Khajuraho

Archiu:Khajuraho tempel india.jpg

Khajuraho

Khajuraho (Plantilla:Lang-hi) és una chicoteta localitat situada en l'estat de Madhya Pradesh en l'Índia. Abans de la seua destrucció, va ser una de les capitals de la dinastia Chandela que, entre els sigles IX i XI va governar un gran regne que comprenia casi tot Madhya-Pradesh.

Lloc turístic molt visitat, si no el més visitat, de tota l'Índia, és Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO des de 1986.

Conserva 22 grans temples del periodo sigles X i XI, que es varen preservar en gran mida de la destrucció més greu en l'época de la conquista musulmana de l'Índia i en els sigles posteriors. Esta excepcional colecció també és famosa per les escenes maithuna de parelles amoroses i una multitut de apsaras', sers celestials en forma de belles dònes de formes generoses i actituts encantadores, que cobrixen parts dels espais dedicats a l'escultura figurativa en les cares exteriors dels grans temples i són clarament visibles per a tots.

Khajuraho s'ha convertit en un símbol de l'escultura eròtica. Dònes agraciades (surasundari) i els seus companyers es presenten en escenes de la vida. Surasundari pot desvestir, badallar, rascar-se el costat, tocar-se el pit, llavar-se, traure's un ascló del peu, acariciar a un chiquet, jugar en una mascota, escriure una carta, tocar la flauta. Les dònes ballen i canten sostenint flors de loto, un espill, un recipient en aigua, incens i més. Es troben escenes eròtiques en els frisos de les plataformes, aixina com en bajorrelieves grans, mijans i menuts de les fronteres dels temples. A sovint, les parelles enamorades es coloquen en els creus entre elements arquitectònics individuals dels temples en la frontera d'un edifici (per eixemple, el creuament del santuari en la sala central). Les escultures eròtiques i els bajorrelieves oferixen una visió de la vida sexual en l'antiga Índia. Dels tres propòsits del sexe en la filosofia hindú (procreació, plaure i allumenament), només el plaer està representat en les escenes eròtiques. Totes les escenes eròtiques estan ubicades en les parets exteriors fora del temple i no hi ha cap dins dels temples. Segons alguns indólogos, les escenes eròtiques ilustren pràctiques tántricas.

Demografia

Segons estimació 2010 contava en una població de 37 665 habitants.

Descripció

Ací es troba el major conjunt de temples hinduistas del país, famosos per les seues escultures eròtiques. Els temples estan considerats per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat, des de l'any 1986.

El nom de la ciutat prové de la paraula Kajur que en idioma hindi significa "palmera datilera". Khayurajo va ser la capital religiosa dels Chandella, una dinastia que va governar esta part de l'Índia entre els sigles X i XII.

Els temples es varen construir en un espai de temps d'uns cent anys, entre el 950 i el 1050. Tota la zona està amurallada, en huit portes que permeten l'entrada al recint. Cada una d'estes portes està flanquejada per dos palmeres. Segons una llegenda originalment hi havia uns 80 temples dels que queden 22 en bon estat de conservació. Tota la zona ocupa un àrea total de 21 km².

Tal volta per trobar-se en una zona poc habitual per a la construcció de temples (llunt del Ganges), varen conseguir sobreviure a la destrucció massiva d'elements hinduistas portada a terme pel Imperi mogol musulmà. Poc a poc els temples varen ser quedant abandonats i varen permanéixer amagats en mig de la vegetació. Varen ser redescubiertos en 1838 per l'ingenier T. S. Burt, capità de l'eixèrcit britànic.

Arquitectura

Els temples estan situats sobre plataformes elevades, d'un esgambi considerable, pensades per a facilitar la passejada ritual al voltant del temple que deuen realisar els fidels abans d'entrar a resar. Les torres dels temples s'eleven sobre estes plataformes, donant una sensació de verticalitat si s'observen des de llunt. Estan orientats segons els punts cardinals, estant l'entrada en direcció este per a facilitar l'entrada de la primera llum solar.

