Anar al contingut

Pedofilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els térmens paidofilia i pedofilia s'usen en les ciències de la salut per a referir-se a una parafilia que consistix en l'excitació o el plaer sexual que obté una persona adulta en tindre fantasies sexuals en chiquets (infants i preadolescentes).[1][2][3] Encara que les chiquetes solen començar el procés de la pubertat als 8 o 10 anys, i els chiquets als 11 o 12 anys,[4] el criteri de tall per a la pedofilia s'estén fins a les edats de 13 anys, és dir, la prepubescencia.[2] Els adults atrets per menors pospúberes de 13 a 17 anys són considerats efebófilos.

En estudis sobre pedofilia se sol considerar el ranc d'atracció entre els 6 als 14 anys d'edat, i no es tenen en conte els casos aïllats de chiquetes majors de 13 o chiquets majors de 15 anys que encara no hagen aplegat a la pubertat.

La pedofilia és una traça multifactorial de la personalitat, i es compon d'aspectes mentals, institucionals, d'activitat, d'educació sexual, de violència i de control de les pulsions, entre uns atres. En este sentit, se solen distinguir dos tipos de pedofilia: una primària o essencial, molt arraïlada en el subjecte, i una atra secundària (o unes atres), que apareixeria motivada per factors circunstanciales.

Les conductes pedófilas són molt heterogénees, des de casos inofensius, fins a aquells en que alcançarien nivells que rocen lo criminal. Es pot dir que la pedofilia és una condició de salut mental mentres no existix abús físic d'un(a) menor. A l'activitat sexual d'una persona adulta en un menor prepubescente, de 13 anys o menys li la coneix en el nom de pederàstia o abús sexual infantil[5] (paraula que, etimológicament, significa lo mateix que pedofilia).[6]


En l'us popular, la paraula pedofilia se sol aplicar a qualsevol interés sexual en els chiquets o l'acte d'abús sexual infantil.[7] Este us confon l'atracció sexual cap als chiquets prepúberes en l'acte d'abús sexual infantil, i no distinguix entre l'atracció a prepúberes i púberes o post-púberes menors d'edat. Els investigadors recomanen que s'eviten estos usos imprecisos ya que si be les persones que cometen abús sexual infantil a voltes presenten el trastorn, els abusadores sexuals de chiquets no són pedòfils a menos que tinguen un interés sexual primari o exclusiu en els chiquets prepúberes,[8][9][10] i la lliteratura indica l'existència de pedòfils que no abusen dels chiquets.[11][12]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Etimológicamente, la paraula deriva del terme grec παιδοφιλια, paidophilia, i est de παις-παιδος, páis-paidós, «chicon» o «chiquet», i φιλíα filía, «amistat». Paidophilia va ser falcada pels poetes grecs com un substitut de «paiderastia» (pederàstia),[13] o viceversa.

Es considera que paidofilia és un terme etimológicament més correcte que pedofilia, si be esta segona forma s'usa més.[14] En relació en l'atracció cap als adolescents, també sol amprar-se el terme «hebefilia» o «efebofilia».

Senyes històriques

[editar | editar còdic]

Grècia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Pederàstia en l'Antiga Grècia.
Erro al crear miniatura:
Art que retrata pedofilia en l'antiga Grècia

En l'antiga Atenes, la relació sexual entre un adult i un jove púber es denominava pederàstia, i es considerava com un element més en la relació entre un docent i el seu discípul: consideraven que l'amor entre abdós favoria la transmissió del saber i de les lleis ciutadanes. Pel contrari, el sexe en subjectes prepúberes, denominat pedofilia, era castigat en condenes que podien aplegar a la pena de mort.

Roma antiga

[editar | editar còdic]

En la Roma antiga, per la seua banda, la pederàstia estava molt difosa, pero sense les justificacions dels grecs, i la pedofilia era també condenada.[15]

En tot, simultàneament hi havia punts de vista de tipo moral-sicològic que condenaven qualsevol tipo de contacte sexual entre adults i menors; aixina, per eixemple, Platón o Suetonio.cita requerida

R. F. von Krafft-Ebing: El terme paedophilia erotica

[editar | editar còdic]

El terme paedophilia erotica va ser falcat en 1886 pel psiquiatra vienés Richard von Krafft-Ebing, en el seu treball Psychopathia Sexualis,[16] en el que ho va descriure com l'interés sexual dirigit solament cap a jóvens prepubescentes, sense incloure a adolescents, un interés que desapareixeria en l'aparició dels primers signes de pelussa púbica.

Als adults que manifestaven esta tendència, Krafft-Ebing els va classificar en tres grups:

  • pedòfils;
  • de substitució, açò és, quan els jóvens prepubescentes són vists com a objectes que substituïxen a un objecte adult que és el preferit pero que no està disponible;
  • sàdics.

