Pubertat
La pubertat, adolescència inicial, o adolescència primerenca és la primera fase de l'adolescència i de la joventut.
La pubertat sol iniciar entre els 8 i els 10 anys en les chiquetes, i entre els 10 i els 14 anys en els chiquets. Ademés, sol finalisar entre els 13 i 14 anys en les chiquetes i entre els 15 i 16 anys en els chiquets.[1][2][3] En la pubertat es porta a terme el procés de canvis físics, en el qual el cos del chiquet o chiqueta adquirix la capacitat de la reproducció sexual, en convertir-se en adolescents.[4]
Si una chiqueta no ha experimentat creiximent del botó mamari cap a l'edat de 13 anys o be no hi ha hagut menarca en complir 16, o un chiquet no ha notat creiximent testicular al voltant dels 14 o pelussa púbica al voltant dels 15, es tracta de retart puberal.
El creiximent s'accelera en la primera mitat de la pubertat, i alcança el seu desenroll al final. Les diferències corporals entre chiquets varons i chiquetes abans de la pubertat són casi únicament les seues genitals.[5] Durant la pubertat es noten diferències més grans sobre tamany, forma, composició i desenroll funcional en moltes estructures i sistemes del cos. Les més òbvies són les característiques sexuals secundàries. En sentit estricte, el terme «pubertat» es referix als canvis corporals en la maduració sexual més que als canvis psicosocials i culturals que açò comporta.
l'adolescència és el periodo de transició sicològica i social entre la chiquea i la vida adulta. L'adolescència comprén gran part del periodo de la pubertat, pero els seus llímits estan menys definits, i es referix més a les característiques psicosocials i culturals mencionades anteriorment.
Canvis corporals en la pubertat
[editar | editar còdic]
Durant la pubertat es produïxen diversos canvis físics en el cos de l'adolescent per la producció de hormones sexuals. Estos canvis són part natural del creiximent, encara que en ocasions es busca detindre o atrassar-los per mig de l'us de bloqueadores de pubertat, per eixemple en casos com a patologies del creiximent o per diagnòstic de disforia de gènero.
Pubertat en les dònes
[editar | editar còdic]En la pubertat de les chiquetes el hormona dominant en el seu desenroll és l'estradiol, un estrògen. Mentres el estradiol promou el creiximent de mamas i del úter, és també la principal hormona conductora del creiximent puberal i de la maduració epifiseal i el tancament.[6]
Els canvis físics en chiquetes són els següents:
- Creiximent de pelussa púbica.
- El pelussa púbica encara que fi, és per lo general la quarta manifestació de la pubertat. També se li referix com pubarquia, i les pelusses es poden vore per primera volta al voltant dels llavis majors. En al voltant del 15 % de les chiquetes la pelussa púbica apareix encara ans que els sens escomencen a desenrollar-se.
- La membrana mucosa de la vagina també canvia en resposta dels nivells ascendents d'estrògens, engordint i adquirint un color rosáceo.[7] També les característiques secrecions blancuzcas són un efecte normal dels estrògens.
- Inici de la menstruació i fertilitat
- El primer sagnat menstrual, també conegut com menarquia apareix al voltant dels 10 als 15 anys (en promig). Els periodos menstruals a l'inici casi mai són regulars i mensuals durant els primers anys.[8] L'ovulació és necessària per a la fertilitat i pot o no presentar-se en els primers cicles.
- Canvis en la forma pèlvica, redistribució de la grassa i composició corporal.
- Durant este periodo, també en resposta als nivells ascendents d'estrògen, la mitat inferior de la pelvis s'eixampla (proveint un canal de naiximent més ample). Els teixits adiposos aumenten a un major percentage de la composició corporal que en els varons, especialment en la distribució típica en les dònes de les mames,[9] caderes, braços i cuixes. Açò produïx la forma corporal típica de la dòna.[10]
- Creiximent de pelussa corporal.
