Anar al contingut

Crueltat cap als animals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Crueltat cap als animals
Un elefant asiàtic en Camboya, captiu per al transport de persones.

La crueltat cap als animals, també cridada maltracte animal, crueltat animal o abuse animal, comprén comportaments que causen dolor innecessari o estrés als animals. Els mateixos van des de la negligència en els contes bàsics fins a la tortura, la mutilació o la mort intencionada.[1]

Formes de maltracte animal

[editar | editar còdic]
  • Crío intensiva d'animals.
  • Criaderos clandestins d'animals domèstics. És una pràctica a on es resguarden animals en gàbies, principalment gossos per a la seua criança accelerada i reproduir-se constantment per a la seua comercialisació d'estos, considerada com una «fàbrica d'animals de raça» esta pràctica és realisada per a obtindre una raça criolla o mestiza, contant en llimitada o nula alimentació durant esta ampara, el higiene també és nula.[2]
  • Correguda de bous. Practicat en Espanya, algunes zones de França i alguns països de Hispanoamèrica. Consistix en matar a l'animal com a part d'un espectàcul clavant-li un estoque entre els omóplatos. Abans, vàries banderillas poden ser clavades sobre el llom del bou en la finalitat d'avivar-ho. Açò es conseguix pel dolor que causen les banderillas quan l'animal es mou. També se li pica abans de les banderillas en una garrocha.[3]
Erro al crear miniatura:
Baralla de galls
  • Baralles de galls. Practicades en numerosos llocs del món, són llegals en Chile, Perú, Colòmbia, República Dominicana, Filipines, Madagascar, Índia, Vietnam i Pakistan. En llocs com França i Espanya, hi ha lleis que les permeten baix una série de condicions, enfocades a la perpetuitat de la raça. [7] Els animals sofrixen amputacions de crestes, barbetes i orejillas abans dels combats, sense anestèsia ni analgèsia, aixina com l'esmolat dels espolones. Durant el combat sofrixen enormes ferides en tot el cos, sobretot la cara i els ulls, ademés de fractures en pates i ales, ademés de perforació pulmonars.[8]
  • Baralles de gossos. Per a l'adestrament dels gossos de baralla, se'ls ensenya des de cadells a matar a gossos chicotets i a gats, en ocasions furtats en tal fi,[9] Encara que s'utilisen moltes races caninas, els pit bull terrier americans són els més utilisats en les baralles illegals de goss.
  • Carreres de llebrer.
Erro al crear miniatura:
Estat d'un animal en una granja pellicera
  • Explotació per a l'us de les seues pells, pelage o plomes en el món de la moda: Rabosots, visones i gossos mapache són criats en granges pelliceres per a l'obtenció de la seua pell. Engabiats en pèssimes condicions, en gàbies a on pobrement poden moure's el restant de la seua vida, i en moltes ocasions sense cap tipo de conte i en pèssima o llimitada alimentació. Se'ls sacrifica per mig d'electrocució o gaseamiento i, en els casos dels mapaches, a colps i són despellotats vius en moltes ocasions.[10][11] L'obtenció de la llana d'angora del conill, es realisa també en granges pelliceres, a on els animals viuen en chicotetes gàbies. El pèl els és arrancat sense sedación, provocant-li un dany sever a l'animal. Este procés es repetix fins a l'edat de 5 anys, a on ya no produïx la suficient llana i és sacrificat per a morir. [12]
  • Sacrifici d'animals, animals domèstics i de ganado com a gossos, gats, gallines, corders i cabres principalment són utilisats en esta acció per a l'us de costums i religions com la santería i bruixeria, supostament per a «treballs» a on es buida la sanc de l'animal al moment del sacrifici, a on pert la vida.[13]
  • "Tocar el piano". En terminar la temporada de caça, alguns caçadors es desfan dels seus gossos aforcant-los. Per a major crueltat, els suspenen de puntilles per lo que el gos mor per asfíxia quan es deixa caure per cansanci.[14][15]
  • Mutilacions diverses a gossos i gats, tals com tallar-los la coa, les cordes vocals, per "raons estètiques" o de comoditat per als seus propietaris, per eixemple, per a que el gos no moleste en els seus lladrits. Estes pràctiques estan prohibides en varis països.[16][17]
  • Zoofilia.
  • Zoosadismo.
  • Mantindre'ls en instalacions inadequades en funció dels seus hàbits.
  • Descuidar la seua higiene i la seua salut o abandonar-los.
  • No facilitar-los alimentació adequada per al seu desenroll i el manteniment de la seua salut.
  • Utilisar-los com a entreteniment, nugant-los fòcs pirotècnics al seu cos per a despuix capcionar-los.
  • Rebujar-los al fem com a objectes.
  • Utilisar-los com a joguet.
  • Mossegar-los o pegar-los en parts del seu cos.
  • Colpejar o ferir-los brutalment atentant contra la seua vida.
  • Torturar-los.
  • Ferir parts del seu cos.
  • Mantindre'ls en captiveri, especialment si les seues condicions no són les adequades.
Erro al crear miniatura:
Gos maltractat ferit en part del seu tors.