Varen ser construïts en blocs de granit dut especialment fins a la zona, aixina com d'arenisca. Les unions dels diferents trossos de granit es varen realisar per mig de abrazaderas metàliques. Les parets dels temples de Khayurajo tenen una forma ondulada ya que estan formades per numerosos eixints. Ademés, els murs estan dividits en franges horisontals per mig de molduras i bajorrelieves

Escultures

Les escultures que decoren els temples de Khayurajo es poden classificar en cinc tipos diferents. Per un costat estan els dibuixos geomètrics i florals, utilisats en els sostres, molduras i en la decoració de les columnes. Un atre tipo d'escultures són les que representen la vida de la cort, com els balls o la música, aixina com activitats quotidianes.

Un tercer grup està compost per les figures d'animals, que solen estar colocades en les molduras exteriors i inferiors dels temples, com per a trencar la monotonia de les figures humanes. Les imàgens de deus i deeses formen el quart grup i solen estar situades al fondo del temple o en les casetes situades baix els eixints. Finalment es troben les figures femenines i les que representen a parelles amatorias.

No se sap a ciència com va ser el motiu pel que els temples es varen decorar en diversos motius eròtics. Alguns estudiosos creuen que la decoració tenia un motiu educatiu: ensenyar el Kámasutra als més jóvens; per a uns atres, els temples són un homenage al matrimoni entre Shivá i Párvati. També existix la teoria de que les escultures que representen a amants servien de protecció, ya que aüixaven als mals esperits i als raigs.

La decoració esculpida, l'erotisme i el temple

Estos temples són famosos per les numeroses escenes eròtiques de parelles en acció, cada una acompanyada i emmarcada per atres dos actors. Estos "quadros" semblen incrustats en una immensa "banda" de gráciles figures, una banda que cobrix gran part dels edificis, en tres nivells o tres registres. Una grácil flexibilitat anima les innumerables figures que semblen alinear-se en els murs, des de l'exterior pero també en l'interior dels temples.

Esta pràctica és la continuació d'una antiga tradició que exigia la representació de parelles d'amants, els maithuna-s', en l'exterior dels llocs sagrats, en un caràcter protector.

De fet, cal tindre en conte la posició de les escultures en l'espai arquitectònic dels temples, ya que no cobrixen la totalitat de les parets. Més concretament, les escenes més grans i visibles de grups d'amants, són també les escenes més complexes. Es troben en els costats sur i nort dels temples de Kandariya Mahadeva i Vishvanatha, cada u entre dos verandas o logias que allumenen l'interior. Ací és a on s'unixen les dos parts que componen el temple: els murs de conexió (kapilī) entre la mandapa i el deambulatorio que rodeja la garbha-griha'. Gilles Bégin precisa que este emplaçament correspon a la confluència entre les sales accessibles als devots i el vestíbul (antarala) de la cella, morada del deu i accessible únicament al clero, és dir, en el moment del pas entre dos móns. Esta ubicació i la complexitat de les escenes representades sugerixen un contingut altament sagrat. Gilles Bégin senyala que, en 1955, P. Chanda va ser el primer en establir la relació entre estes imàgens i les sectes kaula i kapalika shivaíta. Édith Parlier-Renault indica que podríem vore, en les escenes que els occidentals consideren "eròtiques", "una doble metàfora d'inspiració tántrica: la fusió de lo diví - manifest (d'essència femenina) i no manifest (el principi masculí)".Figures plenes d'energia positiva i intensa, parelles amoroses i bellea femenina també haurien tingut la funció de protegir els temples de les "forces negatives". "Este ideal femení estereotipat -dònes de bellea sensual, en formes plenes i generoses- s'associa a temes inmemoriales i benèfics d'abundància i fertilitat". Les figures aïllades i les parelles són les més comunes. Servixen de "fondo" sobre el que destaquen grups d'a lo manco quatre figures en plena acció sexual. L'impressió general és la d'una vida tranquila i apacible. Per tant, els actes sexuals només cobrixen una ínfima part de la decoració exterior. Pero les carícies, les parelles que s'abracen i es besen no es conten.