- En els anys i mesos posteriors a l'aparició del pelussa púbica.[11] Atres àrees de la pell desenrollen pelussa més dens aproximadament en la seqüència següent: pelussa axilar, pelussa perianal, pelussa damunt dels llavis i pelussa periareolar. Pelussa estimulada en major part pels estrògens i completat pels andrógenos.
- Aument d'estatura.
- El creiximent és induït per l'estrògen i comença aproximadament al mateix temps que els primers canvis en els sens, o inclús uns quants mesos abans, fent-ho una de les primeres manifestacions de la pubertat en les chiquetes. El creiximent de les cames i els peus s'accelera primer. La taxa de creiximent tendix a alcançar la seua velocitat màxima (tant com 7,5-10 cm anuals).
- Olor corporal, canvis en la pell i acné.
- Nivells ascendents d'andrógenos poden canviar la composició d'àcit grassos de la transpiració, resultant en un olor corporal més "notori". Açò a sovint ocorre un o més anys abans que la telarquia i la pubarquia. Un atre efecte induït pels andrógenos és l'aument en la secreció d'oli (séu) en la pell i cantitats variables d'acné. Este canvi incrementa la susceptibilitat a l'acné, que és una traça característica de la pubertat., ademés és comú presentar un aument de Sudoració i greix en la zona interglutea i una olor més intensa en peus i aixelles.
- Canvis lleus en l'intestí.
Freqüentment es pot observar diarrea lleu, o popo una miqueta groga/grasosa, pero sense molèsties digestives, sent comuna entre els 9 i 14 anys en les chiquetes.
Pubertat en el varó
[editar | editar còdic]
En el començ de la pubertat en el varó es produïxen els següents canvis físics i fisiològics:
- Desenroll de característiques sexuals secundàries.
- Desenroll de la musculatura.
- Formació del cos d'adult.
- Creiximent dels testículs.
- El creiximent dels testículs és una de les primeres característiques per les quals un jove es pot donar conte de que està entrant a la pubertat, ya que estos aumenten de tamany, entre els 13-14 anys fins als 16.[12][13]
- Creiximent de la pelussa púbica.
- El pelussa púbica sol ser d'entre les primeres coses que ocorren quan un jove ha alcançat la pubertat. Apareix primerament al voltant de la base del pene brotant d'una forma prima en un color clar al voltant dels 11 anys, fins a fer-se més grossos i rullats; també s'enfosquixen i creixen fins a cobrir part dels genitals.
- Pelussa corporal.
- L'eix Hipotàlem-Hipòfisis-Adrenal és el primer eix que es veu afectat en la pubertat. S'escomencen a generar hormones tals com l'androstenediona, DiHidroTestosterona (DHT), estrògens i progesterona al voltant dels 7-8 anys. Esta activitat elevada de l'eix H-H-Adrenal coneguda com "adrenarquia" dona lloc a l'aparició de la pelussa púbica, pelussa axilar, pelussa facial (barba i bigot), pelussa en les cames i braços, una llínea de pelussa que s'estén des del pene fins al melic, en el pit entre atres coses.
- Emissió nocturna de semen.
- Durant la seua pubertat i adolescència, el jove pugues o no experimentar la seua primera emissió nocturna, també coneguda com a somi humit o polució nocturna. Normalment és una expulsió de semen pel pene, realisada quan el jove dorm i té somis freqüentment associats en sexe o simplement pel rozamiento del pene en la roba. La cantitat total expulsada pel jove és aproximadament la que cabria en una cullera, degut a que el semen expulsat és en menor cantitat en polució nocturnes, que en eyaculacions en forma conscient (masturbació, sexe). Des d'eixe moment el jove pot fecundar un òvul. Influïxen en això "l'almagasenament d'imàgens o fantasies eròtiques durant un cert temps".[14]
- Creiximent del pene.