Us en fins bèlics

[editar | editar còdic]

Els animals han segut usats en activitats militars, en fins que atentaven directament contra la seua integritat o benestar. Recentment s'ha qüestionat l'us d'animals en la guerra, i en pràctiques tals com carrejar explosius i detonar-los usant-los com a bombes vivents, en proves militars o en experiments destinats a provar armament. També la mort d'animals víctimes dels bombardejos i d'armes de fòc.[18]

L'experiment en més resonància, encara que de poca eficàcia real, es va portar a terme en la II Guerra Mundial, quan es va intentar usar gossos condicionats com antitanque. Seguint els descobriments recents del fisiólogo rus Ivan Petrovich Pavlov es condicionava a gossos fent-los trobar el menjar baix de tancs. Se'ls privava llavors d'aliment i eren soltats en el camp de batalla en municions nugades al seu cos. Els gossos associaven els tancs a l'aliment, i una volta davall, eren activats els explosius, al principi de forma temporizada i despuix a distància. L'experiment va ser abandonat perque els gossos s'esglayaven en l'estrèpit en el camp de batalla, i be tornaven, posant en perill les tropes, o no s'acostaven a l'objectiu. [19]

Us per a proves de cosmètics i productes de higiene

[editar | editar còdic]

Alguns animals tals com a rates i conills principalment són utilisats (o somesos) en proves en la finalitat d'aprovar o verificar la calitat de diversos productes de cosmètics i de higiene humana, a on estos sofrixen durant estes diferents proves (testeo), algunes proves són: Test Draizer, toxicitat aguda, Corrosió i irritament en la pell i sensibilitat de la pell, entre atres més.[20]

Abandó d'animals domèstics

[editar | editar còdic]

Cada volta més s'entén que els animals domèstics són una responsabilitat, no un joguet, i que, per lo tant, tenim l'obligació de cuidar-los en la deguda diligència. L'abandó pot considerar-se com un maltracte si considerem que en el carrer, carretera, terrenys baldíos i/o tancats els animals no poden proveir-se per sí mateixos de menjar, aigua, abric i protecció de la seua salut. Abandonats, sense assistència alguna, els animals estan exposts a tota espècie d'agressió i violència, com a enverinament, atropells, etc. Les relacions entre el ser humà i alguns animals és milenària. D'entre elles, pot destacar-se la que manté en el gos; no obstant, hui se'ls tracta com a objectes de consum que es poden adquirir i rebujar a plaure algun. baix circumstàncies variades, com a falta de capacitat econòmica, canvis de residència, aparició d'alèrgies o incompatibilitat, inclosa la seua esterilisació, els seus cuidadors els abandonen, oblidant que es tracta d'un ser viu i que moltes d'estes situacions poden solucionar-se.[21]

