Chandela

Els chandelas de Jejakabhukti varen ser una dinastia real en l'Índia central medieval, que varen governar gran part de la regió de Bundelkhand (llavors cridada Jejakabhukti) entre els sigles IX i XIII. Els chandelas inicialment varen governar com feudatorios dels gurjaras-pratiharas de Kanyakubja (Kannauj). El gobernant chandela de el X, Yashovarman, es va tornar pràcticament independent, encara que va continuar reconeixent la suzeranía de Pratihara. Pero ya en l'etapa del seu successor Dhanga, els chandelas s'havien convertit en un poder sobirà. El seu poder va aumentar i va disminuir mentres combatien en les dinasties veïnes, especialment els paramaras de la regió de Malwa i els kalachuris de Tripuri. Des de el XI en avant, els chandelas es varen enfrontar a les incursions de les dinasties musulmanes del nort, inclosos els gaznávidas i els gúridas. El poder dels chandelas va terminar efectivament a principis de el XIII, despuix de les invasions de chahamanas i gúridas.

Els chandelas són ben coneguts pel seu art i arquitectura, sobretot pels temples que encara es conserven en lo que va anar la seua capital original Khajuraho. També varen elevar una série de temples, cossos d'aigua, palaus i forts en atres llocs, incloent les seues fortalees d'Ajaigarh, Kalinjar i Mahoba, la seua capital posterior.

Orige

L'orige dels chandelas està enfosquit per les llegendes mítiques. Els registres epigràfics de la dinastia, aixina com alguns texts contemporàneus, com el Balabhadra-vilasa i Prabodha-chandrodaya, sugerixen que els chandelas pertanyien a la llegendària Dinastia llunar (Chandravansha). Una inscripció de Khajuraho datada en 952 diu que Nannuka, el primer rei de la dinastia, era un descendent del sabio Chandratreya, que a la seua volta era un fill d'Atri. Una inscripció en Khajuraho de 1002 dona una explicació llaugerament diferent, en la que es menciona a Chandratreya com un fill de Indu (la Lluna) i un net de Atri. Una inscripció de 1195 en Baghari i una atra inscripció de 1260 en Ajaygadh arrepleguen relats mítics similars. El Balabhadra-vilasa també nomena a Atri entre els antepassats dels chandelas. Una atra inscripció de Khajuraho descriu al rei chandela Dhanga com un membre del clan Vrishni dels Yadavas (els qui també afirmaven ser part de la dinastia llunar).

Varis texts medievals posteriors, com Mahoba-Khanda, Varna Ratnakara, Prithviraj Ras i Kumarapala-charita, inclouen als chandelas entre els 36 clans rajput. La llegenda Mahoba-Khanda sobre l'orige de la dinastia ho relata aixina: Hemaraja, un sacerdot del rei Gaharwar de Benarés, tenia una bella filla anomenada Hemavati. Una volta, mentres Hemavati es banyava en un estany, Chandra, el deu de la lluna, la va vore i li va fer l'amor. A Hemavati li preocupava la deshonra de ser una mare fadrina, pero Chandra li va assegurar que el seu fill es convertiria en un gran rei. Eixe chiquet va ser el progenitor de la dinastia chandravarma. Chandra li va regalar una pedra filosofal i li va ensenyar política. Els propis registres de la dinastia no mencionen a Hemavati, Hemaraja o Indrajit. Tals llegendes semblen ser invencions bárdicas posteriors. En general, el Mahoba-Khanda és un text històricament poc confiable.

El indólogo britànic V. A. Smith hipotetiizó que els chandelas eren d'orige Bhar o gondi. Alguns atres erudits, inclós R. C. Majumdar, també varen recolzar esta teoria. Els chandelas adoraven a Maniya, una deesa tribal, els temples de la qual es troben en Mahoba i Maniyagadh. Ademés, s'han associat en llocs que també estan associats en Bhars i Gonds. Ademés, Rani Durgavati, la família del qual afirmava que els descendents dels chandela es varen casar en un cap gondi de Garha-Mandla. El historiador R. K. Dikshit no troba estos arguments convincents: argumenta que Maniya no era una deidad tribal. Ademés, l'associació de la dinastia en el territori gondi no és necessàriament indicatiu d'una ascendència comuna: el progenitor de la dinastia va poder haver segut designat com a governador en eixos territoris. Finalment, el matrimoni de Durgavati en un cap gondi pot ser decartado com un cas excepcional.

