Anar al contingut

Zoofilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Zoofilia
Per a la polinisació realisada per animals vore zoofilia (botànica).
Erro al crear miniatura:
Leda i el Cisne, una còpia de el XVI d'un quadro desaparegut de Miguel Ángel de 1530 (Galeria Nacional de Londres).
Erro al crear miniatura:
El terme zoofilia va ser introduït en el sigle XIX pel sexólogo alemà Richard von Krafft-Ebing.[1]

La zoofilia (del grec zoon, "animal", i philia, "amor"), també cridada bestialismo, bestialidad, zoosexualidad o zooerastia,[2] és una parafilia que consistix en la realisació del acte sexual entre un ser humà i un animal. Les persones que senten esta afinitat o atracció sexual són conegudes com zoófilos, zoofílicos o zoosexuales.[3][4]

La zoofilia pot causar lesions i inclús la mort a l'animal, per açò en alguns països està considerada com a illegal, sense distinció sobre si causa o no danys.[5]

Segons l'Informe Kinsey basat en estudis realisats en Estats Units entre 1948 i 1953, sobre una mostra de 8.000 hòmens i 12 000 dònes, un 8% i un 3,6% respectivament varen reconéixer haver tingut contactes sexuals en animals. D'ells, el 17% eren habitants de zones rurals.[6]

Definició

[editar | editar còdic]

El terme zoofilia va ser utilisat per primera volta en el context dels estudis sobre la sexualitat pel sexólogo Richard von Krafft-Ebing, a finals de el XIX.[1] L'ambigu terme sodomía ha segut amprat en algunes ocasions en un context llegal per a referir-se a actes de bestialisme.[7]

En la pornografia, el material que presenta pràctiques sexuals entre humans i animals du el nom de zoofilia o bestialismo.

Perspectiva històric-religiosa

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El home que penetra a una egua. Image en l'exterior d'un temple hinduista-jainista de Khajuraho, Índia.
Erro al crear miniatura:
Zoofilia en una pintura hindú.

Mantindre relacions sexuals en animals és una conducta documentada des de la Prehistòria: en una cova en Val Camonica, en el nort d'Itàlia es veu una pintura datada en 8000 a. C. en la que un home està a punt de penetrar un animal.[8] En texts bíblics es troben referències a este comportament.[9]

El bestialisme de l'Edat Antiga va poder estar lligat a rituals religiosos. Píndaro, Heródoto i Plutarco varen afirmar que els egipcíacs participaven en rituals que incloïen l'apartament o còpules en cabres, pero és difícil assegurar que contaven en proves.[10]

En la major part d'Europa, durant l'Edat Mija, baix la moral judeocristiana, la zoofilia era castigada en la pena de mort en la foguera, incloent en el sacrifici als animals involucrats. El Nou Testament de la Bíblia prohibix la bestialitat —1 Corintios 6:9; Efesios 5:5; Apocalipsis 22:15—, per ser una immoralitat. En el mateix sentit, per a condenar el bestialisme, teòlecs judeus i cristians citen els versículs del Levítico 18:23:

"I no deus gitar-te en bésties, fent-te inmundo per això, i tampoc dòna alguna deu gitar-se en bésties; és perversió" [11]

i 20:15-16:

"Qualsevol que tinga còpula en béstia alguna, deu ser matat; i matareu també a la béstia. I quan una dòna s'acoste i tinga còpula en qualsevol béstia, abdós deuen ser matats; la seua sanc estarà sobre ells" [11]

Per una atra part, existixen diverses referències en les escritures hindús de figures religioses tenint relacions sexuals en animals (per eixemple, el deu Brahmā copulando en un orso, o un sabio semihumano naixcut d'una mare cierva). En l'art védico també hi ha evidències de bestialisme (la religió que la civilisació védica eixercia és la precursora del hinduismo) i de figures de persones copulando en animals entre els mils d'escultures que descriuen "events de la vida" en l'exterior del temple de Khajuraho. La doctrina hindú ortodoxa defén que la còpula deuria estar restringida a parelles casades, prohibint el bestialisme. I en el Manusmrti, el apareament entre els sers humans i animals està permés.