- Com es va vore abans en el púber el primer canvi que va ocórrer va ser creiximent dels testículs abans que el pene aixina que el jove no deu pensar que té un pene chicotet, pero a mida que passa el temps també creix el seu pene aplegant al tamany que tindrà en l'etapa adulta.[15] Encara que 14-15 cm és possiblement una talla mija d'adults, varia molt en la població normal.[16]
- Quan un adolescent està en etapa del desenroll físic, es dona el creiximent de la laringe, les seues cuerdo vocals es tornen més grosses de manera que la veu de la persona quede grossa i masculina. Estos van per periodos, pot ser que al principi li ixquen els cridats "galls" en parlar, després es va tornant més greu la veu i es veu que en el coll escomença a eixir la poma o anou d'Adán.
- Creiximent repentí en l'estatura i pes.
- El jove que ha alcançat la pubertat entra en un nou procés de creiximent en estatura d'una duració major al de les chiquetes. Este procés de creiximent usualment dura fins als 19 anys d'edat en varons, 16 en dònaés. No obstant, el creiximent de talla pot observar-se fins als 20 anys.
- Aument de la libido, i conseqüentment, un impuls que pot dur al jove a estimular els seus òrguens genitals.
- Increment de l'activitat de les glàndules sudoríparas.[17]
- Increment de l'activitat de les glàndules sebàcees.
Pubertat precoç
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pubertat precoç.
La pubertat precoç és la pubertat anormalment primerenca. Este trastorn està motivat per una activació prematura del sistema de hormones sexuals, en concret, de les gonadotropinas. Les causes per les que s'alteren estes hormones són, en la majoria de les ocasions, desconegudes, sobretot en les chiquetes, mentres que en els chiquets se sol associar en freqüència a processos orgànics.[18]
En les chiques apareix la menstruació quan encara no està informada sobre ella, perque ningú espera que als 8 anys sorgixca la primera menstruació. Atres voltes l'aparició de la pelussa púbica abans de hora i el creiximent dels pits i l'aparició de l'acné, fan que la chiqueta se senta distinta a les demés amigues de la seua edat. Els especialistes senyalen ademés que eixa pubertat precoç pot tindre conseqüències posteriors notables, i citen, per eixemple, la possibilitat d'acumular greixos o patir una apreciable resistència a l'acció de l'insulina, excés de pes o, en alguns casos, un excés de pelussa.cita requerida
En eixos cas es poden utilisar bloqueadores de pubertat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Consultat el 17 de setembre de 2020.
- ↑ Shaffer, David Reed; Kipp, Katherine (2007-06-29). Psicologia Del Desenroll: Infància I Adolescència (en és), CENGAGE Learning. ISBN 978-970-686-779-7.
- ↑ «Pubertat». Institut Nacional de Salut Infantil i Desenroll Humà. Consultat el 2020-12-08.
- ↑ «¿Cóm canviarà el seu cos en la pubertat?, María Luisa Lucas Abad, Pediatra, Alacant, Pediatra». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2013. Consultat el 28 de giner de 2011.
- ↑ Marshall (1986), p. 176-7
- ↑ MacGillivray MH, Morishima A, Conte F, Grumbach M, Smith EP(1998).49 Suppl 1
- 2-8.
- ↑ Gordon (2005), p. 151
- ↑ Marshall (1986), p. 186–7
- ↑ Marshall (1986), p. 187
- ↑ Marshall (1986), p. 188
- ↑ Tanner JM, Davies PS(1985).107(3)
- 317-29.
- ↑ Marshall (1986), p. ?
- ↑ Lee PA, Reiter EO(2002).13(1)
- 171-80, viii.
- ↑ «Tot sobre els somis humits».
- ↑ Jones, Kenneth W. (2006). Smith's Recognizable Patterns of Human Malformation, St. Louis, Mo: Elsevier Saunders. ISBN 0-7216-0615-6.
- ↑ Marshall (1986), p. 180
- ↑ http://www.uaeh.edu.mx/nuestro_alumnado/esc_sup/actopan/licenciatura/aplicacion%20taller%20de%20educació%20adolescents.pdf
- ↑ «Pubertat precoç». aeped.és. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2015. Consultat el 2 d'agost de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pubertad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.