Història

Primers governants

Els chandelas varen ser originalment vassalls dels gurjaras-pratiharas. Nannuka (r. ca. 831-845), el fundador de la dinastia, va anar el governant d'un chicotet regne centrat al voltant de Khajuraho. D'acort en les inscripcions chandelas, el successor de Nannuka, Vakpati, va derrotar a varis enemics. Els fills de Vakpati, Jayashakti (Jeja) i Vijayashakti (Vija) varen consolidar el poder dels chandelas. Segons una inscripció de Mahoba, el territori dels chandelas va ser nomenat «Jejakabhukti» en honor d'eixe Jayashakti. Al successor de Vijayashakti, Rahila, se li acrediten vàries victòries militars en inscripcions elogiosas. El fill de Rahila, Harsha, va jugar un paper important en la restauració del govern del rei de Pratihara, Mahipala, possiblement despuix d'una invasió dels rashtrakutas o despuix del conflicte de Mahiapala en el seu germanastre Bhoja II.

Ascens com a poder sobirà

El fill de Harsha, Yashovarman (r. ca. 925-950) va continuar reconeixent la suzeranía de Pratihara, pero es va fer pràcticament independent. Va conquistar l'important fortalea de Kalanjara. Una inscripció de Khajuraho de 953-954 ho acredita en varis atres èxits militars, entre ells contra els Gaudas (identificats en els pala), els chedis (els kalachuris de Tripuri), els kosalas (possiblement els somavamshis), els mithilas (possiblement un chicotet governant tributari), els malavas (identificats en els paramaras), els kurus, els kashmiris i els gurjaras. Estes afirmacions semblen ser exagerades, ya que reclamacions similars de conquistes extenses en el nort de l'Índia també es troben en els registres d'atres reis contemporàneus com el rei Kalachuri Yuva-Raja i el rei rashtrakuta Krishna III. El regnat de Yashovarman va marcar l'inici del famós art i arquitectura de l'era Chandela. Ell va encarregar el temple Lakshmana en Khajuraho.

A diferència de les inscripcions anteriors dels chandelas, els registres del successor de Yashovarman Dhanga Dhanga (r. ca. 950-999) no mencionen a cap senyor de Pratihara. Açò indicaria que Dhanga va establir formalment la sobirania dels chandelas. Una inscripció de Khajuraho afirma que els governants de Kosala, Kratha (part de la regió de Vidarbha), Kuntalay Simhala varen escoltar humilment les órdens dels oficials de Dhanga. També afirmen que les esposes dels reis d'Andhra, Anga, Kanchi i Raḍha residien en les seues presons com a resultat del seu èxit en les guerres. Estes semblen ser exageració elogiosas d'un poeta de la cort, pero sugerixen que Dhanga hauria realisat àmplies campanyes militars. De la mateixa manera que el seu predecessor, Dhanga també va encarregar un temple magnífic en Khajuraho, que s'identifica com el temple de Vishvanatha.

El successor de Dhanga, Ganda , sembla haver retingut el territori que va heretar. El seu fill Vidyadhara va matar al rei Pratihara de Kannauj (possiblement Rajyapala) per fugir de la seua capital en lloc de lluitar contra el invasor gaznávida Mahmud de Ghazni. Mahmud va invadir més vesprada el regne de Vidyadhara; segons els invasores musulmans, este conflicte va terminar en Vidyadhara rendint tribut a Mahmud. Vidyadhara és conegut per haver encarregat el temple Kandariya Mahadeva.