Sigles XIX i XX

[editar | editar còdic]

La pedofilia va ser reconeguda formalment per primera volta i nomenada en el XIX. Una cantitat significativa d'investigació en l'àrea ha tingut lloc des de la década de 1980. Encara que en la seua majoria documentat en hòmens, també hi ha dònes que presenten el trastorn,[17][18][19] i els investigadors suponen que les estimacions disponibles no representen el verdader número de pedófilas femenines. No hi ha cura per a la pedofilia desenrollada, pero hi ha tractaments que poden reduir l'incidència d'una persona que comet l'abús sexual infantil. Les causes exactes de la pedofilia no s'han establit de forma concloent. Alguns estudis de pedofilia en els delinqüents sexuals de chiquets ho han correlacionado en diverses anomalies neurològiques i patologies sicològiques. En els Estats Units, despuix de Kansas v. Hendricks, els delinqüents sexuals que són diagnosticats en certs trastorns mentals, especialment la pedofilia, poden estar subjectes a un compromís civil indefinit.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Enrique Echebúrua i Cristina René Guerricaechevarría, Abús sexual en..., p. 79.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, 5th Edition». American Psychiatric Publishing. Consultat el 25 de juliol de 2013.
  3. ↑ See section F65.4 Paedophilia. «The ICD-10 Classification of Mental and Behavioural Disorders Diagnostic criteria for research World». World Health Organization/ICD-10. Consultat el 10 d'octubre de 2012. «B. A persistent or a predominant preference for sexual activity with a prepubescent child or children. C. The person is at least 16 years old and at least five years older than the child or children in B.»
  4. ↑ Kail, RV (2010). Human Development: A Lifespan View, 5th edició, Cengage Learning, p. 296. ISBN 0495600377.
  5. ↑ Quan es tracta d'una persona major de 14 pero menor d'una determinada edat (que varia entre els 14 i 21 anys segons el país), i que, podria o no donar el seu consentiment, li la coneix en el nom de estupre. En situacions llegals, l'estupre és l'accés carnal d'una persona adulta en un menor d'edat (major de 12 anys i menor de 18 o 16 anys segons el país) i que a pesar de donar el seu consentiment, s'assumix que va ser persuadit(a) o enganyat(a) per a consentir l'acte sexual. (cf. Delicte d'estupre).
  6. ↑ No obstant, no tot abusador sexual de menors és, estrictament, un pedòfil; per a més detalls, consulte's l'artícul Pederàstia.
  7. ↑ (2008) Pedophilia and Sexual Offending Against Children, Washington, DC: American Psychological Association, p. vii.
  8. ↑ Arch Sex Behav.19(4)
    333–42.ISSN 0004-0002.doi:10.1007/BF01541928.
  9. ↑ (2009) Oxford Textbook of Psychopathology (Oxford Series in Clinical Psychology), 2nd edició, Oxford University Press, USA, pp. 528. ISBN 0-19-537421-5. «Some cases of child molestation, especially those involving incest, llaure committed in the absence of any identifiable deviant erotic age preference.»
  10. ↑ Edwards, M. (1997) "Treatment for Paedophiles; Treatment for Sex Offenders". Paedophile Policy and Prevention, Australian Institute of Criminology Research and Public Policy Séries (12), 74-75.
  11. ↑ (2008).Journal of Sexual Aggression.14(1)
    33–43.doi:10.1080/13552600802133860.
  12. ↑ Bardiça MC(2009).Annual Review of Clinical Psychology.5
    391–407.doi:10.1146/annurev.clinpsy.032408.153618.
  13. ↑ Cf. H.G. Liddell and Robert Scott, Intermediate Greek-English Lexicon, 1959. ISBN 0-19-910206-6.
  14. ↑ Cf. Manuel Sec i uns atres, Diccionari de l'espanyol actual, Aguilar, Madrit, 1999 i Real Acadèmia Espanyola, Diccionari de la llengua espanyola, Espasa, Madrit, 2001.
  15. ↑ Cf. Anna Oliveiro Ferraris i Bàrbara Graziosi, ¿Qué és...?, págs. 18-20.
  16. ↑ Krafft-Ebing, R. von. (1886). Psychopathia sexualis: A medico-forensic study (1965 trans by H. E. Wedeck). New York: G. P. Putnam’s Sons. ISBN 1-55970-425-X.
  17. ↑ (2008) Pedophilia and Sexual Offending Against Children, Washington, DC: American Psychological Association, pp. 72–74.
  18. ↑ Goldman, Howard H. (2000). Review of General Psychiatry, McGraw-Hill Professional Psychiatry, p. 374. ISBN 0-8385-8434-9.
  19. ↑ Lisa J. Cohen, PhD and Igor Galynker, MD, PhD. «Psychopathology and Personality Traits of Pedophiles». Psychiatric Claves. Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2020. Consultat el 7 de març de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Echebúrua, Enrique i Cristina Guerricaechevarría, Abús sexual en l'infància: víctimes i agressors. Un enfocament clínic, Ariel, Barcelona, 2005 (2.ªed.). ISBN 978-84-344-7477-2
  • Oliverio Ferraris, Anna i Barbara Graziosi, ¿Qué és la pedofilia?, Paidós, Barcelona, 2004. ISBN 978-84-493-1637-1


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedofilia&oldid=979008»