Sobre el budisme, est tracta les conductes sexuals segons si estes fan mal a un mateix o a uns atres. l'ètica budista en matèria sexual per lo general prohibix tot acte sexual a on un dels participants no done el seu consentiment (violació, pedofilia, etc.), per la qual cosa, degut a que els animals no podrien donar mai el consentiment, la zoofilia estaria implícitament prohibida en el budisme.[12] Algunes conductes sexuals, incloses les conductes sexuals en animals, estan prohibides explícitament per als monges i monges budistes.[13][14]

En el cas del Islam, est té diferents postures front al bestialisme. Açò es deu a que això no es menciona en el Corán, o a que la còpula i la sexualitat es tractaven menys com tabú en la societat musulmana que en la cristiana. Alguns musulmans afirmen que la còpula en animals és detestable; uns atres, que a pesar de ser condenable, s'ha de tractar en certa indulgència, com el lesbianisme o la masturbació.[15]

Referències en la cultura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Europa i Júpiter transformat en bou.
Erro al crear miniatura:
En la série d'aquarelas Els Borbones en pilota, atribuïda als germans Valeriano Domínguez Bécquer i Gustavo Adolfo Bécquer, es pot vore a Isabel II d'Espanya fornicando en un ruc.

En l'Edat Antiga, la mitologia grega va descriure la llegenda de Pasífae, esposa del rei Minos, qui es va disfrassar de vaca per a copular en el bou de Creta.[16] Ya en l'Edat Mija, l'obra Les mil i una nits relata dos escenes manifestes de zoofilia en Orient Mig.[17] També la centenària mitologia de l'Illa de Chiloé en Chile inclou la llegenda del mític Trehuaco, criatura que manté relacions sexuals en les dònes.[18]


En els anys 70 en el cine varen escomençar a aparéixer películes d'este tipo, en 1977 s'estrene la película Equus basada en una obra de 1973 en el mateix nom escrita per dramaturc Peter Shaffer, en la que un dels protagonistes és un adolescent que sent fascinació sexual i religiosa pels cavalls,[19] ademés d'eixa obra atres produccions són realisades en mig de controvèrsia de diferent magnitut. Tal és el cas de la película francesa La Béstia (1975) del polac Walerian Borowczyk que narra el història d'una noble francesa que té relacions sexuals en una criatura inspirada en la llegenda de la Béstia de Gévaudan.[20] En la película belga Vase de Noces (1974) un granger té sexe destarifat en una cerda i inclús tenen fills, la película en 1975 va ser prohibida per ser zoofilica i a l'any següent torna a ser prohibida. També el director espanyol Eloy de l'Iglésia va tractar dit tabú quan va dirigir la película La criatura (1977), en la que una dòna s'enamora d'un gos cridat Bruno.[17] Poc despuix, el director japonés Shôgorô Nishimura va dirigir la película Donen Oniroku: Nawa-geshô (1978), en la que una dòna, interpretada per Naomi Tani, vares agarrar a unes classes per a convertir-se en una perfecta dòna-gos.[21] L'any següent va ser l'espanyol Bigas Lluna qui va dirigir la película Caniche, en la que els germans protagonistes mantenen relacions zoofilias en els seus gossos.

En 1998, la directora nortamericana Lavinia Currier, va dur a la pantalla l'obra Passió en el desert, basada en una història curta d'Honoré de Balzac en la que un soldat napoleònic, perdut en el desert egipcíac, té una intensa romançada en una lleopart cridat per ell Simoom.[22] En 2006, el també nortamericà Bobcat Goldthwait va realisar la comèdia Sleeping Dogs Lie en que una dòna li fa una felaació a la seua gos. Despuix d'eixa acció, té que a deprendre a viure en eixe secret per por al rebuig de la seua família, per la por a la soletat.

En el gènero documental destaca la producció nortamericana Zoo, de 2007, que narra el història real de Kenneth Pinyan, un ingenier que va morir de peritonitis en 2005 per una perforació en la seua còlon despuix de relacionar-se sexualment en un cavall semental que lo penetrava analment.[23]


També les series televisives han abordat el bestialisme. Per eixemple, en el capítul 4 de la quarta temporada de Nip/Tuck (2006), Melissa Gilbert interpreta a Shari Noble, esposa d'un soldat que, mentres este esta en la guerra, pert un peçó en un dels seus constants adulteri en el seu gos guardià. Una atra série que va tractar el tema, encara que esta volta difosa en streaming per Amazon Prime Video, va ser The Grand Tour en la seua tercera temporada, quan Jeremy Clarkson va assegurar haver segut testic de pràctiques zoofilas entre un habitant de la Regió Carib de Colòmbia i un ruc. Despuix de consultar en els lugareño, varis d'entre ells varen assegurar que es tracta d'una pràctica corrent en eixa part del país.[24]
En la série de televisió mexicana-nortamericana Cas Tancat es veuen casos desgavellats de zoofilia.