L'art i l'arquitectura dels chandelas varen alcançar el seu apogeu durant este periodo. El temple de Lakshmana (c. 930-950), el temple de Vishvanatha (c. 999-1002) i el temple de Kandariya Mahadeva (c. 1030) es varen construir durant els regnats de Yashovarman, Dhanga i Vidyadhara, respectivament. Estos temples d'estil Nagara són representatius de l'estil més desenrollat en Khajuraho.

• Temples d'estil Nagara de Khajuraho
• Temple de Lakshmana (c. 930-950)
  Temple de Lakshmana (c. 930-950)
• Temple de Vishvanatha (c. 999-1002)
  Temple de Vishvanatha (c. 999-1002)
• Temple Kandariya Mahadeva
  Temple Kandariya Mahadeva

Decliu

Una recreació artística de el XX de Kirtivarman visitant un temple de Khajuraho

Al final del regnat de Vidyadhara, les invasions gaznávidas havien debilitat el regne Chandela. Aprofitant-se d'açò, el rei kalachuri Gangeya-deva va conquistar les parts orientals del regne. Les inscripcions chandelas sugerixen que el successor de Vidyadhara, Vijayapala (r. ca. 1035-1050) va derrotar a Gangeya en una batalla. No obstant, el poder dels chandelas va començar a declinar durant el regnat de Vijayapala. Els Kachchhapaghatas de Gwalior provablement varen renunciar a la seua llealtat als chandelas durant eixe periodo. El fill major de Vijayapala, Devavavarman, va ser subyugado pel fill de Gangeya, Lakshmi-Karna. El seu germà menor, Kirttivarman, va resucitar el poder dels chandelas derrotant a Lakshmi-Karna El fill de Kirtivarman, Sallakshanavarman , va conseguir èxits militars contra els paramaras i els kalachuris, possiblement realisant incursions en els seus territoris. Una inscripció de Mau sugerix que també va dirigir campanyes exitoses en la regió de Antarvedi (el doab del Ganges-Yamuna). El seu fill Jayavarmanera de temperament religiós i va renunciar al tro despuix d'estar cansat del govern.

Sembla que Jayavarman va morir sense tindre un fill, ya que va ser succeït pel seu tio Prithvivarman, el fill menor de Kirttivarman. Les inscripcions chandelas no li atribuïxen cap guany militar; sembla que es va centrar en mantindre els territoris chandelas existents sense adoptar una agressiva política expansionista.

Renaixença

Quan el fill de Prithvivarman, Madanavarman (r. ca. 1128-1165) va ascendir al tro, els regnes veïns de kalachuris i paramaras s'havien debilitat per les invasions enemigues. Aprofitant esta situació, Madanavarman va derrotar al rei kalachuri Gaya-Karna, i possiblement es anexionó la partix nort de la regió de Baghelkhand. No obstant, els chandelas varen perdre eixe territori davant el successor de Gaya-Karna, Narasimha. Madanavarman també va capturar el territori en la perifèria occidental del regne dels paramaras, al voltant de Bhilsa (Vidisha). Açò provablement va succeir durant el regnat del rei paramara Yashovarman o del seu fill Jayavarman. Una volta més, els chandelas no varen poder retindre el territori recent anexionado durant molt temps, i la regió va ser recapturada pel fill de Yashovarman, Lakshmivarman.

Jayasimha Siddharaja, el rei chaulukya de Gujarat, també va invadir el territori dels paramaras, que es trobava entre els regnes dels chandelas i els chaulukya. Açò ho va posar en conflicte en Madanavarman. El resultat d'este conflicte sembla haver segut incert, ya que els registres d'abdós regnes reclamen la victòria. Una inscripció de Kalanjara sugerix que Madanavarman va derrotar a Jayasimha. Per un atre costat, les diverses cròniques de Gujarat afirmen que Jayasimha va derrotar a Madanavarman o va conseguir el pagament d'un tribut. Madanavarman va mantindre relacions amistoses en els seus veïns del nort, els gahadavalas.

El fill de Madanavarman, Yashovarman II, o be no va governar, o va governar durant molt poc temps. El net de Madanavarman, Paramardi-deva , va anar l'últim i poderós rei dels chandelas.