Determinar les sifres d'animals abandonats resulta impossible, no obstant, l'Organisació Mundial de Sanitat Animal (OMSA) estima que existixen aproximadament més de 400 millons de gossos galliponters, per ad açò està treballant nous lineamientos de control poblacional i salubritat.[22]

En Espanya són arreplegats per protectores d'animals o ajuntaments. L'abandó es detecta més sobre goss (76 %) i gats (24 %) que sobre atres tipos d'animals.[23] Una part dels gossos i gats acollits per estes entitats, són adoptats o tornats als seus propietaris, en menor mida són eutanàsiados. Este país s'ubica en el primer lloc en abandó d'animals de companyia de l'Unió Europea en al voltant de 300,000 gossos i gats.[24]


Entre tots els països, Mèxic s'ubica en el país número un en les llistes de l'abandó d'animals domèstics en els carrers (via pública) a nivell Llatinoamèrica, en a on comprén mayoritaríament gossos en un percentage del 70 %, en més de 20 millons en abandó i 500 mil animals cada any —entre gossos i gats—, d'acort a sifres de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) i del Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en dit país mencionat.[25][26][27][28][29]

Maltracte animal i violència interpersonal

[editar | editar còdic]

La crueltat cap als animals constituïx un avís sobre la possible existència d'atres formes de violència i [30] és un dels signes de la psicopatía.[31]

S'ha identificat relació estadística entre l'observació d'actes de crueltat animal, i la pràctica de tals abusos, en estudis, tres de cada dèu individus que han presenciat actes de crueltat animal, han incorregut en tals pràctiques en algun moment.[32]

Ademés, atres estudis com el de DeGue i DiLillo[33] varen establir una série de traces comunes entre els chiquets o jóvens que mamprenen actes de crueltat animal. Entre les característiques més comunes es troben el sentiment d'inferioritat, causat pel rebuig o exclusió del grup.

Les víctimes de violència familiar varen ser més propenses a experimentar o presenciar actes de maltracte animal a diferència dels individus que no varen ser víctimes d'este tipo de violència interpersonal. Ademés, els resultats varen indicar que les víctimes d'abús infantil i violència domèstica, varen ser més propensos a incórrer en pràctiques d'abús animal en algun moment. Finalment, els participants que varen afirmar presenciar actes d'abús animal, varen ser més propensos a experimentar formes de violència interpersonal.[34]


