Benestar dels animals
El benestar dels animals és l'estat en que es troben els animals que gogen d'unes condicions de vida adequades a les seues necessitats i gogen de bona salut. És objecte d'atenció i d'estudi especialment en l'àmbit pecuari i en general de tots els animals que estan al recapte de l'home.
El respecte al benestar animal es fonamenta en el fet de que tots els animals són sensibles, i per tant es deu tindre en conte especialment quan estan baix el conte dels humans; des d'una simple carícia fins a brindar-li les comoditats en el seu descans. Estes preocupacions inclouen cóm se sacrifica als animals com a aliment, cóm s'usen en l'investigació científica, cóm es mantenen (com a mascotes, en zoològics, granges, circs, etc.) i cóm les activitats humanes afecten el benestar i la supervivència d'espècies selvades.
Com a postura moral, el bienestarisme animal defén que, si be és lícit que els humans posseïxquen i utilisen animals per a aliment, experimentació científica, vestimenta o entreteniment, se'ls deu evitar, com a sers sintientes que són, qualsevol sofriment innecessari.
Dins de l'àmbit industrial, es considera el benestar animal com un valor que s'obté a través d'uns estàndarts de maneig de la ganaderia que poden millorar tant l'eficiència i calitat de la producció com la valoració d'esta pels consumidors.
La conservació de la naturalea i les espècies també pot entendre's com a activisme del benestar animal. L'objectiu és preservar els hàbitats de la fauna i preservar les espècies per a la protecció dels sistemes ecològics i la biodiversitat, lo que beneficia al benestar dels animals salvages.
Història, principis i pràctiques
[editar | editar còdic]La preocupació sistemàtica pel benestar d'atres animals provablement va sorgir en la cultura de la vall del Indo en la creència religiosa de la tornada dels antepassats en forma animal, i en que els animals devien ser llavors sacrificats en el respecte per un humà. Esta creència és ejemplificada en la religió jainista i en les atres dos religions índies, hinduisme i budisme. Atres religions, especialment en raïls en la religió aràbiga, tracten als animals com els puntals dels seus propietaris, la codificació de normes per a la seua atenció i sacrifici estaven destinades a llimitar l'oix, el dolor i la por als animals baix el control humà.
En Occident, les primeres polítiques i accions en defensa dels animals sorgixen en Irlanda i el Regne Unit en el XIX. En 1822, el parlamentari britànic Richard Martin va dur un proyecte de llei al Parlament que oferia protecció de la crueltat als vacuns, cavalls i ovelles (guanyant per a sí mateixa el sobrenom de Humanity Dick). Martin va estar entre els fundadors de la primera organisació pel benestar animal, la Society for the Prevention of Cruelty to Animals o SPCA, en 1824. En 1840, la regna Victoria va donar a la societat la seua bendició, i llavors es va convertir en la RSPCA. La societat usava les donacions dels seus membres per a crear una creixent ret d'inspectors, el treball dels quals era identificar abusadores, reunir evidències i reportar-les a les autoritats.
En Alemània, les principals preocupacions del moviment de protecció dels animals des d'el XIX havien segut el sacrifici kosher i la vivisecció, assunts que els nazis varen arreplegar tan pronte com varen aplegar en poder en giner de 1933 com a part dels seus atacs contra els judeus, en l'afirmació de que la vivisecció era part de lo que cridaven «ciència judeua».
Varen aplicar lleis que regulaven el sacrifici en abril de 1933 i varen prohibir la vivisecció en agost de 1933, retirant la prohibició tres semanes despuix, quan varen ser persuadits de que tindria un efecte negatiu en l'investigació, i introduint regulació en el seu lloc. El 24 de novembre de 1933, la Tierschutzgesetz o llei de protecció animal va ser introduïda, la primera d'una série de mides similars que donaven a Alemània la llegislació de protecció animal més extensa de l'Europa de l'época. Hermann Göring va amenaçar a qualsevol que violara les regulacions sobre la vivisecció en enviar-els a camps de concentració.[2]
La llegislació es va mantindre en l'Alemània de la posguerra, tant en la de l'est com la de l'oest, si ben ara les comunitats judeua i musulmana tenen permés practicar el «sacrifici ritual», cridats Shechita i Dhabihah.[3]
Principis del benestar dels animals
[editar | editar còdic]El govern del Regne Unit va encarregar una investigació sobre el benestar dels animals de crío intensiva al professor Roger Brambell en 1965, en part com a resposta a les preocupacions plantejades en el llibre de 1964 de Ruth Harrison, Animal Machines. Sobre la base de l'informe del professor Brambell, el govern del Regne Unit va crear el Farm Animal Welfare Advisory Committee (Comissió Consultiva sobre el Benestar dels Animals de Granja) en 1967, que es va convertir en el Farm Animal Welfare Council (Concilie sobre el Benestar dels Animals de Granja) en 1979. Les primeres directrius recomanades per la comissió varen ser que els animals requerixen les llibertats de «donar-se el regrés, cuidar-se a sí mateixos, alçar-se, tombar-se i estirar les seues extremitats». Estes han segut elaborades des de llavors per a ser conegudes com les Cinc Llibertats del benestar animal:
Les cinc llibertats
[editar | editar còdic]- Estar lliures de fam i sigau - tenint accés a aigua fresca i una dieta que els aporte una salut plena i energia.
