escut espartano de bronze: botí de la batalla de Pilos (425 a. C.). Museu de l'Àgora d'Atenes.

Quan Esparta va saber que Atenes havia pres Pilos, va retirar el seu eixèrcit del Ática. Els espartanos varen marchar sobre Pilos i varen cridar a la seua flota de xixanta barcos per a que es dirigira cap a Pilos. Demóstenes va anticipar les accions espartanas i va enviar dos dels seus barcos a cridar a la flota ateniense. El port de Pilos estava en una gran baïa l'entrada de la qual estava casi completament bloquejada per l'illa de Esfacteria: no existia més que un pas estret per cada costat de l'illa per a entrar en la baïa. Els espartanos tenien previst bloquejar per terra i mar la fortalea de Pilos, i controlar les dos entrades del port a fi d'impedir a la flota ateniense entrar i desembarcar un contingent en l'illa. El espartano Epitadas i una tropa de 440 hoplitas varen ser desembarcats en Esfacteria, mentres que el restant del eixèrcit espartano es preparava per a prendre a l'assalt les fortificacions atenienses de Pilos. Si el primer atac fracassava, es voria obligat a preparar un llarc sitie. Demóstenes disponia de pocs hoplitas. La majoria de les seues tropes eren marins desarmats de les restants trirremes. Va apostar xixanta hoplitas en el punt més dèbil de les fortificacions de la plaça pensant que els espartanos volien desembarcar allí. El restant de les seues tropes estava en les muralles, terra adins.

Desenroll de la batalla

Quarantatrés barcos espartanos, manats per Trasimélidas i Brásidas, varen intentar organisar un desembarc pero les tropes atenienses ocupen les seues posicions, ajudats per la costa rocosa. Brásidas va ser ferit, i les tropes espartanas, incapaces de desmantellar les fortificacions de la plaja, varen ser rebujats per les tropes atenienses. Els espartanos varen atacar el fort tres dies més vesprada, i varen començar a arreplegar fusta per a construir ingenis de sege despuix de haver fracassat en prendre els murs.

El tercer dia, el restant de la flota ateniense va tornar. Havent segut reforçada per dèu barcos, contava en 50 naus. Els espartanos no havien bloquejat les entrades de la rada i es preparaven per a enfrontar-se a la flota ateniense. Pensaven que l'estrechez de la baïa compensaria les majors qualitats marines dels atenienses. La flota ateniense va entaular el combat i va destruir les naus espartanas. Els hoplitas de Esfacteria estaven encara totalment aïllats. Les naus atenienses varen establir una vigilància propenca a Esfacteria per a impedir fugir als espartanos.

Vore també

• Batalla de Esfacteria

Referències

• Tucídides. Història de la guerra del Peloponeso iv.3-14