Per lo general, la crueltat animal és una de les conductes antisocials relacionades a trastorns conductuales durant l'infància, i, per tant, el diagnòstic d'un trastorn conductual és en sí un prerrequisito per al diagnòstic de ADP durant l'adultez. Este estudi va confirmar l'estreta associació entre el trastorn baix estudi (ADP) i l'existència d'un historial de crueltat animal.[35]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ DeGue, S. & DiLillo, D. (2009). «Is animal cruelty a “ret flag” for familiy violence?: Investigating co-ocurring violence toward children, partners, and pets.» Journal of Interpersonal Violence, 24(6), 1036-1056.
  2. ↑ «¿Qué existix darrere dels criaderos de cadells?» (en és-mx). Adopta.mx. Consultat el 2025-06-12.
  3. ↑ «Vint minuts de martiri i dolor: ¿qué ocorre en el cos del bou abans de morir?» (en en-us). The Conversation. Consultat el 2024-05-29.
  4. ↑ ¡Vixquen els animals!. Jesús Mosterín. Editorial Debolsillo, Barcelona, 2003. ISBN 84-9759-354-5. Pàgina 253
  5. ↑ Pakistan halts bear-baiting event 18 May, 2005 BBC News (en anglés)
  6. ↑ Sindh Wildlife set-up moves summary to ban bear baiting Pakistan Claves (en anglés)
  7. ↑ «¿Les baralles de gall són llegals o illegals en Andalusia?» (en és-es). Diari de Sevilla. Consultat el 2023-10-23.
  8. ↑ «Baralles de galls: Maltracte Animal Llegalisat» (en és). Consultat el 2023-10-23.
  9. ↑ «U.S. Dog-Fighting Rings Stealing Pets for "Bait"» National Geographic News 18-02-2004 (en anglés)
  10. ↑ «Horror: despelloten vius als animals» (en és). Consultat el 2023-10-23.
  11. ↑ «L'indústria pellicera, en el centre de la crueltat» (en és). elDiario.és. Consultat el 2023-10-23.
  12. ↑ «Inditex renuncia a la llana d'angora perque els conills sofrixen tortura» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 2023-10-23.
  13. ↑ «¿Per qué se sacrifiquen animals en els ritos de la Santería? | Aleteia – Els Periodistes» (en és). Consultat el 2025-06-07.
  14. ↑ «La fiscalia propon presó per matar animals domèstics sense justificació.» El País. Societat. 01/11/2006.
  15. ↑ «50.000 llebrer són assessinats tots els anys en Espanya.» 17/02/2006 20 minuts.
  16. ↑ «[1]».
  17. ↑ «La ciutat de Buenos Aires va prohibir realisar intervencions estètiques en animals» (en és-es). www.elobservadordelsur.com. Consultat el 21 de febrer de 2020.
  18. ↑ Horta, Oscar (2010). "Els animals no humans víctimes de la guerra i l'indústria militar", Ètica més allà de l'espècie, 22 de juny.
  19. ↑ «Els gossos bomba soviètics» (en és). www.lasegundaguerra.com. Consultat el 24 de novembre de 2017.
  20. ↑ «Experimentació de cosmètics i productes de la llar». Consultat el 2025-10-28.
  21. ↑ «El problema de l'abandó d'animals» (en és). Cremalia. Consultat el 2025-10-22.
  22. ↑ [enllaç trencat]
  23. ↑ «Senyes fundació Affinity recollits per Campus Training». Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2012.
  24. ↑ «Espanya, líder de l'Unió Europea en abandó animal» (en és). COPE. Consultat el 2025-10-22.
  25. ↑ «Mèxic és el país en més gossos galliponters d'Amèrica Llatina» (en és-mx). L'Informador :: Notícies de Jalisco, Mèxic, Deports & Entreteniment. Consultat el 2025-06-11.
  26. ↑ «Dia del gos galliponter: Mèxic, el país a on més abandonen perritos» (en és). sdpnoticias. Consultat el 2025-06-11.
  27. ↑ «Mèxic, primer lloc d'Amèrica Llatina en perritos abandonats» (en és-mx). adn40. Consultat el 2025-06-11.
  28. ↑ «Mèxic encapçala llista d'abandó de gossos i gats en Amèrica Llatina» (en espanyol). www.proceso.com.mx. Consultat el 2025-07-21.
  29. ↑ «En Mèxic domina l'abandó i el maltracte animal» (en és). Aristegui Notícies. Consultat el 2025-07-21.
  30. ↑ Henry, B. (2004). «The relationship between animal Cruelty, delinquency, and attitudes toward the treatment of animals.» Society & Animals, 12(3), 185-207.
  31. ↑ Webster, Christopher D., Ed Hilterman, Antonio Andrés Pueyo (2005) Guia per a la valoració del risc de comportaments violents. Edicions Universitat Barcelona, 2005 N.º de pàgines 105 pàgines. ISBN 978-84-475-2892-9
  32. ↑ Henry, B (2004). Ibidem.
  33. ↑ DeGue, S. & DiLillo, D. (2009). Ibidem.
  34. ↑ DeGue, S. & DiLillo, D. (2009). Ibidem.
  35. ↑ Gleyzer, R., Felthous, A. & Holzer, C. (2002). «Animal Cruelty and Psychiatric Disorders.» J. Amercian Academic Psychiatry Law, 30 (2), 257-265.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crueltat_cap_als_animals&oldid=1150875»