Batalla de Esfacteria

Archiu:Sfakteria battleplan.jpg

Batalla de Esfacteria

Plantilla:Guerra del Peloponeso La batalla de Esfacteria en 425 a. C., durant la guerra arquidámica (primera fase de la guerra del Peloponeso), va representar la victòria d'Atenes sobre Esparta. És una etapa important de la història militar, ya que una tropa d'infanteria llaugera va véncer a una falange d'hoplitas.

Els desembarcs

La sura ateniense anava cap a la sitiada Córcira, pero va deure refugiar-se en el golf de Pilos despuix d'una tempestat. l'estratego Demóstenes va mantindre en ell cinc trirremes atenienses, més dos que varen aplegar del seu aliat Lepant. Davant l'amenaça sobre el territori mesenio, l'eixèrcit espartano va atacar Pilos sense èxit; despuix va ocupar l'illot de Esfacteria.

Durant eixe temps, la flota ateniense va conseguir lliberar Córcira de l'influència espartana, i va retornar per a ajudar a Demóstenes. 420 hoplitas lacedemonios, la mitat dels quals aproximadament eren ciutadans espartanos, es varen trobar cercats en l'illot.

El sege

Esparta i Atenes varen escomençar les negociacions. Per a obtindre el dret de aprovisionar a la tropa de Esfacteria, Esparta devia entregar 60 trirremes. El demagogo Cleón va fer encallar les negociacions reclamant ademés els ports de Megara i Trecén, aixina com Acaya. Els espartanos no varen acceptar les condicions atenienses i varen aplegar a abastir a Esfacteria en l'ajuda de nadadors.

Cleón, desafiat pels seus conciutadans per a conseguir la victòria, es va unir a Demóstenes. Duent en ell un contingent de peltastas i d'arqueros, Cleón es jactó de que conseguiria la victòria en vint dies.

Vore també

• Batalla de Pilos

Bibliografia

• Edmond Lévy :
  • La Grèce au Veu siècle de Clisthène à Socrate, Seuil, coll. « Points Histoire », Paris, 1995;
  • Sparte : histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine, Seuil, coll. «Points Histoire», Paris, 2003.