Decliu final

Paramardi (r. ca. 1165-1203) va ascendir al tro dels chandelas a una edat primerenca. Mentres els primers anys del seu regnat varen ser pacífics, al voltant de 1182-1183, el governant chahamana, Prithviraj Chauhan, va invadir el regne Chandela. Segons les llegendàries balades medievals, l'eixèrcit de Prithviraj va perdre el seu rumbo despuix d'un atac sorpresa de les forces túrquicas i, sense saber-ho, va acampar en la capital de Chandela, Mahoba. Açò va dur a un breu conflicte entre els chandelas i els chauhans, ans que Prithviraj partira cap a Delhi. Algun temps despuix, Prithviraj va invadir el regne Chandela i va saquejar Mahoba. Paramardi cobardement es va refugiar en el fort de Kalanjara. La força chandela, liderada per Alha, Udal i atres generals, va ser derrotada en eixa batalla. Segons les diferents balades, Paramardi es va suïcidar per vergonya o es va retirar a Gaya.

L'incursió de Prithviraj Chauhan en Mahoba és corroborada per les seues inscripcions de pedra de Madanpur. No obstant, hi ha vàries inexactitudes històriques en les llegendes bárdicas. Per eixemple, se sap que Paramardi no es va retirar ni va morir immediatament despuix de la victòria de Chauhan. Va restaurar el poder dels chandelas i va governar com a sobirà fins a al voltant de 1202-1203, quan el governador gúrida de Delhi va invadir el regne Chandela. Segons el Taj-ul-Maasir, una crònica del sultanato de Delhi, Paramardi es va rendir a les forces de Delhi. Va prometre rendir homenage al sultà, pero va morir abans de poder complir eixa promesa. El seu dewán va oferir certa resistència a les forces invasoras, pero finalment va ser somés. No obstant, un historiador de el XVI, Firishta, afirmava que Paramardi va ser assessinat pel seu propi ministre, qui no va estar d'acort en la decisió del rei de rendir-se a les forces de Delhi.

El poder dels chandelas no es va recuperar completament de la seua derrota contra les forces de Delhi. A Paramardi li varen succeir Trailokyavarman, Viravarman i Bhojavarman. El següent governant Hammiravarman (r. ca. 1288-1311) no va usar el títul imperial maharajadhiraja, lo que indica que el rei Chandela ya tindria un estatus més baix en la seua época. El poder dels chandelas va continuar disminuint per la creixent influència musulmana, aixina com a l'aument d'atres dinasties locals, com els Bundelas, els Baghelas i els khangares.

Hammiravarman va ser succeït per Viravarman II, els títuls del qual no indiquen un alt estatus polític. Una branca menor de la família va continuar governant Kalanjara: el seu governant va ser assessinat per l'eixèrcit suri de Sher Shah Suri en 1545. Una atra branca menor va governar en Mahoba: Durgavati, una de les seues princeses es va casar en la família real Gond de Mandla. Algunes atres famílies gobernant també varen afirmar descendir dels chandelas (vore Chandel).

Notes

• R. K. Dikshit (1976). The Candellas of Jejākabhukti, Abhinav. ISBN 9788170170464.

• Sisirkumar Mitra (1977). The Early Rulers of Khajurāho, Motilal Banarsidass. ISBN 9788120819979.

• Sushil Kumar Sullerey (2004). Chandella Art, Aakar Books. ISBN 978-81-87879-32-9.

Referències

Bibliografia

• Harihar Vitthal Trivedi (1991). Inscriptions of the Paramāras, Chandēllas, Kachchapaghātas, and two minor dynasties, Archaeological Survey of Índia. OCLC 863257691.
• Om Prakash Misra (2003). Archaeological Excavations in Central Índia: Madhya Pradesh and Chhattisgarh, Mittal Publications. ISBN 978-81-7099-874-7.
• Peter Jackson (2003). The Delhi Sultanate: A Political and Military History, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-54329-3.
• Romila Thapar (2013). The Past Before Us, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-72651-2.