Belfort
Belfort (en alemà antic: Beffert o Beffort) és una ciutat i comuna francesa situada en el departament del Territori de Belfort, de la regió de Borgoña-Franc Comtat. És la ciutat més gran i la prefectura del seu departament en una població de 105 390 habitants.
Establida durant la Brecha de Belfort, la ciutat es troba en una important via de comunicació en la qual les primeres activitats humanes es varen manifestar durant la Prehistòria. Este emplaçament ha jugat un rol important a lo llarc de la seua història, especialment en el XIV, quan la ciutat era coneguda com Bellumfortum. La situació estratègica en el cor de la brecha de Belfort l'ha convertit en una plaça forta militar i una ciutat de guarnició en les fronteres de les conques dels rius Rin i Ródano.
Històricament, forma part de la Alta Alsàcia, subdivisió de la província històrica d'Alsàcia que correspon als actuals departaments del Alt Rin, del Baix Rin i del Territori de Belfort aixina com al territori de Landau en Alemània. La ciutat sempre ha format part de l'espai llingüístic francòfon. Despuix de l'anexió d'Alsàcia-Lorena de 1871 a 1918 pel Imperi alemà, l'actual Territori de Belfort, única part d'Alsàcia que no va ser anexionada, va permanéixer separat i va accedir a l'estatut de departament en 1922.
El decret de 2 de juny de 1960 relatiu a l'harmonisació de les circumscripcions administratives ho vincula a la regió del Franc-Comtat i no a la regió d'Alsàcia, decisió confirmada en 1982 en les lleis sobre la descentralisació que otorguen a les regions franceses l'estatut de colectivitat territorials.
Els residents de la ciutat es diuen Belfortanos (Belfortains en francés).[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Belfort es troba en el norest de França, a 400 km de París, 141 km d'Estrasburc, 290 km de Lió i 150 km de Zürich. Es troba a la vora del Savoureuse, sobre la ruta natural d'importància estratègica entre les conques del Rin i el Ródano —la brecha de Belfort, Trouée de Belfort— o la porta de Borgoña (Porte de Bourgogne). El topònim, Belfort, es pronuncia en francés com [bɛl.fɔʁ].
Història
[editar | editar còdic]L'ubicació estratègica de Belfort, en un buit natural entre els Vosges i el Jura, en una ruta que unix les conques del Rin i el Ródano (via Doubs i Saona), ha atret els assentaments humans i l'ha convertit en un objectiu per als eixèrcits.
L'ubicació de Belfort va ser habitada en época gal-romana i es va registrar posteriorment en el XIII com una possessió dels comtes de Montbéliard, que li va otorgar una carta en 1307.
A partir de 1375 va ser una possessió austríaca junt en el Sundgau, va ser ocupada per les tropes franceses el 28 de juny de 1636, possessió llegalisada per mig del Tractat de Westfalia (1648), que va posar fi a la guerra dels Trenta Anys. Les fortificacions de la ciutat varen ser ampliades i desenrollades per l'arquitecte militar Vauban al servici de Luis XIV.
Durant les guerres napoleòniques va sofrir dos seges abans de ser presa per les tropes de la sexta i sèptima coalició. El primer del 24 de decembre de 1813 al 12 d'abril de 1814. Segon del 27 de juny al 8 de juliol de 1815.
Belfort va ser part del departament del Alt Rin, en Alsàcia, fins a 1871. Belfort va estar sitiat entre el 3 de novembre de 1870 i el 18 de febrer de 1871, resistint en èxit fins que la guarnició va rebre l'orde d'entregar la ciutat 21 dies despuix de l'armistici entre França i Prusia. Degut a que esta part d'Alsàcia era de parla francesa, mentres que el restant d'Alsàcia era de parla alemana, l'àrea al voltant de Belfort no va ser anexada pels prusianos. Es va formar, com encara existix, el Territori de Belfort. El sege és commemorat per una enorme estàtua, el León de Belfort, realisada per Bartholdi.
Els alsacianos que buscaven una nova llar francesa en Belfort varen fer una contribució significativa a l'indústria.
La ciutat va ser bombardejada per l'eixèrcit alemà durant la Primera Guerra Mundial i ocupada durant la Segona Guerra Mundial des de 1940. Fins que l'eixèrcit francés la va lliberar el 22 de novembre de 1944.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]- Zaporiyia (Ucrània, des de 1967)
- Leonberg (Alemània, des de 1977)
- Delémont (Suïssa, des de 1985)
- Stafford (Regne Unit, des de 1999)
- Tanghin-Dassouri (Burkina Faso, des de 2007)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gentilici, Territori de Belfort, habitants.fr (francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Belfort» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.