Sundgau

Sundgau

Localisació del Sundgau.

Mapa de les regions naturals d'Alsàcia

Sundgau (expressió alemana derivada de gau i sund, "comtat del sur"), en francés Pays de Sundgau, és una regió natural o país tradicional de França en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estén a les comunes veïnes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, en el sur de la regió d'Alsàcia i surest del Territori de Belfort, pròxim a l'aglomeració urbana de Mulhouse.

El Sundgau es troba en un entorn natural ondulat de suaus tossals entre 300 i 500 m d'altitut, resultat de la formació sobre terrenys resistents de la vall alta del Rin i els cursos dels rius Ill, Largue i atres menors que descendixen de la Cordillera dels Vosges i del Jura, distinguéndose els paisages del Sundgau meridional, el septentrional i el confrontant al peu dels Vosges.

Les terres són fèrtils i favorables a una agricultura polivalent en parceles, a on destaquen les produccions de dacsa, blat o colza, mentres que l'abundància de menuts estanys artificials ha desenrollat des de l'época medieval la cría especialisada de carpas, en la que varen destacar algunes de les institucions monacales de la regió.

Història

Segons els estudis arqueològics, el Sundgau es trobava habitat des de 500.000 anys a. C. i durant l'Edat de Bronze va ser escenari de pas de migracions, mentres que en l'Edat de Ferro es varen consolidar els assentaments en poblats fortificados, com el de Britzgyberg en Illfurth.

Des de el I el poble dels sécuanos, originaris de l'àrea de Besançon, varen disputar la possessió del Sundgau als eduenos, fins que en el 70 a. C. varen recórrer —per a conseguir impondre's sobre estos— a l'ajuda de mercenaris germànics liderats per Ariovisto. Una volta terminada la lluita, en lloc de retirar-se, els germans es varen instalar en les terres dels seus aliats i estos, per a expulsar-los, varen cridar als romans, provocant l'intervenció d'un eixèrcit manat per Juliol César, que va derrotar a Ariovisto en el 58 a. C. en les proximitats de Cernay, donant pas al periodo de dominació romana de la regió.

Despuix de l'invasió del Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics a principis de el V, la regió, en la que varen començar a sorgir les primeres comunitats de cristians, va ser ocupada pels alamanes fins a la seua expulsió pels francs, vencedors en la batalla de Tolbiac en 496, que varen integrar el territori en el regne d'Austrasia i, més alvance, en el ducado d'Alsàcia, dins del Sacre Imperi Romà Germànic en la denominació Ducado de Suabia.

És per llavors que les cròniques distinguixen el Sundgau (comtat del sur) en el territori que durant l'Antic Règim es denominaria de Haute Alsace, i el Nordgau (comtat del nort) que donaria lloc a la província de Basse-Alsace. Tal divisió tradicional seria conservada com a base per a la creació dels departaments d'Alt Rin i de Baix Rin per la reforma administrativa francesa de 1790.

Durant el IX i X, el Sundgau va estar baix administració de la família dels Lieutfried. En 1125, Federico, el fill de Tiebaldo I, comte de Montbeliard, va heretar el sur d'Alsàcia creant el comtat de Ferrette, señorío feudal titular del Sundgau fins a 1324. Despuix de la mort sense descendència masculina del comte Ulrich III (1310-1324), que va conquistar la vall de Saint-Amarin, la seua filla Jeanne de Ferrette va contraure matrimoni en Alberto II de Habsburgo, i a partir de llavors el Sundgau va formar part de l'Àustria Anterior, en possessió de la casa de Habsburgo. Durant la Guerra dels Trenta Anys, el Sundgau va ser ocupada per França en 1639 (junt en atres territoris d'Alsàcia) per a tallar el corredor de possessions imperials que conectaven els territoris d'Itàlia i els Països Baixos en poder dels Habsburgo espanyols. L'emperador del Sacre Imperi, Fernando III de Habsburgo, va vendre el Sundgau a França en 1646 per 1,2 millons de táleros. El Tractat de Westfalia, al final de la guerra, va sancionar el canvi de mans, unint els destins del Sundgau en devindre històric d'Alsàcia.

Patrimoni

• Château de Ferrette, erigit a 612 m d'altitut, feu dels comtes de Ferrette
• Château de Morimont (Oberlarg)
• Château de Landskron (Leymen)
• Molino d'Hundsbach
• Abadia cisterciense de Lucelle
• Iglésia romànica de Feldbach
• Iglésia romànica d'Altkirch
• Museu sundgauviano de Altkirch
• Poble ornamentado d'Hirtzbach
• La maison de la nature d'Altenach