Estes #decoració particulars seguixen el principi de composició decorativa que es troba en tots els llocs, basat en la repetició constant en variacions sobre uns pocs motius. Ademés, la Lliteratura de tradició sánscrita i la retòrica vernàcula, la de la rasa - el çringâra rasa (shringara) [en particular- i el dels poetes, que inclou innumerables descripcions de la bellea femenina, el sentiment eròtic i l'unió dels amants. L'imagineria resultant servix per a protegir, per a fer propici i per a desviar influències malignes. Pero no és descartable que la seua presència en els edificis religiosos simbolise també l'unió del devot en la seua divinitat. Atres parts dels edificis estan "protegides" d'esta manera. En particular, en forma de friso que rodeja a Lakshmana, a l'altura dels ulls, rodejant-ho per complet, pero a una escala molt menor que en els murs exteriors del temple. És el plaer sexual en totes les seues formes. Sobre les figures, en parelles o soles, de divinitats, reis i reines, apsaras, componen estes grans "bandes", en tres registres, i se situen en els cantons dels edificis. També cobrixen els marcs de les portes, els vestíbuls i els passadiços interiors, que acullen a mils de devots a lo llarc de l'any.

L'image del deu és visible en un espai accessible només als sacerdots, el garbha-griha, en el cor del temple, baix el gran shikhara. En el cas del temple Visvanatha, el shikhara té quaranta metros d'altura i dona l'impressió de cobrir el santuari en tonellades de pedres cuidadosadament tallades i ensambladas. En realitat, es tracta d'un sostre buit en ménsulas que protegix el santuari i ho situa dins d'una "montanya" mineral. El temple està sempre obert pel costat este, orientat cap al sol naixent. Per extensió, en la cultura índia, l'orientació de les imàgens en l'espai obedix a una intenció conscient que remet al simbolisme dels orientats, pero este sempre entra en joc de forma sotil i matisada. El conjunt està orientat cap als valors espirituals del hinduismo, i dins del marc cultural de l'Índia dels sigles X a el XI.

Els temples

Els 22 temples que encara queden en peu estan distribuïts en tres grups: oest, est i sur.

Grup oest

És en el que es troben els principals temples del complex. Ademés de dos temples en ruïnes i del Museu Arqueològic, en este grup es troben els següents edificis:

• Temple Lakshmana: es creu que va ser construït pel rei Lakshavarman que va regnar entre el 925 i el 950 per lo que és un dels temples més antics. Construït sobre una plataforma de tres metros d'ample, al temple s'accedix per mig d'una escala finamente decorada. Les escultures de les parets exteriors representen escenes de la vida quotidiana, guerrers i escenes eròtiques. Està dedicat al deu Vishnú
• Temple Varaha: està situat enfront del Lakshmana i és de chicotet tamany. Conté una estàtua del deu Varaha, encarnació del deu Vishnu en forma de javalí.
• Temple Matangesvara: dedicat al deu Shivá, en l'actualitat seguix sent un lloc de cult. Està situat sobre una plataforma prou alta a la que s'accedix per una escala molt decorada.
• Temple Visvanatha: va ser construït pel rei Dhangadeva que va regnar entre el 950 i el 1002. Els seus sostres estan ricament decorats en dissenys florals. Les sales interiors contenen algunes de les escultures millor conservades de tot el complex.
• Temple Nandi: compartix plataforma en el Visvanatha. La seua teulada és de forma piramidal. En l'interior es troba una estàtua de Nandi, el bou que servix d'ensellament al deu Shivá.
• Temple Kandariya Mahadev: és el més espectacular de tots els temples de Khajuraho ademés de ser el de major tamany. Està també dedicat a Shiva i es va construir sobre una plataforma de 3 metros d'altura. Construït a mitan de el XI, la seua torre medix 30,5 metros. La seua decoració consta de 872 estàtues diferents.
• Temple Devi Jagadambi: de menor tamany i dedicat a Kali, la seua decoració conté escultures de dònes realisant accions quotidianes.
• Temple Chitragupta: en el seu interior es troba una estàtua de Surya, el deu del sol, montat en el seu carro tirat per sèt cavalls.

