Anar al contingut

Berilonita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Berilonita

La berilonita és un mineral de la classe dels minerals fosfat. Va ser descoberta en 1888 en vàries localisacions de Stoneham, en l'estat de Maine (Estats Units),[1] sent nomenada aixina per la seua composició contenint berili.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un fosfat anhidro de sodi i berili, sense aniones adicionals. S'altera transformant-se en herderita (CaBePO4(F,OH)). [2] Isoestructural en l'esperita (Ca3PbZn4(SiO4)4).[3]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma com a rar mineral secundari, en roques pegmatitas de tipo granit i alcalinas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: herderita, triplita, berilo, apatito, cassiterita, columbita, eosforita, morinita, väyrynenita, litiofilita, elbaíta, polucita, petalita, lepidolita, albita, ortoclasa o cuarzo.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1888).The American Journal of Science.136
    290-291.
  2. (1961).Soviet Physics - Crystallography.6
    733-739.
  3. (2010).American Mineralogist.95
    699-705.