- Estar lliures d'incomoditat - proporcionant un entorn adequat incloent covil i una zona cómoda de descans.
- Estar lliures de dolor, lesions i malalties - per mig de la prevenció o el diagnòstic ràpit i el tractament.
- La llibertat d'expressar un comportament normal - proporcionant espai suficient, instalacions adequades i la companyia d'animals de la pròpia espècie de l'animal.
- Estar lliures de por i oix - assegurant les condicions i tracte que eviten el sofriment físic i mental.[4]
Benestar dels animals i drets dels animals
[editar | editar còdic]En la defensa dels animals, es poden distinguir dos corrents: la que defén un major benestar animal, i la que reclama drets per als animals.
La majoria de bienestaristas argumenten que els proponentes de drets dels animals van massa llunt, i per això no advoquen per l'eliminació de l'us dels animals. Els bienestaristas creuen que els humans tenen la responsabilitat moral de no realisar crueltat (sofriment innecessari) a atres animals, pero sí creuen que es pot utilisar als animals com a menjar, vestimenta, etc. Els partidaris dels drets dels animals, com Gary L. Francione i Tom Regan, sostenen que la postura bienestarista és llògicament inconsistente i èticament inacceptable degut a que és una discriminació especista, i advoquen pel veganisme. De tots modos, hi ha alguns grups pels drets dels animals, com PETA, que recolzen mides bienestaristas a curt terme per a aliviar el sofriment dels animals fins que tot us d'estos acabe.
Segons Ingrid Newkirk, cofundadora de PETA, en una entrevista en Wikinews, hi ha dos aspectes en el bienestarisme i els drets dels animals. «Si solament poguera tindre una cosa, seria acabar en el sofriment», va dir Newkirk. «Si pots prendre coses dels animals i matar animals tot el dia sense causar-els sofriment, llavors ho prendria... Tot lo món deuria estar d'acort que els animals no deurien sofrir si els vas a matar o vas a furtar-els, prenent la pell de les seues esquenes o agarrant els seus ous, o lo que siga. Pero tu no deuries fer-els passar per una tortura per a fer això».[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Sofriment animal
- Crueltat cap als animals
- Declaració Universal sobre Benestar Animal
- Drets dels animals
- Dolor en els animals
- Estrés ambiental en animals
- Eutanàsia animal
- Wild Animal Initiative
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dawkins, M. (2012). Why Animals Matter: Animal Consciousness, Animal Welfare, and Human Well-being. Oxford: Oxford University Press.
- Horta, O. (2024). T.7: La Consideració Moral dels Animals No Humans. Apunts del curs d'Introducció a l'Ètica, Facultat de Filosofia, Universitat de Santiago de Compostela.
- Horta, O. (2017). Un pas alvance en defensa dels animals. Ed. Plaça i Valdés Editors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Finger, page 12
- ↑ Arluke, Arnold and Sax, Boria. "The crazy people Treatment of Animals and People" in Birke, Lynda and Hubbard, Ruth. Reinventing Biology, Indiana University Press, 1995, pp. 228-60; Arluke, Arnold and Sax, Boria. "Understanding Animal Protection and the Holocaust" in Anthrozoös, vol. V, no.1, 1992; and (for Göring threatening to send vivisectors to concentratation camps) Rudacille, Deborah. The Scalpel and the Butterfly. University of Califòrnia Press, 2000, pp. 83-88, citing Arnold Luke and Clinton R. Sanders. Regarding Animals. Temple University Press, 1996.
- ↑ Schächtet für Deutschland, Als Muslime schon einmal rituell schlachten durften (Schechten for Germany - when Muslims were allowed to do ritual slaughtering), FAÇ Feulleton 17.01.02
- ↑ - Farm Animal Welfare Council
- ↑ Interview with Ingrid Newkirk, David Shankbone, Wikinews, 20 de novembre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bienestar de los animales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.