En el primer episodi de la primera temporada de Black Mirror titulat El Himne Nacional el primer ministre de inglaterra s'enfronta a un dilema quan la princesa Susanaah, un membre molt volgut en la família real és seqüestrada, el seqüestrador vullgues que el ministre tinga sexe en un porc en viu i en directe a canvi de la vida de la princesa.

El curtmetrage documental Dolphin Lover (2015) conta el història d'un jove reporter de vint anys, Malcolm J. Brenner, que va tindre sexe en una delfí anomenada Dolly.[25]

El gènero pornogràfic posseïx un subgénero propi dedicat a la zoofilia o inclús el bestialisme.[26] En 1971, l'actriu Lindo Lovelace va actuar en Dog Fucker, un curt de bestialitat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «¿Podem sentir-nos atrets (sexualment) per un animal?». Molt Interessant. Consultat el 10 de decembre de 2019.
  2. Silva (1991). Editorial Jurídica de Chile (ed.). Medicina Llegal i Siquiatria Forense, pp. 333. ISBN 9561010828.
  3. «atra-espècie/ ¿Qué és un transespecie? «Casi lo mateix que un transexual, pero en una atra espècie»». Altuall. Consultat el 10 de decembre de 2019.
  4. «Zoofilia: causes, síntomes i tractament» (en és). psicologiayment.com. Consultat el 30 de decembre de 2019.
  5. «Zoofilia i bestialitat». L'Espectador. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  6. «La zoofilia i el dret a l'ambient i la naturalea o Pacha Mama». Universitat dels Vages. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2019. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  7. Scharfetter, Christian (1988). Edicions Morata (ed.). Introducció a la psicopatologia general, pp. 364. ISBN 8471123274.
  8. «La zoofilia, l'art i les sensibilitats». Diariosur. Consultat el 10 de decembre de 2019.
  9. «¿És illegal la zoofilia? Descobrix-ho tot sobre esta curiosa parafilia». OK. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2019. Consultat el 10 de decembre de 201.
  10. Bullough, Vern (1994). Taylor & Francis (ed.). Human Sexuality: An Encyclopedia (en anglés), pp. 61. ISBN 0824079728.
  11. 11,0 11,1 Smith (2008). Editorial Portaveu (ed.). La Bíblia cronologica, pp. 271. ISBN 0825416353.
  12. «Sexualitat i budisme». Nova Tribuna. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  13. «Maha Maya» (en anglés). Britannica. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  14. «Life of the Buddha» (en anglés). BuddhaNet. Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2001. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  15. «Sexuality in Islam» (en anglés). People well. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  16. «Pasifae la malvada reina hechicera». La Prensa. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  17. 17,0 17,1 «La zoofilia, l'art i les sensibilitats». Diari Sur. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  18. Amory, Dean (2013). Lulu (ed.). Les Principals Llegendes, Mits, Històries i Contes de Chile, pp. 153. ISBN 1291411100.
  19. «Equus: L'obra que mostra a el home que sentia una infinita atracció sexual cap al seu cavall». Cultura colectiva. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  20. «La Bête» (en francés). Centre Pompidou. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  21. «Donen Oniroku nawa geshô». Filmaffinity. Consultat el 13 de decembre de 2019.
  22. «Simoom: Una passió en el desert». ABC. Consultat el 12 de decembre de 2019.
  23. «Les 15 películes documentals de cult que es poden vore en Youtube». Publimetro. Consultat el 13 de decembre de 2019.}
  24. «The Grand Tour Colòmbia special». The Grand Tour -Youtube. Consultat el 12 de decembre de 2019.
  25. Rebuig G. Rosat. «La meua romançada en una delfina, del que he escrit un llibre». Consultat el 17 de giner de 2024.
  26. Mr. X, Got Gal vs. The Fishmen from the Deep, última visita 15/10/2011

Bibliografia

[editar | editar còdic]