Grup este

Està compost per tres temples hinduistas i tres jainistas. Tots els temples són de menor tamany que els de el grup oest. Dels sis cal destacar el

• Temple Parsvanatha: conté molt poques escultures d'amants i moltes de dònes tocant diversos instruments musicals o realisant accions com maquillarse o banyar-se. Té també una escultura del deu Shiva i la seua esposa Parvati.

Grup sur

Està situat a un quilómetro del grup este i consta de dos temples de chicotet tamany; el temple Duladeo, decorat en escultures eròtiques, i el temple Chaturbhuja que conté una estàtua de Vishnu de tres metros d'altura.

Museus

Existixen tres museus en la zona. Les escultures es poden vore l'altura dels ulls en el Museu del Departament Arqueològic de l'Índia, ubicat front al Grup Occidental. Este museu del Departament d'Arqueologia està dividit en quatre enormes cases que tenen escultures de Shaiva, Vaishnav, Jain i més de 100 tamanys diferents. El museu mostra un grup d'escultures jagantes en acció. En est, l'ídol de Vishnu es mostra en un dit en la boca en un gest de silenci. També hi ha una bella estàtua de Shiva de quatre pates en el museu.

El Museu Jainista conté al voltant de 100 escultures jainistas. Mentres que el Museu Estatal de Cultura Tribal i Folklòrica exhibix artefactes de terracota, #artesania en metal, #artesania en fusta, pintures, joyes, caraces i tatuages creats pels grups tribals.

Festival de Dansa

El festival de dansa d'una semana de duració que se celebra cada febrer o març atrau a molts ballarins coneguts de tota l'Índia. Pero els teatres també oferixen espectàculs de dansa per les nits fora del periodo del festival. Es presenten danses dels distints estats i es du a l'espectador a un viage de dansa per l'Índia.

Parc Nacional Panna

Prop de Khajuraho (a uns 45 minuts en coche) es troba el parc nacional de Panna en la Reserva de Tigres de Panna, que alberga moltes espècies animals en perill d'extinció, com el gavial del Ganges. La reserva també és hàbitat de més de 200 espècies diferents d'aus, aixina com de molts mamífers i reptils. En 2003 encara quedaven al voltant de 40 eixemplars del tigre indi; No obstant, en els anys següents la població va disminuir dràsticament per la caça furtiva; el tigre es considera extint en l'àrea protegida des de juny de 2009.

Bibliografia

• Gilles Béguin, Khajuraho : Apogée sensuel de l'art indien - Temples et sculptures, Paris, 5 Continents, 2017, 280 p., 34 cm. (ISBN 978-88-7439-777-8)
• Louis Frédéric, L'Art de l'Inde et de l'Asie du Sud-Est, Paris, Flammarion, Tout l'art, 1994, 479 p. (ISBN 2-08-012252-5)
• Anne-Marie Loth, Art de l'Inde : diversité et spiritualité, Bruxelles ; Paris, Chapitre 12 (Éditions), 2006, 448 p. (ISBN 978-2-915345-04-9, lire en ligne [archive]), p. 231-240, et 280-286
• Édith Parlier-Renault (dir.), L'art indien : Inde, Sri Lanka, Népal, Asie du Sud-Est, Paris, PUPS : Presses de l'Université Paris-Sorbonne, 2010, 419 p. (ISBN 978-2-84050-702-4)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Khajuraho.
• Fotos del conjunt de temples de Khajuraho (2008)